Premi a la tesi doctoral més rellevant del CSIC

Sergio Jiménez Gambín ha sigut guardonat en la primera convocatòria dels Premis tesi doctoral rellevant que atorga el CSIC. Un reconeixement que “m'aporta una dosi de motivació per a continuar realitzant el meu somni investigador, aconseguir desenvolupar una tecnologia capaç de tractar la malaltia d'Alzheimer”.

 

Cursà el Màster Universitari en Enginyeria Acústica que s'imparteix al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV). Després, el Programa de Doctorat en Tecnologies per a la Salut i el Benestar de la UPV. I sota la direcció de Francisco Camarena i Noé Jiménez, investigadors de l'Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), realitzà la seua tesi basada “en l'ús d'hologrames ultrasònics per a l'administració de fàrmacs en el cervell, i així permetre el tractament de la malaltia d'Alzheimer, de Parkinson o tumors cerebrals”.

 

 

“Tradicionalment, l'administració de fàrmacs en el cervell ha estat limitada per dues raons. Primer, la barrera hematoencefàlica (BHE) és un mecanisme de protecció natural, restringeix l'accés d'unes certes molècules nocives i protegeix el teixit cerebral, però desafortunadament, també limita el pas de fàrmacs per al tractament de malalties cerebrals. Segon, el crani actua com a protecció i cal travessar-lo d'alguna manera per poder accedir al teixit cerebral malalt”. Per aquesta raó, “l'ús d'ultrasons focalitzats i la injecció de microbambolles en el torrent sanguini permet l'obertura de la BHE i l'administració de fàrmacs, ja que és una tecnologia no invasiva i segura per al pacient”. La proposta, centrada en l'ús d'hologrames ultrasònics “impresos en 3D, per a la correcció de les aberracions del crani, proporciona una obertura de la BHE molt precisa en les zones cerebrals que es desitge tractar”. 

 

En les últimes dues dècades, “s'han emprat dos mètodes per a la generació del feix d'ultrasons. D'una banda, l'emissor mono-element és molt simple i de cost reduït, però l'ona propagada a través del crani pateix distorsions i efectes no desitjats, per la qual cosa l'obertura de la BHE perd precisió i efectivitat. D'altra, l'emissor multi-element permet corregir els efectes del crani en disposar de múltiples emissors els paràmetres de fase dels quals i l’amplitud d'ona s'adapten a cada pacient, i s'aconsegueix així una obertura molt controlada, però a un cost molt més elevat”.

 

"L'objectiu de la meua tesi és l'ús d'un emissor mono-element, però amb un holograma ultrasònic acoblat davant d'aquest emissor, i així el mateix holograma s'encarrega de modificar les característiques de l'ona transmesa, resultant una obertura de la BHE molt precisa, localitzada i a un cost molt reduït, presentant-se com la tecnologia prometedora i nova que podria revolucionar el camp biomèdic”.

 

En l'actualitat, Sergio és investigador postdoctoral en l’Ultrasound and Elasticity Imaging Laboratory (UEIL) en la Universitat de Columbia i continua la seua investigació en l'ús d'hologrames. Però, “aplicats en models d'animals grans (micos) i amb l'objectiu final d'emprar-los a escala clínica en humans”.