L’espectroscopi és un aparell que es fa servir per obtenir l’espectre característic d’una font de llum, que és el patró de colors que obtenim en fer incidir la llum sobre un prisma.

El prisma descomposa la llum i dispersa els diferents colors que la formen amb un angle distint segons la seua longitud d’ona. És per això que en qualsevol espectre els colors se’ns presenten ordenats: amb el roig (color amb què percebem les ones de longitud d’ona més llarga) a un extrem i el violat (color de longitud d’ona més curta) a l’altre, igual que en l’Arc de Sant Martí. Al nostre espectroscopi casolà la funció de prisma la fa un trosset de CD.

No tota la llum que percebem està formada pels mateixos colors; de fet, no és igual l’espectre de la llum provinent d’una bombeta incandescent que la d’un tub fluorescent, per exemple. Els elements químics emeten ones electromagnètiques que, en funció de la seua composició,  donen lloc a espectres diferents. Aquests espectres són únics per a cada element i permeten identificar-los.

Gràcies a l’espectroscopi, astrònoms i astrofísics han sigut capaços d’esbrinar la composició química, la temperatura o l’edat d’estrelles, planetes i nebuloses que es troben a anys llum de la Terra. I tot això només estudiant l’espectre de la llum que emeten.

Espectroscopi UPV muntat

Prisma

Espectre visible