Olimpiada de Química
Olimpiadas Olimpiada de Química Olimpiada de Química ...
No la veus, però està present. És més, no ha deixat d'actuar en cap moment. El color de la teua roba, per exemple, és resultat de la mescla de diversos compostos químics. Quan un aliment es fa malbé està desprenent gasos o àcids que són els responsables de la mala olor. Si utilitzes blanquejadors i desinfectants o simplement sabó i aigua, també fas ús de la química.
A més, part de la importància d'aquesta ciència radica a desenvolupar i provar nous tractaments mèdics i medicaments. I en qüestions mediambientals, és centre de discussions. Te n'adones, tot al teu al voltant és química!
“La química comença en les estreles. Les estreles són la font dels elements químics, que són els components bàsics de la matèria” (Peter Atkins)
Les olimpíades de la química
Per això, i a fi de buscar l'excel·lència en aquest camp i promoure la relació entre alumnat, docents i personal científic de tot el món se celebren les Olimpíades de Química. La competició està oberta a estudiants de tots els centres de secundària, públics i privats, que ho desitgen i, també, a totes les universitats a través dels seus coordinadors de proves d'accés a la universitat (PAU).
L’Olimpíada Espanyola de Química
L'Olimpíada Espanyola de Química -també denominada Olimpíada Nacional de Química- se celebra des de l'any 1995, arran d'un programa del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb la col·laboració de l'Associació Nacional de Químics d'Espanya i de la Reial Societat Espanyola de Química.
Objectius de l’olimpíada
Aquests són alguns objectius de l’Olimpíada de Química:
• Estimular l'estudi de la química entre els joves estudiants.
• Premiar l'esforç i l'excel·lència acadèmica.
• Divulgar la química i servir de punt de trobada entre l'ensenyament secundari i la Universitat.
Desenvolupament de la prova
La prova consta de dos exercicis de 90 minuts de durada. La part pràctica inclou 3 problemes a resoldre i la part teòrica, 35 preguntes d’opció múltiple.
“El país que estiga més avançat de la resta del món en química serà també el primer en riquesa i prosperitat general” (William Ramsay)
Fase Local de l’Olimpíada de Química
La Fase Local de l'Olimpíada Química té lloc de manera simultània en totes les universitats públiques de la Comunitat Valenciana. A aquesta prova només es presenta l'alumnat preseleccionat.
Fase Nacional de l’Olimpíada de Química
Les normes de participació en la Fase Nacional de l'Olimpíada Química les estableixen la Reial Societat Espanyola de Química i el Ministeri d'Educació.
Olimpíada Internacional de Química
L'Olimpíada Internacional de Química -IChO per les sigles en anglès- és una competició anual. La primera va tenir lloc a Praga, Txecoslovàquia, l’any 1968. Hi van anar únicament delegacions de l'antic bloc de països socialistes de l'Est europeu, fins que Romania va realitzar la invitació a països de l'Oest. Però no va ser fins a la 12a olimpíada, que es va dur a terme a Àustria l'any 1980.
Olimpíada Iberoamericana de Química
La primera edició d'aquesta competició se celebrà a Mendoza, l'Argentina, amb la participació de vuit delegacions de països iberoamericans. En l'actualitat hi participen 15, entre els quals Espanya. L'estructura de l'Olimpíada Iberoamericana és idèntica a la de l'Olimpíada Internacional: una setmana de durada i cada equip està format per quatre estudiants seleccionats de l'Olimpíada Nacional.
No oblides emplenar la inscripció
Ací trobaràs la convocatòria de la nova edició de l'Olimpíada de Química. Les dates i el lloc de realització de les proves de cada fase, les activitats, les instruccions per a la inscripció i, la qüestió més important, el formulari que has d'emplenar per a registrar-te en el certamen.
Per a qualsevol aclariment
Posa't en contacte amb l'Associació de Químics i Col·legi Oficial de Químics de la Comunitat Valenciana.
