El cap dels rorquals

Durant el període comprés entre maig i agost, es van albirar prop d'un centenar de rorquals entre les costes de Dénia i Xàbia. Així es recull en l'informe, presentat en el port esportiu Marina El Portet, de la primera campanya de mostreig del projecte El cap dels rorquals: estudi de la presència i origen del rorqual comú en la plataforma i talús del cap de la Nau i el canal d'Eivissa.

“La campanya s'ha basat tant en deteccions visuals com en estudis mitjançant sistema de monitoratge d'acústica passiva”, ha indicat el professor i investigador de l'Institut d'Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), Eduardo Belda. Durant aquesta, “s'han dut a terme tres censos mitjançant transsectes lineals amb embarcació i seguiment dels albiraments amb la finalitat de realitzar estudis de fotoidentificació i, juntament amb personal veterinari de la Fundació Oceanogràfic, el marcatge satel·litari dels exemplars”.

Conèixer les pautes migratòries del rorqual

Conèixer les pautes migratòries del rorqual comú és l'objecte principal del projecte. “La distribució dels albiraments i el nombre d'individus observats indica un clar patró de migració, concentrant-se el seu pas entre finals de juny i mitjans de juliol”. De fet, els resultats obtinguts fins hui corroboren que “existeix una població de rorqual comú que migra a finals de l'hivern des de l'Atlàntic a través de l'Estret de Gibraltar cap a la mar Balear i les costes de Catalunya, en aquesta zona passa la primavera alimentant-se i a la fi de la primavera i principi de l'estiu torna a migrar cap a l'Atlàntic”.

El risc del trànsit marítim

Però, el trànsit marítim es converteix en un dels majors riscos per a aquests exemplars. Especialment, a una velocitat superior a cinc nusos. Per això, Belda ha recordat que, “existeix una regulació específica que protegeix i obliga la disposició de l'embarcació per a no entorpir el trànsit d'aquests animals per la nostra costa”. La denominada zona d'exclusió, en la qual no es pot estar a menys de 60 metres de l'exemplar. Una segona és la zona de permanència restringida, entre 60 i 300 metres. I la tercera, és la zona d'aproximació, de 300 a 500 metres.

Projecte CaboRorcual

En el projecte CaboRorcual, en marxa des del mes d'abril passat, participen investigadors de l’IGIC i de l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) de la UPV, experts en les àrees d'ecologia, oceanografia costanera i acústica submarina. També, la Generalitat Valenciana, els ajuntaments de Dénia i Xàbia, la Fundació Baleària, l'associació Eucrante, l'Institut Espanyol d'Oceanografia i la Fundació Oceanogràfic. Així mateix, es compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Democràtic.