•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Roger Kornberg (St. Louis, els EUA, 1947) va ser guardonat amb el Nobel de Química 2006, pel seu treball sobre l'estructura tridimensional de l'ARN polimerasa II, un estudi fonamental per a entendre el procés mitjançant el qual es copia la informació de l'ADN a l'ARN.

Es dóna la circumstància que Roger Kornberg és fill d'Arthur Kornberg, que va rebre el Nobel de Medicina, al costat de Severo Ochoa, el 1959. Pare i fill protagonitzen, doncs, un dels pocs casos de Nobel en família (al llarg de la seua història, els premis Nobel han llorejat a 850 persones, la qual cosa inclou onze famílies amb més d'un guardonat).

Kornberg: “la investigació aplicada és com una marató”

Avui, Kornberg ha xarrat amb l'alumnat de la UPV reunit a la sala d'actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial. “Investigar és, ni més ni menys, tenir curiositat. Voler saber més sobre la naturalesa i els seus fenòmens. És cercar principis subjacents i descobrir veritats fonamentals. És una activitat interminable perquè sabem molt poc i queda quasi tot per explorar”, ha explicat Kornberg.

En opinió del Nobel de Química 2006, la investigació bàsica és només recomanable a aquelles persones amb una vocació provada. “Li ho aconselle només als qui, de debò, se senten atrets per aquesta activitat. A ells, els anime que seguisquen, encara que siga difícil. Però, per als que tenen una inclinació diferent, els demane que cerquen altres alternatives com ara la ciència aplicada en la indústria o l'educació. Perquè, en la investigació bàsica, trobaran massa obstacles”.

“I és que la investigació és com una marató. Implica assumir riscos de futur, perquè no saps què et trobaràs pel camí o si aconseguiràs arribar a algun lloc. La ciència aplicada o la formació universitària, en canvi, són opcions menys exposades, perquè auguren resultats més predictibles,” ha explicat Kornberg.

Feringa o l'art de les construccions xicotetes

Com Kornberg, Bernard Lucas Feringa (Barger-Compascuum, Països Baixos, 1951) és un apassionat de la investigació, en concret del món molecular i la seua meravellosa bellesa. “Em fascina l'art de les construccions xicotetes. A escala molecular, trobem un llenguatge universal, sense fronteres, que ho abasta tot, des d'allò més senzill fins a allò més complex”. Tant és així que, el 2016 va rebre el Premi Nobel de Química pel disseny i síntesi de màquines moleculars.

I no és l'única persona encantada amb les posibilidaes del món molecular. Al contrari, són legió. Els hi ha que treballen en medicines intel·ligents, en músculs artificials o en materials que reaccionen a un estímul. Fins i tot els hi ha que participen en carreres com la Nanocar Race. Feringa ha explicat que, en aquesta competició, els pilots condueixen molècules mitjançant la punta d'un microscopi d'efecte túnel sobre una superfície d'or, que actua de circuit. Un campionat que no està a l'abast de qualsevol i que, malgrat la seua aparent frivolitat, serveix per a avançar en el desenvolupament de les nanomàquines capaces de fer un treball real com, per exemple, portar una càrrega molecular.

Per a Feringa, el futur està ple de reptes i oportunitats i la investigació és una aventura trepidant cap al desconegut. “A vegades ens queixem que està ja tot descobert, però no és així. Detecte, almenys, quatre grans problemes que necessiten solució: com reduir el CO¿, com reciclar materials, com volar sense querosè i com alimentar a la població actual del planeta”.

I als qui pensen a dedicar-se a la investigació, els aconsella que perseguisquen el seu somnis. “Confia en les teues possibilitats, descobreix en què eres el millor i posa't metes a l'altura que tu vulgues.Treballa dur, però, sobretot, treballa amb intel·ligència. Fes cas al que diga el teu tutor, però també, de tant en tant, salta't el seu consell i actua segons el teu propi criteri”.