Panells solars

Investigadors de la Universitat Politècnica de València treballen en el desenvolupament d'una nova generació de panells solars flexibles, dins del projecte europeu Silicon Light.

Investigadors del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC) de la Universitat Politècnica de València estan treballant en el desenvolupament de la pròxima generació de panells solars fotovoltaics flexibles, dins del projecte europeu Silicon Light, coordinat pel Centre d'Investigació de l'Energia d'Holanda (ECN).

Aquest tipus de panell, fabricat amb plàstic i amb un pes inferior a 1 kg/m², resulta especialment útil per a superfícies amb limitacions de forma, sostres que no suporten molt de pes i en altres aplicacions com ara tendals, carpes mòbils per a esdeveniments, carpes per a campanyes humanitàries i fins i tot en les veles d'un veler per a abastir d'energia l'embarcació.

"Es tracta d'estructures que permeten abastir de subministrament elèctric, de forma ràpida, senzilla i amb un cost baix a instal·lacions i superfícies que no poden suportar molt de pes. Són a més molt senzilles d'instal·lar; de fet, a diferència dels panells tradicionals, poden instal·lar-se en qüestió de minuts", explica Guillermo Sánchez, investigador de l'NTC.

Actualment, aquests panells (comercialitzats per l'empresa VHF-Technologies amb el nom Flexcell) ofereixen una eficiència entorn del 5%, i l'objectiu del projecte europeu és demostrar eficiències de l'11% al laboratori.

Per a fer-ho, el treball de l'NTC se centra en el desenvolupament d'un nou substrat plàstic que, a diferència dels actuals, estarà nanoestructurat. Segons explica Guillermo Sánchez, diferents estudis han demostrat que les propietats del substrat on es depositen les cèl·lules solars influeixen directament en l'eficiència final del panell.

"Des dels nostres laboratoris estem treballant en nanoestructurar el substrat; aquesta nova estructura del panell serà la que permetrà incrementar la quantitat de llum atrapada pel panell (light-trapping) i, per tant, la seua eficiència", destaca l'investigador del Centre de Tecnologia Nanofotònica de la UPV. Aquest tipus de cèl·lules utilitza silici amorf com a material actiu, i té una grossària aproximadament d'1 micra. Quan rep la llum del sol, la radiació pròxima a la violada s'absorbeix ràpidament, però no ocorre això amb la infraroja, que necessita diverses desenes de microns per a absorbir-se totalment. No obstant això, modificant adequadament la rugositat del substrat es pot aconseguir que la llum rebote i quede atrapada dins del silici fins que és quasi totalment absorbida.

Comparte esta noticia o conecta con la UPV en medios sociales