1. Definició
Document amb què es notifica a la persona interessada la resolució d’un òrgan sobre una qüestió.

2. Estructura
Per a informació més detallada, podeu consultar les pàgines 110-112 del Manual de documents i llenguatge administratius.

3. Criteris lingüístics
Les notificacions han d’anar redactades, com a mínim, en la llengua en què l’interessat s’ha adreçat a l’òrgan que ha de resoldre. En cas que l’interessat s’haja adreçat amb una sol·licitud bilingüe, convé que la resposta siga també en un format bilingüe.

4. La notificació per correu electrònic
El text del missatge segueix l’estructura habitual d’aquest tipus de document: salutació, cos del missatge, comiat i identificació de la persona o unitat que envia el missatge. No cal especificar-hi la data perquè ja la inclou el correu electrònic.

*Cal tenir en compte que en aquest mateix model de document hi ha textos que no són estrictament notificacions i, per tant, en pot variar el grau de formalitat (vegeu el primer exemple de missatge amb el text disposat en columnes).

4.1. Disseny bilingüe
En el cas que es considere que la notificació per correu electrònic ha d’anar escrita en les dues llengües oficials de la UPV, és a dir, en valencià i en castellà, cal tenir en compte com organitzem els textos. Ho podem fer de dues maneres:

D’una banda, fent servir un mateix missatge amb el text escrit en valencià primer i tot seguit el text en castellà, tots dos amb el mateix tipus de lletra (arial o calibri preferentment) i la mateixa grandària (12), i amb una distribució espacial igual o similar.

Aquest disseny és l’adequat quan el text no és gaire extens.

D’altra banda, es pot utilitzar un mateix missatge amb els textos en valencià i en castellà en columnes. En la columna de l’esquerra ha d’anar el text en valencià. Tots dos textos amb el mateix tipus de lletra (arial o calibri preferentment) i la mateixa grandària (12), i amb una distribució espacial igual o similar. El text de la columna dreta ha d’anar en cursiva per tal de facilitar la diferenciació entre l’un i l’altre, i així facilitar-ne la lectura.

Aquest disseny és més adequat quan el text és extens perquè en obrir el missatge es veu que està escrit en les dues llengües. Vegem-ne un parell d’exemples.