Especial iGEM. Dia 2

Com ocorre en la Fórmula 1, en la competició iGEM hi ha també diverses tandes d'entrenaments. Des que els aspirants es registren fins que els arriba el torn de la presentació, poden transcórrer diverses jornades intermèdies. Són, com si diguérem, les sessions lliures, una successió de sèries a la manera de la Q1, Q2 i Q3, en les quals els equips romanen en pista donant-ho tot per a aconseguir l'anhelada pole a la graella d'eixida.

La UPV porta ja dos dies calfant motors. 48 hores predicant a tort i a dret, repassant al detall la posada en escena, afinant al mil·límetre la màquina Printeria. Són ja moltes voltes de formació a dalt i a baix del saló de convencions, atenent requeriments, escoltant consells, fraternitzant sense treva amb rivals locals i visitants.

I, per fi, demà, a les 11 (hora de Boston, 17 h a Espanya), l'equip sencer eixirà a escena per a defensar el projecte realitzat en aquests últims mesos. Serà a la sala 304, en una terna de compareixences al costat de les escuderies de DLUT Xina B i Waterloo. En acabar, els jutges els acompanyaran fins a la zona d'expositors, per a interrogar-los sobre qualsevol dubte que haja quedat sense resoldre en la xarrada.

El mateix nivell que en els congressos professionals

Rodrigo Ledesma, el biotecnòleg i enginyer químic de Salamanca que coordina l'equip de l'Imperial College de Londres, opina que en la competició d'enguany hi ha molt nivell. Més que en la majoria de congressos professionals de recerca capdavantera. I tant marxandatge com en aquells. Globus, bolígrafs, piruletes, xapes, clauers, polseres, galetes, peluixos i un llarg etcètera d'articles de promoció per a intentar destacar entre tanta sobreoferta.

I és que en iGEM, com en la gala dels Óscars, la Comic Con de Sant Diego o la Super Bowl, es porta l'espectacle. El xou forma part de l'ADN dels Estats Units. Per això, no és difícil creuar-se a un estudiant disfressat de poll o d'abella. O a un presidiari amb vestit a ratlles publicitant Gelcatraz, "l'hidrogel que impedeix la fugida de bacteris". Hi ha equips que han compost un jingle, un eslògan musical del que no hi ha manera de desprendre's, i uns altres que han creat un vídeojuego de marcians.

De Kampala a Boston

I després està Alex Kyabarongo, alumne de la Universitat de Makerere a Uganda, l'únic participant africà en el concurs. Alex ha viatjat sol a Boston, a pesar que en el seu projecte han treballat altres 12 estudiants. Qüestions del pressupost. Ha arribat amb el seu pòster sota el braç, sense més bártulos ni cachivaches. En la seua presentació, ha explicat que l'experiment no va poder progressar perquè es va trencar una peça i no van aconseguir trobar recanvis en cap establiment de l'antic protectorat britànic. Ha apurat els 20 minuts de la seua xarrada .I el jurat ha quedat fascinat per la qualitat del projecte i la calidesa del seu somriure.

Conten que la Fòrmula 1 va arribar a tenir equips quixotescos com ara l'Andrea Moda, Life o Eurobrun. Romàntics, experimentals, heroics, indomables. També ocorre en iGem. Per això, ja sigues el disseny més veloç de Ferrari o la versió més desgavellada de Life, és important recordar sempre la màxima d'Aristòtil: "la dignitat no consisteix a tenir honors, sinó a merèixer-los".

• Crònica del dia 0
• Crònica del dia 1
• Crònica del dia 3
• Crònica del dia 4