- -
UPV
 

Cranc blau

Investigadors de la UPV estudien un exemplar de cranc gegant que podria amenaçar espècies autòctones, com ara tellines o peixos

[ 14/07/2015 ]
Cranc blau

Investigadors del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) estan estudiant l'únic exemplar de cranc blau -cranc exòtic de grans dimensions- trobat per pescadors a la costa de la localitat.


Es tracta d'una espècie depredadora, de color blavós, de la qual s'estan trobant exemplars aïllats a la costa mediterrània des de fa any i mig. A la Comunitat Valenciana va arribar a l'octubre del 2014 i els investigadors consideren que, si no se'n controla l'expansió, el cranc blau podria suposar una amenaça per a espècies autòctones de peixos o mol·luscs com les tellines.


Preocupació al Palmar


Provinent de l'Atlàntic Occidental, el cranc blau s'està expandint per la resta de l'oceà, a més de pel Mar Mediterrani. Les possibles grans repercussions biològiques i econòmiques de la seua reproducció en aquest últim han portat a Miguel Rodilla -director del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners del campus de Gandia, i professor del Grau en Ciències Ambientals de la UPV- a treballar en la localització d'exemplars durant els dos últims anys.


La cerca va tenir èxit a l'octubre del 2014, quan els pescadors amb els qui col·labora li van lliurar un exemplar capturat i encara viu. "El primer cranc blau de la Comunitat Valenciana va ser trobat a l'Albufera a l'octubre del 2014. Posteriorment, es van trobar exemplars a Guardamar del Segura i, al maig d'enguany, es va localitzar el primer cranc blau a Gandia", comenta Rodilla.


"En l'actualitat", prossegueix, "a l'Albufera ja s'han capturat una vintena d'exemplars i en la Comunitat de Pescadors del Palmar estan molt preocupats, per la qual cosa estem col·laborant amb ells".


Un cicle vital curt, però suficient per a convertir-se en un depredador voraç


L'investigador de la UPV explica que el cranc blau viu, de mitjana, al voltant de tres anys: "El seu cicle vital és molt curt, però, durant aquest temps, creix fins a aconseguir els vint centímetres, la qual cosa el converteix en un depredador voraç".


Rodilla indica que aquesta espècie "s'alimenta de grans quantitats de mol·luscs, com tellines i cloïsses; a més d'ous de sèpia, meduses i, fins i tot, peixos. Per això, la seua expansió pot suposar un perill per a les espècies autòctones".


Per aquest motiu, l'Institut d'Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres de la UPV a Gandia -que ja ha comunicat la troballa a l'administració pública- està analitzant els hàbits i les característiques del cranc blau.


Una espècie comestible que ja es comercialitza a Itàlia i Grècia


La visió positiva de l'expansió del cranc blau per les nostres costes és que es tracta d'una espècie comestible, si bé l'únic depredador que té és l'ésser humà. "A Itàlia i a Grècia, per exemple, ja s'està pescant i comercialitzant", afirma Rodilla.


"Es tracta", afig l'investigador, "d'un motiu més per a conèixer els seus hàbits: per on es desplaça, s'alimenta, etc. Sabem, per exemple, que es reprodueix en estuaris o masses d'aigua dolça costaneres, com l'Albufera, on el seu control és crucial pel gran perill que suposaria per a la biodiversitat d'aquest entorn".


S'adapta a diverses condicions de salinitat i és molt resistent a alguns contaminants


A més, el cranc blau "s'adapta fàcilment a diferents tipus de salinitat, és molt resistent a alguns contaminants i pot viure amb concentracions baixes d'oxigen", indica Rodilla, que assenyala que l'espècie "ja s'ha expandit a les costes de Turquia, Grècia i el sud d'Itàlia des de Sud-amèrica. Les seues larves viatgen en les aigües de llast i ara que ha arribat a les costes valencianes, el més probable és que es quede i es reproduïsca".


La vigilància de les aigües de llast, fonamental


En opinió de Rodilla, és fonamental per al control d'espècies invasores la vigilància de les aigües de llast, "que són les que el vaixell utilitza per a equilibrar la seua línia de flotabilitat en funció de la càrrega que transporta".


Durant la navegació, els vaixells passen per zones de mar amb diferent salinitat. Com més gran és aquesta, el vaixell més sura, i carrega aigua del mar, es trobe on es trobe, per a augmentar el seu pes. Per contra, quan la salinitat disminueix, el vaixell solta l'aigua de mar que transportava per a equilibrar-se.


"D'aquesta forma", conclou el científic del campus de Gandia de la UPV, "les larves d'una zona passen a una altra. Així va arribar el musclo zebrat a les nostres costes, igual que altres espècies invasores de sistemes aquàtics. Per això, els ports han d'establir mesures de control de l'aigua que arriba, i la marina mercant ha de ser conscient dels perills d'aquesta pràctica".




Comparte esta noticia o conecta con la UPV en medios sociales

Bookmark and Share


Notícies destacades


Nova delegada d'alumnat de la UPV Nova delegada d'alumnat de la UPV
Lea Olcina Botella estudia el Grau en Tecnologia Digital i Multimèdia en l'ETS d'Enginyeria de Telecomunicació
Projecte CUCO Projecte CUCO
El CVBLaB participa en un consorci que investiga l'ús de la computació quàntica i la seua aplicació a indústries estratègiques
La UPV llança K, el seu nou canal audiovisual La UPV llança K, el seu nou canal audiovisual
L'ACOM-UPV col·loca cinc pantalles grans al campus de Vera perquè centres, instituts, serveis i alumnat puguen emetre els seus vídeos, animacions, promocions i notícies
Rànquing GreenMetric Rànquing GreenMetric
La UPV se situa entre les 200 universitats del món més compromeses amb el medi ambient
Premi COSO Premi COSO
Carlos Antolín, estudiant de Comunicació Audiovisual en la EPSG: "Aquest premi és un reconeixement a l'esforç realitzat els tres últims anys"
Avelino Corma, investigador distingit Avelino Corma, investigador distingit
Ha guanyat el concurs del Programa propi d'incentivació de la I+D+i llançat pel Vicerectorat d'Investigació per a atraure personal investigador excel·lent a la UPV

EMAS upv