La DANA va intensificar la polarització política en mitjans i lectors

Un equip de la Universitat Politècnica de València ha publicat un estudi sobre la cobertura informativa de la DANA que va assolar la província de València el 29 d'octubre de 2024 i la seua incidència en la polarització política. Entre les seues principals conclusions, assenyala que mentre que les notícies publicades van mantenir un to relativament moderat, els comentaris dels lectors van ser molt més durs, emocionals i clarament ideologitzat.

La investigació analitza més de mil notícies i de 10.000 comentaris publicats durant els quinze dies posteriors a la catàstrofe en quatre diaris digitals amb diferents orientacions ideològiques: El País, eldiario.es, El Mundo i El Confidencial. El treball se centra especialment en la figura de dos responsables polítics molt presents en el debat públic després de la tragèdia: Carlos Mazón, en aquells dies president de la Generalitat Valenciana, i Teresa Ribera, llavors vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica.

Els resultats mostren que, en les notícies, les diferències entre periòdics d'esquerra i de dreta no van ser tan evidents en termes de polaritat general. No obstant això, una anàlisi més profunda de les emocions sí que va detectar matisos rellevants. En la cobertura sobre Carlos Mazón, els mitjans d'esquerra van transmetre més ira i disgust, mentre que els de dreta van recórrer amb més freqüència a la tristesa i a la por. En el cas de Teresa Ribera, la distància va ser encara més clara: la premsa de dreta va mostrar una càrrega emocional més negativa, mentre que la d'esquerra va introduir amb major freqüència tons de suport o alleujament.

Polarització molt més forta entre els lectors

“On més visible es va fer la polarització va ser en els comentaris dels lectors. En el nostre estudi hem constatat que hi va desaparèixer quasi per complet el filtre editorial, amb un llenguatge molt més agressiu. Això és una cosa que es veu en comentaris de moltíssimes notícies tots els dies, però en aquest cas el nivell de polarització i agressivitat va ser molt alt”, assenyala Paolo Rosso, investigador del centre PRHLT de la UPV.

En el cas de Carlos Mazón, l'estudi revela que els comentaris van ser aclapadorament negatius tant en mitjans d'esquerra com de dreta, encara que una mica menys durs en aquests últims. Respecte a Teresa Ribera, la diferència va ser molt més marcada: en els mitjans de dreta va predominar un rebuig quasi total, mentre que en els d'esquerra van aparèixer postures més equilibrades, amb espai fins i tot per a valoracions positives.

Anàlisi pionera amb IA

L'estudi incorpora a més una anàlisi d'imatges pioner, feta amb eines d'intel·ligència artificial. “Les imatges utilitzades pels periòdics no es van centrar tant en les destrosses provocades per la DANA com en els rostres, gestos i postures corporals dels polítics. És a dir, la cobertura va prioritzar el conflicte polític per damunt de la dimensió material de la catàstrofe”, assenyala María Aloy, coautora de l'estudi.

Segons l'anàlisi, aquesta combinació de titulars i imatges va reforçar la càrrega emocional de les notícies i va contribuir a construir relats diferenciats sobre la responsabilitat política.

“El nostre estudi conclou que la DANA no sols va ser una tragèdia climàtica i humana, sinó també un episodi de forta confrontació mediàtica i social. A més, en combinar anàlisi lingüística, emocional i visual ajuda a entendre com es construeix la percepció pública d'una crisi i com els mitjans influeixen en el debat sobre la responsabilitat política”, conclou Guillem Soler, coautor també d'aquest treball.

Referència

Sanz, G.S., Maig, M.A. & Rosso, P. Computational Multimodal Analysis of Polarized Political Discourse After the DANA in València. Corpus Pragmatics 10, 12 (2026). https://doi.org/10.1007/s41701-025-00213-5