Des del Servei de Promoció i Normalització Lingüística i el Centre d'Autoaprenentatge de Valencià de Gandia oferim consells i recursos per a la formació, com ara uns apunts toponímics sobre els noms dels pobles valencians.

 

Els noms dels nostres pobles provenen d’origen molt distints:

 

1. Tenim topònims amb orígens preromànics, provinents de paraules en basc.

 

La paraula Aran significa ‘vall’. Ares del Maestrat, Ares d'Alpont o Ares del Bosc en són bons exemples. Ondar en èuscar vol dir ‘sorra’, i el trobem present a localitats com Ondara o Onda.

 

2. De l’època romana són Alacant (Lucentum), Cocentaina (Contestania), Dénia (Dianium), Elx (Illice) o Xaló (Salone). També provenen del llatí els topònims que contenen la terminació -ent: Agullent, Carcaixent, Crevillent, Llutxent, Ontinyent, Picassent, o Torrent.

 

3. Molts d’ells ens mostren l’empremta lingüística que els àrabs ens deixaren.

 

Aquells començats en Al-, sovint fan referència a apel·latius: Albufera (al-buḥraīratu, ‘el mar xicotet’), Alzira (al-ĝazīratu, ‘l'illa’) o Aldaia (aḑ-ḑa‘īatu, ‘la finca’ o ‘el llogaret’).

 

Altres com ara Guad-, són derivats de l’àrab andalusí wād ‘riu’.  Guadalest (wād Laxt, ‘riu de Laxt’, o Guadassuar (wād bani Sawwār, ‘riu dels Sawwār’).

 

Un dels topònims més comuns són aquells començats per Beni amb totes les seues derivacions, significant ‘dels fills de’: Beneixama (banī aŝ-Ŝaḥmī, ‘fills de les terres fèrtils’), Benicàssim (banī Qāsim, ‘fills del Repartidor [Al·là]’) o Benijòfar (banī Ĝa‘far, ‘fills de Iafar’).

 

4. Finalment anomenarem alguns que tenen origen en llengües romàniques com l'aragonès, el català o el castellà com ara Sant Joan, Santa Pola o Llocnou d'en Fenollet.

 

Com denominem als nostres pobles? Per què ho fem així? Per què internet encara manté vives denominacions obsoletes?

 

Si voleu filar més prim, us recomanem el reportatge sonor “I a tu, com et deien?", un documental sonor, creat per David Córdoba i Victor Ecrivà , sobre una qüestió de sociolingüística. Un treball de carrer amb la intencionalitat de mostrar una realitat adormida, de la qual tothom té una opinió personal a compartir. Per a fer-ho, enfrontem dues realitats paradigmàtiques: d'una banda, La Font d'en Carròs, el primer municipi valencià a normalitzar el seu nom l'any 1977, i de l'altra banda, Villanueva de Castellón, l'últim a intentar-ho.

Informació:  CAV del Campus de Gandia