•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha demostrat que les pebreres ecològiques contenen més quantitat de vitamina C (àcid ascòrbic) i compostos fenòlics que les cultivades de forma convencional. Les conclusions del seu estudi, si bé estan centrades en la citada hortalissa, poden ser extrapolables a d'altres, com per exemple la tomata. Els resultats de la investigació, en la qual ha col·laborat també La Unió, han sigut publicats en la revista PLoS One.

Adrián Rodríguez Burruezo, coordinador de l'estudi i investigador de l'Institut per a la Millora i Conservació de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la UPV, afirma que el treball indica "que les condicions de baixos inputs del cultiu ecològic provoquen una resposta dels teixits, fulles i fruits de les plantes que els permet acumular antioxidants. També hem comprovat com les diferències en vitamina C i compostos fenòlics -enfront del cultiu convencional- s'incrementen amb la maduració dels fruits".

El treball de camp de l'estudi, que forma part de la tesi doctoral d'Ana María Ribes (COMAV de la UPV), es va dur a terme en diferents parcel·les experimentals de la Marjal dels Moros (Sagunt, València). Allí, durant dos anys, l?equip investigador de la UPV va analitzar un total de 37 varietats, cultivades tant de forma convencional com ecològica. "És l'estudi comparatiu més exhaustiu que s'ha dut a terme fins avui amb pebreres de diferents racons del món i centrat en aquesta dualitat ecològic versus convencional", destaca Ribes.

Entre les varietats analitzades, l'estudi ha permès conèixer nous detalls sobre la pebrera valenciana, el vitet d'Ibarra, el pebrot llarg de Reus, les pebreres del Piquillo, les del Bierzo, les de la Rioja, les d'Arnoia o les de Guernica, entre altres. Així mateix, també s'ha augmentat el coneixement de denominacions d'origen estrangeres, com el Di Senise italià, i altres d'exòtiques de gran rellevància local a Amèrica, com els xilis de Jalapa, els xilis serrans i els xilis ajíes.

Mètodes d'anàlisi

Com explica Maria Dolores Raigón, investigadora també del COMAV de la UPV i coautora del treball, el cultiu ecològic es basa fonamentalment en aportacions de fem i evita l'ús de pesticides, ja siga de síntesi o, fins i tot, els habitualment acceptats en producció ecològica. En el convencional, la base de l'estudi va ser la utilització de fertilitzants de síntesi i pesticides convencionals.

Per a determinar les diferents aportacions dels compostos nutricionals en tots dos tipus de cultiu, el personal investigador va emprar mètodes potenciomètrics i espectrofotomètrics. "Aquestes eines", apunta Raigón, "permeten determinar, avaluar i comparar els nivells de molts nutrients en grans col·leccions varietals (milers de mostres), de forma senzilla, ràpida i amb bastant precisió".

Producció a la carta

En definitiva, per a l'equip investigador del COMAV de la UPV, aquest estudi proporciona un valor afegit a la producció ecològica. "D'aquesta manera", conclou Rodríguez Burruezo, "als agricultors se'ls pot ajudar, fins i tot, a seleccionar a la carta aquelles varietats tradicionals amb millor resposta en producció i qualitat nutricional a les seues condicions específiques de producció ecològica".