•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

En els últims anys, la demanda d'aliments funcionals va en augment. Consumidores i consumidors requereixen cada vegada més aliments que, a més del seu valor nutritiu, oferisquen un efecte beneficiós per a l'organisme i reduïsquen el risc de patir determinades malalties. Aquest efecte beneficiós depèn no solament del seu contingut en compostos bioactius, sinó dels canvis que aquests experimenten durant el procés digestiu, que repercuteixen en la seua bioaccessibilitat i biodisponibilitat.

En aquest context, un equip investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyents a l'Institut d'Enginyeria d'Aliments per al Desenvolupament i Centre Avançat en Microbiologia d'Aliments (IUEAD), ha avaluat la repercussió de certs antioxidants procedents de la tomata -compostos fenòlics i licopè- sobre la viabilitat del microorganisme probiòtic Lactobacillus reuteri, i viceversa, al llarg del procés digestiu.

Major protecció dels antioxidants procedents de la tomata fregida

L'estudi, que ha sigut publicat en el Journal of Functional Foods, conclou que la presència de compostos antioxidants protegeix el cep probiòtic enfront de la pèrdua de viabilitat que es produeix durant el procés digestiu, sent aquesta protecció major quan aquests procedeixen de la tomata fregida en lloc de la crua.

Així mateix, aquest estudi ofereix recomanacions a l'hora de dissenyar dietes o realitzar recomanacions dietètiques de coingesta d'aliments en una mateixa menjada/menú, per a potenciar l'efecte probiòtic de bacteris com el Lactobacillus reuteri.

Ana Belén Heredia, investigadora de l'IUEAD de la PV, indica que "hem avaluat la viabilitat del cep probiòtic al llarg del procés digestiu de forma individual i la presència d'antioxidants procedents d'una font vegetal, així com l'impacte del cep probiòtic sobre els canvis experimentats pels compostos antioxidants i la bioaccessibilitat final. Treballem amb tomata crua i fregida per a evidenciar la repercussió del processament. I entre els resultats, observem que acompanyar dietes riques en probiòtics amb tomata fregida potencia aquest caràcter probiòtic; a més d'una isomerització progressiva del licopè de la tomata, de la forma trans a la forma cis, al llarg de la digestió, la qual cosa repercuteix positivament en una major bioaccessibilitat final d'aquest carotenoide".

La importància de tenir en compte els canvis durant el procés digestiu

Al seu torn, aquest treball evidencia la necessitat de tenir en compte, no solament els canvis experimentats pels compostos bioactius durant el processament d'aliments, sinó també durant el procés digestiu.

Segons apunta l'equip investigador, aquestes variacions haurien de ser tingudes en compte en el disseny d'aliments funcionals per part de la indústria alimentària, de manera que s'assegure o maximitze la bioaccessibilitat dels compostos bioactius o la viabilitat dels probiòtics.

Jorge García Hernández, membre del Centre Avançat de Microbiologia d'Aliments (CAMA), conclou que "la viabilitat durant el tracte gastrointestinal i la gastroresistència de Lactobacillus reuteri es veuen influenciades per una aportació paral·lela de compostos antioxidants procedents de la tomata. I hem demostrat que la tomata fregida és millor que la crua en tots dos casos".

Aquest treball s'ha dut a terme en el marc del projecte multidisciplinari Simulació gastrointestinal per a l'estudi de les interacciones ingredient funcional-matriu alimentària, i la seua influència sobre la biodisponibilitat i funcionalitat de micronutrients, finançat per la UPV, i en el qual han participat els doctors i doctores Ana Belén Heredia Gutiérrez, Jorge García Hernández, Ana Andrés Grau i Manolo Hernández Pérez.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu