•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

París, Copenhaguen i, ara, Califòrnia. Cristina Crespo Montañés, estudiant del Màster en Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de València (UPV), viurà el somni americà. La jove forma part del grup dels 21 espanyols que enguany han sigut seleccionats per a rebre la prestigiosa beca Fulbright, una ajuda que els permet cursar els seus estudis de postgrau a l'altra banda de la bassa gran.

Una candidata impecable

Amb tan sols 24 anys, Cristina té un currículum brillant: un 8,9 de nota mitjana en el Grau en Enginyeria Industrial, que també va cursar a la UPV, i un nivell d'anglès altíssim. De fet, un requisit indispensable per a optar a aquesta beca és superar la prova de domini de l'idioma TOEFL, en la qual Cristina va obtenir la màxima puntuació. Però això no és tot. Un altre dels seus punts forts és el seu atractiu projecte sobre energies renovables, relacionat amb el Màster d'Energia i Recursos que estudiarà fins al 2021 a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

"Quan vaig acabar el grau i vaig rebre la nota mitjana final, vaig pensar que era suficient per a intentar-ho", recorda Cristina. Ara, després de rebre la beca, diu que se'n sent "molt contenta". De fet, afirma que la seua única possibilitat d?estudiar als Estats Units era amb el finançament que atorga una beca com la Fulbright: "Cursar estudis de màster en una universitat d'aquestes dimensions i aquest prestigi és una oportunitat que no tindria de cap altra manera".

Califòrnia, referència "quant a la integració d'energies renovables en la xarxa"

La seua estada a Berkeley, així mateix, li obri les portes a un mercat molt dinàmic, el nord-americà. A més, estudiar a Califòrnia és un valor afegit, ja que es tracta d'un estat capdavanter "quant a la integració d'energies renovables en la xarxa".

Encara que ja va estar d'intercanvi, amb el programa Erasmus, a París i Copenhaguen, és ara quan Cristina sent que emigrarà de debò: "Al final, no és el mateix que anar-te'n a França o a Dinamarca: que siga territori europeu facilita moltíssim la tasca". Ara, l'estudiant de la UPV fa el salt a viure als Estats Units amb moltes ganes d'aprendre la seua cultura i conèixer de primera mà la seua força emprenedora.

Les dues fases del procés de selecció

Present en més de 160 països, Fulbright és, sens dubte, un dels programes més prestigiosos del món. El seu procés de selecció de becats consta de dues parts. En primer lloc, cal enviar una sol·licitud amb la proposta de projecte. "Es tracta d'una part interessant", apunta Cristina, "perquè et fa reflexionar sobre què és el que vols realment amb aquesta beca". La proposta, així mateix, ha d'incloure una acreditació del nivell d'anglès i l'expedient acadèmic de la persona sol·licitant.

Una vegada superada aquesta fase inicial, entre 90 i 100 persones se sotmeten a una sèrie d'entrevistes realitzades per una selecció d'exbecaris Fulbright a Madrid, durant el mes de maig. "Es tracta de gent que ha estat en el teu lloc i sap perfectament què és el que vol saber i quins perfils cerca", aclareix Cristina. "No és tan sols una voluntat d'estudiar als Estats Units, sinó també una actitud davant de l'intercanvi cultural que es vol promoure des de la Comissió Fulbright, que és l'origen de la beca". De fet, abans de desembarcar a Califòrnia, Cristina ha viatjat a Richmond (Virgínia) per fer-hi un curs d'introducció a la cultura nord-americana.

Va rebutjar l'admissió a Stanford

Quan superes les dues fases, ja ets dins... però manquen encara moltíssims tràmits. "Si haguera sabut tot el que venia després...", bromeja Cristina, "però val la pena una vegada ho aconsegueixes". La paperassa es complica amb la petició d'entrada i les entrevistes amb cada universitat sol·licitada, a més de les nombroses cartes de recomanació que calen.

"Quan vaig demanar la beca estava treballant a Copenhaguen, i treia una mica de temps a les vesprades per a preparar-la. Després, aquest últim any previ, en el primer curs del Màster en Industrials, ha sigut una mica frenètic haver de combinar exàmens i entrevistes amb universitats americanes. Però bé, s'aguanta", afirma somrient.

Una d'aquestes cartes de recomanació va arribar a la Universitat de Stanford, també a Califòrnia, i coneguda per ser una de les deu millors universitats del món. Malgrat això, Cristina confessa que, després de rebre un correu d'admissió, va rebutjar la plaça perquè allí s'oferia una formació "molt més tècnica".

El suport de la UPV

Pocs dies abans de pujar a l'avió, Cristina deia que estava una mica nerviosa: "Sempre hi ha aquesta idea de si seré capaç, si seré prou bona, el nivell acadèmic que t'exigiran...". No obstant això, sent que, amb el suport de molta gent tant ací com allí, la transició serà "la més suau possible".

A això considera que hi contribuirà, també, el seu pas per la UPV: "La seua formació és molt multidisciplinària, i serveix per a tenir bases en diferents temàtiques que em faran falta en el màster holístic que faré a Berkeley". Al seu torn, Cristina destaca el suport que ha rebut de personal de la UPV, i en concret, el de l'Oficina de Programes Internacionals d'Intercanvi (OPII) i David Busquets, subdirector del Departament d'Enginyeria Mecànica i Materials, i encarregat de redactar la seua carta de recomanació.

Bitllet d'anada i tornada

En qualsevol cas, almenys en principi, Cristina no viatja als Estats Units per a quedar-s'hi, ja que una de les peculiaritats de la beca Fulbright és que, quan acabe l'estada acadèmica, hi ha una restricció en el visat especial, J-1, que li impedirà quedar-s'hi a treballar durant els dos anys següents a la beca. D'aquesta manera, gràcies a la força del cofinançament estatal, es pretén evitar una fugida de cervells i atraure el talent de retorn a Espanya. Així doncs, Cristina tornarà... però, possiblement, amb una de les millors experiències de la seua vida a la maleta.