La Carta és un tractat europeu, en forma de convenció, aprovat pel Consell d'Europa el 1992 i ratificada posteriorment per la majoria d’estats membres. Al si de la Unió Europea  aquest document té naturalesa jurídica i efecte vinculant per als estats que la ratifiquen.

L'Estat espanyol la va ratificar el 2001 i, d'acord amb el que estableix l'article 96 de la Constitució, des d’aquest moment està en vigor a Espanya i ha passat a formar part de l'ordenament jurídic espanyol.

Aquest document reconeix les llengües definides com a "regionals o minoritàries" com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l'ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l'Administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits. De fet, s’hi reconeix el dret d’usar una d’aquestes llengües com “un dret imprescriptible”.

En l'instrument de ratificació, dipositat al Consell d’Europa el 2001, Espanya declara que s'entenen per llengües regionals o minoritàries les «llengües reconegudes com a oficials en els estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, València i Navarra»; i aquelles que «els estatuts d'autonomia protegeixen i emparen als territoris on tradicionalment es parlen».

Article 7

2. (...) L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses.

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: text complet