Un nou curs comença, ja de manera oficial, a la universitat. I el tret d'eixida es va donar al paranimf de la Universitat Politècnica de València, que va reunir representants de les universitats valencianes en el solemne acte d'obertura del curs acadèmic 2024-2025.
Les rectores i rectors de les universitats públiques valencianes, Mavi Mestre (Universitat de València); Amparo Navarro (Universitat d'Alacant); Eva Alcón (Universitat Jaume I) i Juan José Ruiz (Universitat Miguel Hernández d'Elx), van presidir aquest acte al costat de José Capilla, rector de la UPV, institució amfitriona de l'obertura del curs enguany.
El paper de la universitat en el desenvolupament dels territoris
L'obertura del curs acadèmic va comptar amb la presència d'autoritats polítiques que lloaren el paper de les universitats en el desenvolupament local, autonòmic i nacional.
L'alcaldessa de València, Mª José Català, va afirmar que “les universitats sou el cor del coneixement i la torxa que inspira, forma i educa els nostres joves, el motor de la innovació i desenvolupament de la nostra societat; per això, la nostra col·laboració amb les universitats és un element central en la nostra estratègia de ciutat”.
Per part seua, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, realitzà una ferma defensa de les universitats públiques com “el motor més potent de progrés i benestar del nostre país”, per la qual cosa ha anunciat que se segellarà un acord amb la Generalitat i les universitats, d'un poc més de 100 milions d'euros de finançament, que permetrà la incorporació, en aquest curs, de 426 professors i professores, a la Comunitat Valenciana.
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, s'ha compromès a mantenir un finançament “estable i suficient” per a les universitats valencianes i ha apostat per la creació de sinergies entre universitats, l'excel·lència acadèmica, l'atracció i retenció del talent, així com per la transferència de coneixement.
En la seua intervenció durant l'obertura del curs acadèmic, el rector de la Universitat Politècnica de València, José Capilla, va advocar per la investigació com a característica principal de les universitats, i la necessitat d'un finançament adequat per a aconseguir aquests objectius.
En aquest sentit, afirmà que “es crucial diversificar les fonts d'ingressos, fomentar la col·laboració amb el sector privat i atraure fons europeus o internacionals per a recerca i desenvolupament, però també és crucial que el finançament es referisca a indicadors d'objectius i resultats, de manera que el ciutadà, a través de la nostra rendició de comptes, veja la utilitat dels seus impostos destinats al sistema universitari”.
Capilla va anunciar que, en breu, “les universitats públiques elevarem un document de consens, una proposta d'Instrument Pluriennal de Finançament, dins dels límits compromesos pel president de la Generalitat en l'obertura del curs passat, que ens done una mínima estabilitat per al desenvolupament de les nostres missions formativa i d'I+D+i”.
L'inici de curs és moment de fer balanç, i així ho va fer el secretari general de la UPV amb la lectura de la memòria 2023-2024 de la universitat, en la qual destacà que el pressupost de 2024 ascendirà a 427 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 5’4% respecte a l'exercici anterior. Actualment, la UPV compta amb 2.638 docents i 1.487 persones dedicades a tasques d'investigació, tècniques, de gestió o d'administració i serveis.
Quant als estudiants, en 2023-24 han sigut un total de 31.207, amb un increment pròxim als 900 estudiants respecte al curs anterior. D'aquests, 22.509 corresponen a estudis de grau, 5.879 cursen estudis de màster universitari i 2.819 són estudiants de doctorat.
En l'aspecte econòmic, en 2023, l'activitat d'investigació ha generat un volum econòmic global superior als 116 milions d'euros, fet que suposa la xifra més alta de la seua història, amb un increment de 22 milions d'euros respecte de l'any anterior.
En aquesta ocasió, l'encarregat de pronunciar la lliçó inaugural va ser el catedràtic de la UPV José Miguel Adam, que va explicar l'estudi que recentment va ser portada internacional de la revista Nature i que aborda la importància de les construccions resilients per al futur. És a dir, que tinguen la capacitat de resistir i recuperar-se després de patir els efectes d'un esdeveniment extrem de qualsevol índole, com ara fenòmens naturals extrems, l'acció humana o fins i tot el mateix envelliment de l'edifici.
Notícies destacades