•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Durant les setmanes posteriors a la devastadora DANA que va assotar la província de València a l'octubre de 2024, no sols es van enfrontar les autoritats a una emergència climàtica sense precedents, sinó també a una crisi informativa marcada per la proliferació de mentides, teories conspiratives i notícies falses. Un recent estudi en el qual participa la Universitat Politècnica de València (UPV) ha analitzat en profunditat com aquesta desinformació va condicionar la percepció pública de la tragèdia i va dificultar la resposta institucional.

La investigació ha sigut realitzada el professor Germán Llorca-Abad, professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art de la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb el professor Alberto E. López Carrión, de la Universitat Internacional de València ( VIU) i ha sigut recentment publicada en la Revista Mediterrània de Comunicació.

Els autors van analitzar un total de 185 notícies publicades entre el 28 d'octubre i el 17 de novembre de 2024 en els diaris nacionals i locals amb més audiència, en les quals van identificar 192 boles que van circular durant el període crític de la catàstrofe.

boles amb gran impacte social i emocional

Entre els casos més destacats figura la bola sobre l'aparcament del centre comercial Bonaire, a Aldaia, on s'afirmava falsament que centenars de cadàvers jeien en vehicles submergits. Aquesta desinformació va ser impulsada per persones influenciadores i personatges mediàtics, i va tenir un gran ressò en plataformes com Instagram o TikTok.

També van proliferar narratives conspiratives que culpaven el Govern de destruir preses “construïdes pel franquisme”, o que acusaven l'AEMET d'ocultar informació sobre les pluges.

Segons l'estudi, tres de cada quatre boles van ser continguts falsos creats intencionadament per a enganyar, i el 75% es van difondre per xarxes socials obertes o tancades com a X, Instagram o WhatsApp. “La majoria dels continguts tenien una forta càrrega emocional, dissenyada per a generar indignació, por o rebuig cap a les institucions”, assenyala Germán Llorca.

En alguns casos, aquestes falsedats van procedir fins i tot de periodistes o col·laboracions en programes de televisió. L'anàlisi revela que el 28% de les boles es van originar o van difondre des d'entorns periodístics professionals, la qual cosa planteja seriosos dubtes sobre els filtres editorials en contextos de crisis. Malgrat això, els autors també destaquen el paper d'alguns mitjans que sí que van contribuir a desmentir falsedats, així com el treball de plataformes de verificació com Maldita.es, Newtral o VerificaRTVE.

El “ diagonalisme” i la instrumentalització política

Una de les aportacions més innovadores de l'estudi és l'aplicació del concepte de diagonalisme, una estratègia comunicativa que, segons els investigadors, fou especialment visible en aquesta crisi. Aquest corrent combina discursos d'extrema dreta amb missatges tradicionalment vinculats a l'esquerra, com ara la crítica al poder institucional o a les elits. L'objectiu: connectar amb el malestar ciutadà des de múltiples angles ideològics i aprofitar la incertesa per a reforçar narratives de desconfiança.

Durant la DANA, aquesta estratègia es va traduir en atacs al Govern, a organismes científics i a les ONG com Càritas o Creu Roja. “En situacions de catàstrofe, el descrèdit de les institucions és aprofitat per a sembrar el caos informatiu i mobilitzar políticament uns certs sectors”, explica Alberto López-Carrión.

A més, els algorismes de les xarxes socials —que prioritzen els continguts més virals, no necessàriament els més veraços— van amplificar aquests missatges, que afavoriren la ràpida expansió d’aquests. “Les emocions extremes, com la indignació o la por, són les que més interacció generen. I les boles apel·len precisament a aquestes emocions”, conclouen els autors.

Major responsabilitat institucional i digital

L'estudi conclou amb un missatge clar: és urgent reforçar l'alfabetització mediàtica de la ciutadania, millorar els mecanismes institucionals de resposta informativa i exigir major transparència i responsabilitat a les plataformes digitals.

Encara que el Govern va activar perfils oficials en xarxes socials per a combatre la desinformació, aquests esforços van arribar tard i van tenir un abast limitat. Els investigadors recomanen protocols àgils de comunicació en emergències, així com aliances més efectives entre institucions públiques, mitjans de comunicació i organismes de verificació.

“Combatre les boles no és només una qüestió de veritat, és també una qüestió de salut pública i cohesió social”, sostenen López-Carrión i Llorca-Abad. I adverteixen: “Si no s'actua amb decisió, la pròxima emergència no sols serà climàtica, sinó també informativa”.