•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Universitat Politècnica de València (UPV) inauguren divendres que ve, en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), l'exposició "Mig segle que cont[art]", que podrà ser visitada fins al pròxim 25 de setembre (de dimarts a divendres, entre les 11 i les 21 hores).

La mostra reuneix una selecció d'obres del Fons d'Art UPV amb motiu del 50 aniversari de la institució (1968-2018), posant fi a la celebració de l'efemèride a través d'un recorregut il·lustratiu per la història recent de les belles arts valencianes.

Una elecció de l'espai cultural no casual

Per a l'exposició, s'ha triat un espai cultural de prestigi emplaçat en el cor de València: la sala Refectori del CCCC. L'elecció té la seua explicació, ja que aquest edifici va albergar durant anys l'Escola Superior de Belles Arts, que després es va transformar en Facultat de Belles Arts, traslladant-se al Campus de Vera. No en va, al CCCC es deu també el nom del barri del Carmen, la qual cosa indica que es tracta, més que d'un edifici, d'una activitat, un eix del germen de la capital.

Passat, present i futur es donen la mà en aquesta exposició, que embasta el context des dels anys cinquanta i ofereix una degustació representativa de l'excel·lent col·lecció d'obres que, des dels noranta, ha anat atresorant la Universitat al llarg de cinc dècades. Una tasca de l'Àrea de Fons d'Art i Patrimoni UPV, encarregada d'administrar els mitjans i recursos per a la correcta difusió i salvaguarda dels fons patrimonials. El seu treball, adjunt al Vicerectorat d'Alumnat i Extensió Universitària, facilita positivament les sinergies entre art, ciència, cultura i societat.

Peces seleccionades de les més de 2.000 repartides pels tres campus UPV

"Mig segle que cont[art]" ha sigut comissariada per Joan Aliaga i Nuria Ramón, integrants del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art (DCADHA), al costat del catedràtic del Departament de Pintura, Joan Peiró.

La part visible de la col·lecció del Fons la constitueix el Museu Campus Escultòric, distribuït pels campus a cel obert. El que "Mig segle que cont[art]" saca ara a la llum del Refectori és una xicoteta degustació, un tast del corpus de pintura i escultura de petit i mitjà format, que habitualment es troba disseminat entre els despatxos, corredors, escales i diferents estades de les facultats acollides sota el paraigua politècnic.

Aquesta reunió d'obres és una selecció triada entre les més de dues mil peces que es troben repartides pels tres campus de la UPV: Vera, Alcoi i Gandia, una col·lecció que compta amb rellevants obres de creació pictòrica, escultòrica, obra gràfica i fotografia.

Un exercici de transversalitat docent

"Mig segle que cont[art]" és una iniciativa docent de l'edició 2019-2020 del Màster Interuniversitari de Gestió Cultural, que ofereix la Universitat de València-Estudi General juntament amb la UPV.

El procés organitzatiu s'ha dut a terme amb la participació de 37 estudiants i 7 docents, en estreta col·laboració amb l'equip humà del CCCC i el Fons d'Art de la UPV, des de la curaduria al muntatge expositiu, amb edició de catàleg en paper inclosa i versió políglota de benvinguda per als visitants.

Bayarri inicia el recorregut

La mostra, que conté un total de 36 peces, s'inicia amb una escultura de Nassio Bayarri, escultor i poeta valencià, Distinció al Mèrit Cultural concedit per la Generalitat Valenciana en 2010. La seua és l'única que no forma part de la col·lecció, una excepció que s'explica perquè l'autor del cosmoisme geomèric va exercir un important paper en la gestació del museu d'escultures de la UPV.

Una exposició en dues tandes

"Mig segle que cont[art]" s'estructura artísticament en dues parts que dialoguen entre si i amb el visitant, i en ella, se superposen els fragments del gest etern que ens recorda la humanitat.

La primera, dissenyada sota un criteri cronològic i històric per dècades, inclou obres de Manolo Gil, Vicente Castellano, Anzo, José Mª Yturralde, Rosa Torres, Ángela García, Equipo Realidad, Ángeles Marco, Enric Alfons, José Morea i José Sanleón. Totes elles van ser produïdes durant la segona meitat del segle XX, un període en el qual els artistes plàstics valencians van manifestar una clara vocació per la innovació.

En la segona, les obres triades identifiquen conceptes o tendències. D'una banda, la mirada a la naturalesa de les obres de Chema López, Pamen Pereira, Irene Grau, Nicolás Munuera, Felipe Ferrer, Joan Llavería i Evarist Navarro. Per un altre, el tractament de l'abstracció, amb obres tan representatives com les de Carlos Macià, Juan Olivares, Javier Chapa, Emilio Martínez, Oliver Johnson, Sergio Barrera i Regina de Miguel.

La mostra culmina amb la reflexió gràfica sobre la identitat i el domèstic de Joël Mestre, Carlos Domingo, Rosana Antolí, Javier Garcerá, Inmaculada Abarca, Pepe Romero, Nelo Vinuesa, Irma Ortega, Deva Sand i Mau Monleón.