Geranis sense pol·len

Científics valencians aconsegueixen produir geranis més longeus i que no produeixen pol·len. Els resultats de la investigació apareixen publicats a la revista BMC Plant Biology.

Científics de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aconseguit produir geranis (Pelargonium spp.) més longeus i que no produeixen pol·len. Els resultats de la investigació apareixen publicats a la revista BMC Plant Biology.

El gerani, amb més de 200 espècies, és una de les plantes de jardí més populars del món; té una gran importància dins del mercat de plantes ornamentals i és molt emprat per la indústria del perfum. Fins ara, les tècniques d'encreuament d'espècies convencionals havien permès obtenir plantes amb unes característiques excel·lents. No obstant això, la tècnica de transferència de gens mitjançant el bacteri anomenat Agrobacterium tumefaciens podria resultar també una eina útil per a millorar encara més la planta del gerani, en permetre introduir nous gens o trets.

Luis Antonio Cañas, investigador de l'IBMCP, explica que "nosaltres hem emprat el bacteri Agrobacterium tumefaciens com a mitjà per a inserir en l'ADN de la planta del gerani dos gens forans, el pSAG12::ipt i el PsEND1:barnasse. Les plantes inoculades amb pSAG12::ipt van mostrar retard en el procés d'envelliment de les fulles i un augment de la ramificació, amb menor espai entre els nodes. Les fulles i flors en van reduir la grandària i van mostrar un color més intens. D'altra banda, les plantes amb PsEND1:barnasse van perdre les anteres, que és la part terminal de l'estam on es produeix el pol·len".

Moltes plantes ornamentals pertanyents a les famílies de les Asteraceae, Ranunculaceae, Liliaceae, Scrophulariaceae i Gentianaceae, entre altres, provoquen reaccions al·lèrgiques, tant a la població en general com entre els conreadors de flors. L'esterilitat masculina en les plantes ornamentals podria tenir moltes aplicacions a més de l'eliminació dels al·lergògens del pol·len, com l'extensió del període de floració i l'augment del creixement vegetatiu i de la longevitat de les flors. A més, "l'ús d'aquesta tecnologia podria ser especialment útil per a produir plantes ornamentals respectuoses amb el medi ambient i també ens permet poder impedir el flux de gens entre les plantes modificades genèticament i altres espècies afins" conclou el professor d'investigació del CSIC José Pío Beltrán.

Comparte esta noticia o conecta con la UPV en medios sociales