La relació del mig urbà amb el rural ha sigut des del seu origen ambigua a l'una que intensa. El rural és inevitablement la matèria primigènia de l'urbà. Les ciutats sorgeixen del rural. Però, al temps, és així mateix l'urbà la fi del rural. Suposa posar límit al rural en la mesura en què la ciutat és, primer de tot, un límit. De tot açò i de les seues repercussions morfològiques ha donat bon compte al llarg d'aquest últim segle la disciplina urbanística en un variat ventall d'anàlisi.

No obstant açò, en l'actualitat, categoritzar els espais rurals i els espais urbans suposa un significatiu desafiament. Disciplines com la sociologia o l'ecologia han insistit durant dècades en la dificultat de destriar-los en l'era de la urbanització global. Els cal fins i tot defensen que no hi ha manera d'establir una categorització de l'espai rural i l'urbà si no és recorrent a delimitacions arbitràries. Idees com la “urbs global”, tesi com el glocal, el rurbano o el neorrural abunden en la presumpta caducitat d'aquestes categories.

En l'àmbit de l'ordenació del territori i la regeneració urbana sorprèn a aquest tenor l'ús sistemàtic d'aquests límits. Cert és que àdhuc avui els desequilibris del territori i les dinàmiques demogràfiques, les arrels de les quals s'enfonsen en les profunditats de la història ibèrica, segueixen presentant patologies pròpies de lògiques prèvies a la societat de la informació. Però no és menys cert que noves iniciatives, noves maneres d'entendre la vida rural o la urbana erosionen gradualment les estratègies encaminades a corregir-les, obrint un nou camp de recerca i conceptualització amb clars aspectes de permanència. Recentment, en els més mínims gestos, podem identificar ja processos d'hibridació que apunten cap a un canvi conceptual amb calat cultural. S'ha estès, per exemple, la idea del paisatge urbà, fins i tot del paisatge històric urbà, ampliant el que per urbà ha d'entendre's. La sostenibilitat, la *hipertecnologización, la ideologia del saludable… han assumit en el seu si lògiques pròpies del món rural i les han traslladat al món pròpiament urbà.

Què cal entendre avui per urbà i rural? És vàlida aquesta dicotomia? La inqüestionable hibridació d'aquests termes, quines repercussions tindrà? Quins han de ser els nous instruments que operen en el territori així constituït? Aquestes i altres preguntes guiaran la reflexió sobre la ciutat en el seminari, en aquesta ocasió en honor de cercar els seus límits.

OBJECTIUS I CONTINGUTS

✓ Entendre els límits difusos de l'espai urbà, objecte de la regeneració, en la seua relació amb el rural
✓ Apropiar-se d'eines d'intervenció urbana pròpies de lògiques rurals
✓ Fer-se càrrec de les repercussions en el món rural provocades per la regeneració urbana

http://www.five.es/events/pensar-la-ciudad-2018/