Barris Comuns:
El Cabanyal i La Boca
Cultura - Patrimoni - Arquitectura - Urbanisme - Història

La ciutat és el millor invent humà. Dins de la seua matriu, la ciutadania ha modelat els seus espais, segons la satisfacció de les seues necessitats, i hi ha plasmat la seua identitat, que es reflecteix en edificacions, espais públics, gastronomia i costums. El patrimoni tangible i intangible dels barris és la conseqüència d'aquells processos històrics que els van originar. Per aquest motiu, és possible pensar que dos barris situats en diferents continents, com ara el Cabanyal i La Boca, pogueren tenir trets comuns, com un testimoni dels processos d'immigració que van nodrir la cultura popular. Per tant, en ambdós casos, s'han produït processos de construcció d'identitats i d’intercanvi cultural.

Organitzada amb l'auspici del programa d'accions culturals 2017 de la UPV

Del 15 de novembre al 4 de desembre del 2017

Dones de Burkina Faso
Formació i emprenedoria

L'Associació per a la Promoció Femenina de Gaoua (APFG) impulsa múltiples activitats en pro de la millora de les condicions de vida de la població de la regió de Poni, sud-oest de Burkina Faso, i en particular de les dones. Treballen en un context de pobresa, amb un elevat índex d'analfabetisme, i tracten de contrarestar les traves que aparten les joves de les escoles i la majoria de les dones dels espais de decisió, relegant-les als treballs més durs. Amb aquesta finalitat, l'APFG desenvolupa, des de fa més de 20 anys, múltiples activitats per a millorar les seues capacitats i contribuir a l'apoderament de la dona en aquest entorn rural.

Des de la UPV s'ha treballat en diversos projectes amb l'APFG. En aquesta exposició presentem els resultats del projecte ADSIDEO Bon Aliment, orientat a la seguretat alimentària i la millora nutricional; com també del projecte desenvolupat amb La Caixa, en el qual 100 dones joves i líders dels seus poblets s'han format en eines per a la millora de l'organització i el desenvolupament d'activitats productives.

Ens mostren un camí basat en la tenacitat, l'impuls de les seues pròpies iniciatives i formes de treball, i la confiança per a avançar.

Organitzada per: La Association pour la Promotion Féminine de Gaoua (APFG)
+ info: http://www.asso-apfg.org/

Del 10 al 31 d'octubre del 2017

Dins del marc del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa – UNESCO (3 maig 2017)

Aquesta data brinda l'oportunitat d'avaluar la llibertat de premsa i de defensar els mitjans de comunicació dels atacs sobre la seua independència.
Amb motiu d'aquest dia, hem organitzat una taula redona per a presentar El Salto, proposta llançada pel periòdic Diagonal i més de 20 mitjans més per a construir un nou gran mitjà de comunicació basat en la cooperació i integració entre projectes afins amb l'objectiu de tenir-hi més abast.

En aquesta taula comptarem amb la presència d'Álvaro Minguito, fotògraf professional i membre d’El Salto, Edgar Bellver de El Salto-València, Álex Gaita, del periòdic La Marea, i Paula Duran, de La Directa, dos exemples de periodisme independent al nostre país que no formen part d’El Salto, però que col·laboren estretament amb el projecte. I també tindrem l'oportunitat d'escoltar José Manuel Martín, professor d'Ètica del Periodisme de la Universitat Jaume I de Castelló.

Paral·lelament a aquesta presentació, s'inaugurarà el 3 de maig, al Hall Solidari, una exposició de fotoperiodisme: “De Diagonal a El Salto, 11 anys en imatges”, amb fotografies de Juan Carlos Rojas, Bárbara Boyero, Ramón Fornell, David Fernández, Álvaro Minguito, José Alfonso, Judith Prat, Edu León i Olmo Calvo. Aquesta exposició podrà visitar-se fins al 16 de juny.

+ info: https://saltamos.net

+ Exposició "De Diagonal a El Salto, 11 anys en imatges"
Del 3 maig al 16 juny del 2017
Al Hall Solidari

Veure notícia completa

Video: https://youtu.be/uCmB9yr31rk

“Una persona refugiada no ho és per decisió pròpia. En la majoria dels casos són persones com tu i com jo, però que han hagut de triar entre un taüt i una maleta, que s'han vist obligades a fugir del seu país per patir persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, gènere o orientació sexual. Moltes són víctimes de tracta o de conflictes armats. Han perdut tot excepte la dignitat” (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat - CEAR).

