Termes romanes de Mura
Un treball de recerca del professor de la UPV Santiago Tormo és el guanyador del 16è Premi Demetrio Ribes, dotat amb 6.000 euros
[ 15/02/2021 ]
La fusta de dos arbres era suficient per a mantenir en funcionament durant un dia els 4.000 m2 de les termes romanes de Mura, localitzades a la ciutat romana d’Edeta (l'actual Llíria).
“Els romans eren experts en l'eficiència energètica i la funcionalitat de les seues construccions, i buscaven sempre el màxim aprofitament de la càrrega tèrmica”, explica Santiago Tormo, arquitecte tècnic, doctor per la UPV i guanyador del Premi d'Investigació Demetrio Ribes pel treball Funcionalitat hídrica i tèrmica dels complexos termals romans. Les termes majors de Mura a Llíria (València).
La idea de realitzar aquesta investigació li va sorgir mentre participava en la intervenció arquitectònica realitzada en el monument entre els anys 2009 i 2012, que va dirigir l'arquitecte Julián Esteban Chapapría. “Em va agradar tant la idea de com els romans gestionaven aquest tipus d'enginyeria i d'arquitectura per a aconseguir una funcionalitat tan perfecta, que vaig començar a investigar les característiques termals, hídriques i arquitectòniques de l'edifici”, anota Santiago.
Foc, aigua i aire
Les termes romanes eren una de les instal·lacions més complexes quant a enginyeria i construcció, ja que requerien controlar perfectament els efectes del foc, l'aigua i l'aire.
“Els romans feien ponts molt grans, aqüeductes, sabien portar aigua des d'un lloc a un altre amb conductes… però l'enginyeria de posar en marxa un complex termal com el de Llíria requeria el màxim nivell d'exigència per als enginyers i arquitectes de l'època”, explica Santiago.
El seu treball de recerca s'ha centrat a estudiar com seria el funcionament de les termes: quanta fusta era necessària per a encendre els forns; quina temperatura s'aconseguia en cada sala; els temps necessaris per a obrir o tancar els conductes, i quan encendre o apagar els forns.
“El dia començava amb l'encesa dels forns, dues hores abans de l'obertura de les termes, i a poc a poc s'anaven obrint els conductes de ventilació, del més llunyà al més pròxim. Una vegada calefactades les diferents sales, tant el caldari com el tepidari, s'anava reduint l'entrada de l'aire per a aprofitar tota la calor que generava la fusta. Si feia falta, s'afegia més llenya i, dues hores abans de tancar el complex termal, s'anaven tancant els conductes i s'aprofitava la calor residual”.
“En termes d'enginyeria, és fantàstic”, explica Santiago Tormo, “perquè mesuraven exactament fins al mínim gruix necessari perquè l'aire poguera circular ràpidament i arribar a tots els punts; els materials més resistents, els posaven en les boques on estava el foc; calculaven on posar la rajola que tenia millor càrrega tèrmica per a transmetre la conductivitat tèrmica, i l'hipocaust (el sistema de calefacció del sòl) es gestionava a través d'una sala d'arcs que permetia la circulació de l'aire d'una manera molt efectiva”.
Santuari oracular i termes romanes de Mura
El santuari oracular i les termes romanes de Mura constitueixen un dels conjunts arquitectònics més singulars i importants de la Hispània romana. La seua construcció es deu al governador i militar Marco Cornelio Nigrino, nascut l'any 40 del segle I a Edeta (Llíria).
Els hipocausts del tepidari i caldari, així com els seus praefurnium (forns) i la piscina càlida de les termes femenines, que manté el paviment original, tenen un alt nivell de conservació. Al novembre del 2018 van ser declarats Bé d’Interès Cultural per la Generalitat Valenciana.
Premi d'Investigació Demetrio Ribes
Santiago Tormo ha guanyat amb aquest treball el 16é Premi d'Investigació Demetrio Ribes, dotat amb 6.000 euros.
El premi, convocat per la Càtedra Demetrio Ribes, té com a objectiu promoure treballs de recerca sobre la història del transport i de l'obra pública a la Comunitat Valenciana.
La Càtedra Demetrio Ribes va ser creada el 2003 per la Universitat de València-Estudi General i l'homòloga de l'actual Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, i va rebre el nom de Demetrio Ribes, arquitecte de l'Estació del Nord de València i d'altres importants edificis de la Comunitat Valenciana, Barcelona i Madrid.
Notícies destacades
Referent en digitalització de l'espai aeri
La UPV desenvolupa cinc projectes europeus enfocats a la innovació tecnològica per a la gestió segura i automàtica del trànsit aeri i de drons
Innotransfer
La bioinformàtica impulsa el salt de la dada al negoci a la Universitat Politècnica de València
"És el millor dia de la meua vida"
La UPV promou i aconsegueix que puguen eixir de Gaza dues estudiants palestines que seguiran la seua formació en la politècnica valenciana
II Gran Premi de Ciclisme UPV
Yelizabeta Sklyarova (elit/sub23), Adriana Vargas (júnior), Claudia de Diego (cadet), Marla K. Toledo (màster 30), Pilar Mansilla (màster 40) i Natalie Turjanicova (màster 50), vencedores
Acord de cooperació amb la Universitat de Guangzhou
A més, la UPV reforça la presència internacional amb reunions amb l'Associació de la Indústria de Prospecció i Disseny d'Enginyeria de la Província de Guangdong i amb el Port de Guangzhou
