•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Menys compres i despesa mitjana, però major freqüència de consum. Així pot resumir-se la realitat del vi, tant a Espanya com a la resta d'Europa, durant el confinament motivat per la pandèmia de COVID-19, segons un estudi realitzat per personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de Saragossa i la Universitat Pública de Navarra.

Promogut per l'Associació Europea d'Economistes del Vi (European Association of Wine Economists, EUAWE) i la Càtedra de Vins i Espirituosos de la INSEEC U. (Chaire Vins et Spiritueux d'INSEEC U.), l'estudi ha analitzat el comportament consumidor europeu de vi després de més d'un mes de confinament, per mitjà de més de 6.600 enquestes a vuit països europeus (Espanya, Bèlgica, Itàlia, França, Àustria, Alemanya, Portugal i Suïssa). A Espanya han participat 2.560 persones.

Els resultats de la investigació –l'objectiu de la qual era analitzar la freqüència de consum, les pautes de compra, els determinants del consum i les conseqüències a llarg termini– assenyalen que la freqüència de consum de vi ha augmentat considerablement durant el confinament pel coronavirus a Espanya, així com a la resta d'Europa, però no així el nombre de compradors, que s'ha reduït, igual que el desemborsament mitjà per botella, a causa, entre altres qüestions, del fet que s'ha prioritzat l'autoproveïment domèstic.

Un 36% de la població espanyola consumeix vi més vegades

L'augment de la freqüència de consum de vi és significatiu en tots els països investigats. En concret a Espanya, un 45% no ha variat la seua freqüència, un 36% en consumeix més vegades, i un 19%, menys. El comportament difereix respecte de la cervesa i els licors,
ja que, si bé per a aquests es repeteix el 45% que declara no haver variat la freqüència (la inèrcia és la força majoritària del comportament), en el cas de la cervesa es produeix una caiguda de la freqüència neta d'11 punts, i en el cas dels licors, de 42.

A més, s'observa que la cervesa és consumida principalment per estudiants i, més generalment, per joves menors de 30 anys, mentre que les persones de més edat tendeixen a consumir vi. No obstant això, Espanya destaca per una freqüència de consum de cervesa significativament major que la d'altres països.

En l'estudi, així mateix, s'observen canvis en els patrons de compra i consum. Les persones enquestades gasten menys, en general, en begudes alcohòliques, i el preu mitjà de compra del vi disminueix significativament.

Però, per què se’n consumeix més?

Entre els factors determinants de l'augment de la freqüència de consum de vi prevalen la preocupació i la precarietat, però també el gust i allò digital, segons l'informe. Una característica fonamental del confinament és que l'ansietat generada per la pandèmia és un factor associat a l'augment del consum de totes les begudes alcohòliques en tots els països.

Més que la por al virus en si, les persones enquestades expressen un temor molt fort per les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària. Aquesta preocupació "econòmica" té un impacte particular en l'augment de la freqüència del consum de begudes alcohòliques.

On comprem el vi?

Respecte a on es compra el vi, hi ha hagut una caiguda en tots els canals, excepte en línia. Així, s'ha produït una lleugera reducció de les compres en supermercats (encara que aquest continua sent el canal més utilitzat), un enfonsament de les compres en cellers i botigues de vi, i una moderada reducció de les compres en botigues d'alimentació.

No obstant això, dos canals de subministrament han guanyat terreny durant el confinament. Un és la compra en línia, que ha passat d'un 12% a un 15%, encara que la millora és relativament xicoteta (menys de 3 punts). Aquest feble increment és coherent amb el resultat que poc menys del 20% de la mostra ha comprat vi en línia durant el confinament, i tan sols un 7% dels espanyols ha comprat vi per primera vegada en Internet.

Això confirma que la crisi ha arribat en un moment en el qual aquest canal està molt poc desenvolupat a Espanya, i que el seu ús futur exigeix un esforç més intens i continuat per part dels cellers per a generar increments sostenibles.

L'altre canal és el usar el nostre estoc, que apareix com a principal punt de proveïment per a augmentar la freqüència de consum de vi en la llar, ja que fins a un 21% de les persones consumidores de vi no ha recorregut a comprar-lo, sinó que ha optat per recórrer a les seues pròpies existències.

Els cellers personals, per tant, s'han convertit en la segona font de subministrament després dels supermercats, i en el sector es preveu un increment de l'adquisició de vi per a reposar el consumit, especialment de vins més cars (vins de guardar).

I quant ens gastem?

L'estudi també revela que s'ha produït una reducció de la despesa unitària en la compra de vi en tots els segments de preu, excepte en el nivell de preus més baix (menys de 5€).

L’autoria de l'informe assenyala que aquest resultat és negatiu per a la indústria del vi, ja que el confinament no solament ha suposat el tancament del canal de l'hostaleria, amb una pèrdua de vendes relativament més intensa en les gammes mitjanes i altes, sinó que també ha reduït substancialment el preu mitjà de compra de vi a casa.

Un 67% de les persones enquestades declara no gastar més diners en vi amb el confinament, mentre que un 33% declara el contrari. Com que la despesa mitjana s'ha reduït, és previsible que la despesa total haja augmentat lleugerament per un augment net de la freqüència i l'aparició de nous compradors.

Augmenta el consum solitari i sorgeix el fenomen dels aperitius digitals

L'estudi destaca també un augment del consum solitari (del 25% al 32%), així com una pujada significativa del consum de vi dels consumidors solters, especialment els homes amb ingressos modestos i els aturats, a més de l'explosió del fenomen dels aperitius digitals. Aquesta important aparició dels aperitius digitals és espectacular entre la joventut italiana, especialment l’estudiantil, i també la francesa.

Tres quartes parts de les persones pensen que ja no organitzaran aperitius en línia després del confinament, però el 25% dels enquestats i enquestades que han participat en aquest tipus d'aperitius desitja continuar.