Recorda que la UPV col·labora en l’Olimpíada de Química
Coordinació UPV: Miguel Ángel González Martínez
Estructura UPV: Departament de Química
Promotora: Reial Societat Espanyola de Química
Àmbit: local, nacional i internacional
Dirigida a: estudiants de 1r i 2n de batxillerat
Data i lloc: Fase Local consulta la convocatòria
Fase Nacional consulta la convocatòria
Olimpíada Internacional de Química
Olimpíada Iberoamericana de Química
“Meravellar-se és el primer pas per a un descobriment” (Louis Pasteur)
Curiositats químiques
• Pràcticament tothom està d'acord que, si es vol prendre te amb llet, s'ha de tirar primer la llet i sobre aquesta el te. La llet ha d'estar freda, no ha d'haver sigut bullida. Això és perquè el te conté unes substàncies amargues anomenades tanins, el sabor dels quals pot ser neutralitzat pel de la llet si aquesta està freda, però no si està calenta.
• El fluor és una substància tan reactiva que ni tan sols pot ser guardada en recipients de vidre. No es va poder preparar en laboratori fins a l’any 1886 i es guardà en un metall inert especial.
• El verí més poderós conegut és la toxina botulínica, la produeix un bacteri anomenat Clostridium botulinum. La seua ingestió en dosis mínimes provoca la fallada del sistema nerviós i la mort per aturada de la musculatura respiratòria entre dolors terribles. Curiosament s'usa en tractaments d'estètica amb el nom de bòtox.
• Les gasolines són mescles d'hidrocarburs i no reaccionen igual a l'hivern que a l'estiu. Perquè el funcionament dels motors dels cotxes siga adequat, les companyies petrolíeres canvien la proporció de la mescla quatre vegades l'any.
• Malcolm Casadaban va morir el 13 de setembre de 2009 mentre investigava una nova vacuna contra la pesta a causa d'un nou cep d'aquest bacteri.
• Hi ha substàncies que en ser fregades, colpejades o triturades produeixen llum (triboluminescència). Un exemple d'aquesta mena de substàncies és l'oli de gaultèria.
• Hi ha materials, sovint aliatges, que reaccionen sota canvis físics o químics, variacions de camps magnètics o elèctrics, i que en tornar a les condicions inicials recuperen la seua forma original, capaces de repetir aquest procés infinitat de vegades sense deterior.
• L'àcid cianhídric o cianur d'hidrogen és un gas letal que inutilitza els glòbuls rojos de la sang, que l’impedeix transportar l'oxigen i el diòxid de carboni. S'ha emprat en les cambres de gas. En la Segona Guerra Mundial aquestes cambres arribaven a eliminar 10.000 persones al dia. Un efecte similar causa el monòxid de carboni.
• Un estudi, dut a terme per científics de la Universitat de Newcastle, i en què participaren 516 grangers del Regne Unit, indica que les vaques a què el granger tracta afectuosament amb un nom produeixen més llet que les que estan en l'anonimat.
• Si la boca d'una persona estiguera completament seca no podria distingir el sabor de res. No obstant això, estant humida es poden percebre milers de sabors diferents.
• La primera vegada registrada en què s’usaren bombes químiques es remunta a la Primera Guerra Mundial. Encara que, com a anècdota, cal recordar que els mongols utilitzaven cossos infestats de pesta catapultant-los contra els seus enemics, i aquesta atrocitat és el germen de la famosa pesta negra que assolà Europa l’any 1348.
• Un missatge enviat pel cervell a qualsevol part del nostre organisme pot aconseguir 290 quilòmetres per hora.
• La xocolata conté fenetilamina, substància natural que és la que estimula en el cos l'acció d'enamorar-se.
• Una de les passions de Newton era la química, però no va aconseguir èxits en aquesta ciència.
