•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat un nou programari que permet generar cares virtuals (avatars) capaços de transmetre a la persona que observa una sèrie de sensacions preestablides. La nova eina podria ajudar en el tractament de trastorns que dificulten la percepció de les emocions alienes, com per exemple, l'autisme.

Així mateix, resulta també d'especial rellevància per a sectors com el màrqueting o la comunicació política. El treball d'investigació de la UPV ha sigut publicat recentment en les revistes PLoS One i Complexity.

15 sensacions com a punt de partida

Tal com explica José Antonio Diego Mas, investigador de l'Institut d'Investigació i Innovació en Bioenginyeria (I3B-UPV), per al desenvolupament d'aquest sistema es va partir de bases de dades públiques de cares classificades entorn de 15 sensacions, "considerant des d'emocions tan bàsiques com la tristesa i la felicitat, fins a percepcions més complexes com la dominància, la confiança o l'amenaça, entre altres".

Mitjançant tècniques de processament automatitzat d'imatges, el personal investigador de la UPV va classificar els trets facials per a obtenir taxonomies de celles, ulls, nassos, boques, contorns de la mandíbula, etc. Posteriorment, aquests trets i les seues posicions relatives en la cara es van associar a diferents nivells de cadascuna de les sensacions analitzades mitjançant tècniques d'intel·ligència artificial.

"D'aquesta forma", apunta Diego, "el sistema desenvolupat permet tant avaluar en quina mesura una cara existent transmet cadascuna de les sensacions estudiades, com crear noves cares que provoquen, en determinada mesura, cada sensació".

Autisme

En el cas de l'autisme, per exemple, la nova eina permet valorar la resposta obtinguda modulant el nivell de complexitat de les emocions transmeses per les cares a la persona que observa.

Valery Naranjo, investigadora del CVBLAB de l'institut I3B, indica que, en aquest aspecte, "l'objectiu és aconseguir que l'avatar transmeta una combinació de sensacions determinada i coneguda, des de les més simples, en les quals només una emoció és clarament perceptible, fins a nivells més complexos, en els quals es provoquen simultàniament diverses sensacions en l'observador o observadora. D'aquesta forma, és possible valorar el grau en què cada emoció és identificada, així com la influència de la complexitat de les emocions transmeses".

Política, publicitat, videojocs...

Uns altres dels principals camps d'aplicació d'aquesta eina serien els videojocs, la política, el màrqueting o la publicitat. Tal com explica José Félix Fuentes (CVBLAB-UPV), avui dia, la presència d'actors virtuals en els processos de venda és ja molt comuna: "Si aquests actors virtuals aconsegueixen transmetre les sensacions pertinents, augmentaran les vendes de la companyia".

A més, el sistema té aplicacions en investigació bàsica de la realitat virtual, en permetre, per exemple, analitzar el judici de realitat que la persona usuària atribueix a un avatar en un món virtual, la qual cosa es coneix com presència social, conclou Mariano Alcañiz, director de l'institut I3B de la UPV.