La Universitat Politècnica de València (UPV) ha iniciat una nova etapa el dia 26 de setembre de 2024, amb l'entrada en vigor dels nous Estatuts -els quarts en la seua història-, un fet que la converteix, al seu torn, en la primera universitat d'Espanya que comença a regir-se normativament segons la Llei Orgànica 2/2023, més coneguda com a Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU).
La vigència de la nova reglamentació s'ha produït després de la superació dels dos últims tràmits necessaris: l'aprovació del decret referent a aquesta qüestió pel Consell de la Generalitat (RD 122/2024), en la sessió del 24 de setembre, i la posterior publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
D'aquesta manera, la institució que dirigeix José E. Capilla és la primera universitat espanyola que incorpora en la seua regulació les novetats que introdueix la LOSU. Sobre aquest tema, algunes de les principals novetats són la introducció de nous col·lectius de la comunitat universitària en diferents òrgans de govern i l'augment al 25% de la representació estudiantil en aquests, o les modificacions que afecten els òrgans de govern unipersonals electes (entre els quals es troba el de rector o rectora): limitació del mandat a un únic període que augmenta de quatre a sis anys de durada.
Igualment, s'han actualitzat algunes qüestions vigents en els Estatuts anteriors que requerien d'una adaptació més oportuna, com és la regulació dels campus com a estructura organitzativa, i s'han introduït novetats d'abast, com són la inclusió en l'articulat de l'Escola de Doctorat o la creació de les direccions delegades del rector. Aquesta última mesura obri la porta perquè tant docents com personal del PTGAS puguen ocupar una plaça equivalent a un vicerectorat en l'acompliment de diverses tasques de gestió.
Amb tot això, no solament es compleixen les noves exigències del marc legislatiu aplicable, sinó que també es permet adaptar la norma bàsica de la UPV a la realitat de l'entorn econòmic, social, acadèmic i cultural actual.
“L'aprovació d'aquests Estatuts ens situa a l'avantguarda del sistema universitari espanyol, que ens permet no solament adaptar-nos ràpidament a la nova LOSU, sinó també enfortir el nostre model de governança”, afirma el rector de la UPV, José E. Capilla. “Aquest marc normatiu reforça la participació de tots els col·lectius de la comunitat universitària i ens dona estabilitat per a afrontar els reptes del futur amb una visió clara de progrés, innovació i excel·lència.”
La LOSU, aprovada pel Congrés dels Diputats al març de 2023, estableix un període de tres anys perquè les universitats incorporen als seus estatuts les modificacions que introdueix en el sistema.
En el cas de la UPV, destaca la rapidesa amb què s'han anat superant les diferents fases per a l’aprovació “gràcies al gran treball i la implicació”, segons Capilla, de la comunitat universitària al complet i, més concretament, de la comissió d'elaboració dels Estatuts, on els seus 24 membres representen els diferents sectors que conformen el Claustre (PDI, PTGAS i estudiants).
El Claustre constituent de la Universitat Politècnica de València (UPV) aprovà pràcticament per unanimitat (239 vots favorables, 2 abstencions i cap vot en contra) el projecte d'Estatuts en la sessió que va tenir lloc el 29 d'abril d'enguany, però restava aleshores l’examen jurídic de la Generalitat (a través del Consell Jurídic Consultiu) i l’aprovació del Consell.
La diligència amb què s'ha resolt el procés d'aprovació dels nous Estatuts de la UPV resulta clau de cara als processos electorals de centres, departaments i estructures d'investigació previstos en els pròxims mesos perquè alinea els nous mandats amb la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari.
Notícies destacades