• La datació radiomètrica consisteix a esbrinar el temps transcorregut des de la mort d'un organisme viu, basant-se en la vida mitjana d'alguns àtoms radioactius. La més famosa és la del carboni-14, ja que el carboni es pren de l'atmosfera i s'incorpora als teixits vius constantment. Quan l'organisme mor, el carboni-14 comença a desintegrar-se, que té una vida mitjana de 5.730 anys. Estimant quant s'ha desintegrat el carboni-14 es pot donar una idea de quant de temps fa de la mort d'aquell organisme.
• El clor és un dels elements químics més contaminants: és un verí mortal si es llança a la mar o als rius. N’hi ha prou de veure els voltants d'algunes fàbriques papereres que utilitzen clor per a blanquejar el paper. A més, una sola molècula de clor llançada a l'atmosfera destrueix més de 9.000 molècules d'ozó, el gas que ens protegeix de les radiacions negatives del Sol.
• L'àcid de l'estómac és tan fort que sense la seua capa de mucositat l'estómac es digeriria a si mateix.
• Gràcies a la seua dieta rica en salmó i baixa en colesterol els inuits rarament pateixen malalties cardíaques.
• Una granota verinosa adulta de l'espècie colombiana de punta de fletxa daurada posseeix toxines per a matar 1.000 humans.
• En cada pas que donem imprimim al sòl, a través de la sola de la sabata, milers de milions de molècules oloroses d'àcid butíric, que poden ser rastrejades fàcilment per un gos.
• Cada vaca domèstica emet aproximadament 105 lliures (47,6 kg) de metà l'any.
“Química sense catàlisi, seria una espasa sense un mànec, una llum sense lluentor, una campana sese so” (Alwin Mittasch)
Reaccions químiques
• Quan es bull aigua en cuinar o preparar cafè o te ocorre un canvi de fase entre aigua líquida i aigua gasosa.
• Els sabons i detergents posseeixen una part polar, en general, un àcid carboxílic unit a una cadena alifàtica no polar que li dona la capacitat de formar micel·les. Aquestes micel·les tenen la capacitat d'envoltar la brutícia, perquè puga ser eliminada de la roba, els plats i els nostres cossos.
• El bicarbonat de sodi és una base feble que en reaccionar amb àcid, com ara el vinagre o l'aigua (que és lleugerament àcida), allibera diòxid de carboni. Aquest compost és l'ingredient actiu de molts antiàcids.
• La ceba conté molècules d'aminoàcids sulfòxids. En tallar la ceba es trenquen les parets cel·lulars que alliberen aquests sulfòxids juntament amb enzims que el degraden a àcids sulfènics, un compost organo sulfúric de fórmula R-SOH que és irritant als ulls.
• Els televisors de pantalla LCD contenen molècules de cristalls helicoidals que tenen la propietat d'orientar-se segons un senyal elèctric i a fer-los canviar el to o el color proporcionat per una bombeta LED. Cada molècula de cristall representa un píxel en el televisor, com més molècules, més serà la resolució.
• La descomposició de la cel·lulosa del paper dels llibres dona aquest color groguenc als fulls i una olor de vainilla. Si tens llibres vells que fan bona olor a la teua biblioteca, aquesta es deu a molècules de lignina o vanil·lina.
• La mala olor de les axil·les, dels peus i de l’alé produeixen bacteris que s'alimenten de les proteïnes i greixos a la suor que segreguen les glàndules apocrines. Els desodorants tenen un compost químic anomenat triclosan que és un poderós antibacterià i fungicida. D'altra banda, els antitranspirants tenen sals d'alumini que es fiquen als porus i eviten la sudoració.
• L'excés d'òxids de sofre i nitrogen a l'atmosfera producte de fàbriques i automòbils es dissol a l'aigua dels núvols i produeix àcid sulfurós, sulfúric i nítric que precipita en forma de pluja àcida.
Universitat Politècnica de València © 2020 · Tel. (+34) 96 387 70 00