Pinsos vegetals per a les orades

Professors de la Universitat Politècnica de València aconsegueixen alimentar orades en captivitat amb pinsos vegetals per a reduir els costos de producció.

Un equip de professors i investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN) de la Universitat Politècnica de València han aconseguit alimentar orades en captivitat amb una barreja d'ingredients proteics vegetals com el gluten de blat, la soia o la colza, mesclada amb farina de krill perquè resulte atractiva per als animals i suplementada amb aminoàcids essencials.

Es tracta de la primera vegada que s'aconsegueix que aquest tipus de pinso resulte atractiu per a les orades i se n'alimenten d'ell. El treball s'ha desenvolupat durant els últims cinc mesos i s'ha aconseguit que els exemplars de 150 grams passen a un pes, quasi de mercat, de 400 grams. El següent pas de la investigació és arribar a un engreixament que obtinga exemplars de fins a 600 grams, el pes mitjà per a comercialitzar-los.

La farina de peix resulta més cara en aquests moments perquè per a obtenir-la cal capturar i processar el peix. En aquest sentit, segons Miguel Jover, director del Grup d'Aqüicultura i Biodiversitat de l'Institut de Ciència i Tecnologia Animal de la UPV i professor al capdavant d'aquest grup d'investigació, el preu de la farina de peix s'ha encarit "perquè les captures s'han reduït de 7 a 4 milions de tones des dels anys 1990. A més, la farina de peix s'utilitza també per a l'alimentació d'altres ramaderies i el creixement de l'aqüicultura és tan elevat que a aquest ritme en pocs anys no hi haurà peix per a la indústria aqüícola. D'ací la necessitat de cercar ingredients proteics alternatius per a aconseguir una aqüicultura sostenible".

També ha assenyalat que aquesta nova font d'alimentació per a les orades pot suposar una reducció en els costos d'explotació, però no minva la qualitat ni l'aportació alimentosa de les orades. "Amb una substitució de la farina de peix entre un 25 o un 30% per ingredients individuals, i de fins a un 50% de barreges vegetals (sense aminoàcids afegits) no hi ha cap diferència en el creixement de les orades".

I també confirma que "les fonts proteiques vegetals no causen cap reducció de l'aportació nutritiva, ja que els aminoàcids són utilitzats per l'orada per a construir les seues pròpies proteïnes corporals, per la qual cosa no hi ha cap diferència, almenys a curt termini. Per això en l'actualitat assagem aquestes dietes fins a un major pes final".

Cal destacar que Espanya és el tercer país productor d'orades per darrere de Grècia i Turquia i el primer quant a consum, per la qual cosa cada any s'importen milers de tones.

Comparte esta noticia o conecta con la UPV en medios sociales