#refugioilustrado

Aquesta exposició està vinculada al projecte Educació per a la Ciutadania Glob-UPV - ctalent.blogs.upv.es
Amb el propòsit de conèixer la seua sensibilitat amb la crisi dels refugiats, li agraïm que ens responga a les següents qüestions: Cuestionario (en castellano)

Organitza: Centre de Cooperació al Desenvolupament, Àrea d'Activitats Culturals, Associació Professional d'ilustradors de València i CTalent.

Més info: apiv@apiv.com
http://refugioilustrado.tumblr.com/
www.facebook.com/refugioilustrado

Del 10 - 31 de març del 2017
lloc: Sala Ximo Mora. Casa de l'Alumne

Del 3 - 12 de abril del 2017
lloc: Hall Solidari, Edifici del Rectorat (3A)

Veure notícia completa

Informatiu UPV

Galeria d'imatges

Actividad que forma parte de “Miradas a tres: homofobia”, realizada conjuntamente con MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu) y Mostra La Ploma (Festival de cine y cultura LGTBI)
Didier Eribon (2001) señala: “La injuria no es solamente una palabra que describe (…) El que lanza el ultraje me hace saber que tiene poder sobre, que estoy a su merced. (…) La injuria es un acto de lenguaje –o una serie repetida de actos– por el cual se asigna a su destinatario un lugar determinado en el mundo. Esta asignación determina un punto de vista sobre el mundo, una percepción particular. La injuria es un enunciado performativo: su función es producir efectos y, en especial, instituir o perpetuar la separación entre los ‘normales’ y aquellos a los que Goffman llama los ‘estigmatizados’, e inculcar esta grieta en la cabeza de los individuos. La injuria me dice lo que soy en la misma medida en que me hace ser lo que soy”. Por su parte, Bourdieu, en La dominación masculina señala: “Los dominados aplican a las relaciones unas categorías construidas desde el punto de vista de los dominadores, haciéndolas aparecer de ese modo como naturales” (2001). Porque la injuria —dice Eribon— “es un acto del lenguaje —o una serie repetida de actos— por el cual se asigna a su destinatario un lugar determinado en el mundo”. La injuria y el insulto son enunciados preformativos, que en el momento de ser pronunciados separan a los “normales” de los “estigmatizados” y sentencian a estos a vivir en los márgenes señalados para ellos por la ideología dominante.

Eribon, Didier, Reflexiones sobre la cuestion gay, Barcelona, Anagrama, 2001

Investigación realizada por Carmelo Gabaldón y Juan Carreras

27 de febrero al 24 de marzo 2017

El Col·legi Torrepinos, centre fundat a Torrent el 1973, atén alumnat, entre els 3 i els 21 anys, que necessita una educació especial i especialitzada.
La present exposició cerca reproduir, a través de la fotografia, alguns dels retrats més famosos de la història, utilitzant amb aquest fi l'alumnat del centre. La iniciativa desitja afavorir l'autonomia i autoestima del col·lectiu, mitjançant l'activitat corporal com a manera de vivenciar experiències i interioritzar l'art.
El projecte, realitzat durant els cursos 2015-2016 i 2016-2017, presenta dues fases en l’execució. En la primera, s'efectuen les 12 primeres fotografies amb l'alumnat del CEE Torrepinos. En la segona, es col·labora amb un centre ordinari d'educació (el Col·legi Monte Sión de Torrent) per a realitzar 6 noves fotografies i cercar un treball conjunt, interactiu i inclusiu entre tot l'alumnat participant (maquillatge, vestuari, attrezzo, caracterització…).
L'exposició, composta per 18 fotografies, és el resultat d'aquest treball de cooperació i intercanvi que té com a punt d'unió l'art i la inclusió.

Fotògraf: Juan Miguel Esteve
6 al 15 de febrer 2017

L'exposició fotogràfica Síria en l'objectiu dins del programa Síria viu; una mirada a la vida en el conflicte sirià a través de l'art de la Fundació Pulso de Vida, reuneix el treball fotogràfic de tres artistes sirians que són reflex de l'expressió artística d'una societat i una cultura que sobreviu enmig de quasi 6 anys de guerra. Aquesta mostra pretén ser una defensa de la vida i la llibertat a través d'unes instantànies que, en moltes ocasions, són testimoniatge personal de moments diaris del drama de la guerra i de la catàstrofe humanitària dels refugiats.
Pulso de Vida és una ONG sense ànim de lucre de cooperació al desenvolupament, l’objectiu de la qual se centra en el desenvolupament integral i l'assistència social a totes les persones afectades per situacions de conflicte o catàstrofe.

16 de gener al 3 de febrer 2017