•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Més de 47.000 hectàrees completament negades, pèrdues superiors als 1.089 milions d'euros en el sector agrari valencià -segons dades de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA)- i danys de dimensions catastròfiques a tots els nivells en el camp valencià.

Aquest és el dramàtic balanç que va deixar la DANA del passat 29 d'octubre a la Comunitat Valenciana, l'afectació del qual va molt més allà de la pèrdua completa de les collites de caqui i mandarina de l'any passat, i de bona part de les de vinya i ametla.

Cal sumar a tot això l'asfíxia radicular -afectació de les arrels per falta d'oxigen en la terra que mata les plantes- que dificultarà/impedirà pròximes collites, la desaparició de maquinària i infraestructura, la proliferació de fongs…

Davant la magnitud de la tragèdia, l'ajuda, la solidaritat i les respostes han arribat de tot arreu, i els estudiants de la Universitat Politècnica de València (UPV) han brindat un exemple extraordinari en els tres aspectes.

Clara, Hugo i Alejandro

És el cas de BioSoil, la idea generada per Clara González Blasco, Hugo Lluch Vidal-Abarca i Alejandro Aymerich Pérez, tres estudiants de quart curs del Grau de Biotecnologia de la UPV -avui ja, titulats- davant la sol·licitud de l'actual director d'IDEES UPV (l'Àrea d'Emprenedoria de la politècnica valenciana), Alejandro Vignoni, de propostes per a presentar a MuéveteXValència, el certamen de la Fundació Princesa de Girona que destinarà 100.000 euros a les millors idees de reconstrucció de la zona afectada per la DANA.

“Ell ens va animar a anar allí”, recorda Clara en referència a la hackató del passat 25 de març on va nàixer BioSoil, un còctel microbià optimitzat mitjançant biologia sintètica que regenera la fertilitat de sòls contaminats, redueix residus tòxics i activa el creixement vegetal, una solució dissenyada per a ser utilitzada per cooperatives i comunitats rurals amb una infraestructura mínima.

“Intentem pensar una mica com combinant els coneixements dels tres podíem fer alguna cosa que ajudara”, conta Clara. “La meua especialitat són les plantes; la d'Hugo, la microbiologia; i la d'Alejandro, la bioinformàtica; així que se'ns va ocórrer la idea de BioSoil, que combina una mica els tres camps”, assenyala la titulada per UPV, que el pròxim curs continuarà la seua formació en la Politècnica Valenciana i farà el Màster de Biotecnologia Molecular i Cel·lular de plantes UPV.

Després de guanyar la fase prèvia del MuévetexValència, BioSoil va rebre mentories setmanals i va ser l'únic grup de la fase llavor classificat per a acudir a la Jornada Inversors amb Propòsit, on, davant la presència de Sa Majestat el Rei Felip VI, van aconseguir un extraordinari segon lloc.

Quasi 20.000€ de finançament entre el MuévetexValència i SantanderX

Animats per l'èxit, Alejandro, Hugo i Clara es van presentar també a SantanderX, premis que atorguen 2.000 euros de dotació a cadascun dels 181 projectes emprenedors més prometedors presentats. El passat 30 de juny es van donar a conèixer els noms dels guanyadors… i en aqueix lloc estava BioSoil.

Però sens dubte el seu gran moment (fins avui) va arribar el passat 8 de juliol, quan en un acte celebrat a Alfafar, BioSoil va superar la primera part de la final del certamen nacional MuévetexValència de la Fundació Princesa de Girona, i va obtenir 5.000 euros de finançament llavor, als quals a la vesprada va sumar 12.000 euros més en ser seleccionada com una de les 4 propostes guanyadores.

Pròxims passos: formulació dels bacteris i, posteriorment, escalat

“Com que els tres som biotecnòlegs i hem vist les destrosses causades per la DANA, sobretot, en les zones agràries, la forma que teníem per a poder ajudar aquestes persones que s'havien quedat sense treball i sense possibilitat de recuperar les seues terres era amb aquests bacteris modificats genèticament” explica Hugo.

“Havent aconseguit el finançament per part de la Fundació Princesa de Girona, principalment, i de SantanderX, el repte ara és començar a passar de la teoria a la realitat”, hi afig el titulat UPV, que centrarà el seu futur a curt termini a continuar donant viabilitat al projecte. “Aquests bacteris que ja hem investigat i sabem que poden convertir els contaminants i produir substàncies per a estimular el creixement vegetal, començarem a demanar-les i a estudiar-les en profunditat, a veure com es comporten entre elles, quines són les proporcions, quant he de posar del bacteri ‘x’ perquè cresca bé amb un altre bacteri i assolisquen entre ambdues la major eficiència en aquest aspecte”, explica.

“Els reptes que ens esperen ara són experimentals, més a nivell de laboratori, testar allí que tot el que hem validat tècnicament en els articles científics”, indica Alejandro. Aquesta és la meta a curt termini.

“De cara a un futur més llunyà,” prossegueix Hugo, “quan ja hàgem resolt aqueixa formulació dels bacteris, el següent objectiu serà l’estudi d’escalada de dosi, perquè un bacteri es comporta molt tranquil en un tubet d'assaig de laboratori, que és un espai xicotet, però aquest comportament canvia molt quan es tracta de grans bioreactors de 3.000, 5.000 litres. Aquest és un gran repte per a totes les indústries que treballen amb microorganismes, però bo, gràcies al nostre enfocament de biologia sintètica amb modularitat de les parts, dins del bacteri, crec que, amb la col·laboració del grup Senyalització i Resposta a l'Estrès Biòtic de l'Institut de Biologia Cel·lular i Molecular de Plantes (IBMCP, CSIC-UPV) i del Laboratori de Biologia Sintètica i Control de Biosistemes (SB2CL) de l'Institut d'Automàtica i Informàtica Industrial (ai2-UPV), podrem solucionar-ho amb èxit”.

Una resposta útil, de baix cost i fàcil aplicació

Davant el drama de la DANA, en definitiva, BioSoil proposa una resposta útil, de baix cost i de fàcil aplicació. En condicions normals, els sòls contaminats i degradats després de les inundacions depenen de productes químics costosos, la qual cosa impossibilita recuperar collites a curt termini .

Com a solució, Biosoil proposa el desenvolupament de microorganismes modificats genèticament per a eliminar contaminants (bioremediació) i produir substàncies que ajuden al creixement de les plantes (biofertilització) de sòls agrícoles.

I ho fa amb un lot aplicable amb eines bàsiques que el converteix en especialment adequat per a comunitats rurals amb recursos limitats. Així mateix, combinant venda directa i assessorament tècnic, genera un model de negoci inclusiu i de gran eficàcia.

Carlos Ayats Pérez / Àrea de Comunicació UPV