Neomasclisme i xarxes socials

Per a Judit Férez, “les dones s'han vist relegades en diferents àmbits i, en l'actualitat, aquest fet continua existint”. És per això, “pel que vaig decidir investigar sobre el seu rol”. 

 

Amant dels mitjans de comunicació, Judit ha cursat el Grau en Comunicació Audiovisual que s'imparteix al Campus de Gandia. Després de finalitzar-lo, va optar per ampliar els seus estudis amb el Màster universitari CALSI, Continguts Adaptats a la Societat de la Informació. En aquest màster, que acosta l'alumnat a la realitat de la comunicació 2.0, ha dut a terme una anàlisi sobre l'estratègia en els mitjans socials d'Ana Carrasco, campiona de SuperSport 300 l'any 2018, a qui defineix com “una de les majors exponents del motociclisme espanyol” i que “ha aconseguit llaurar-se un buit en un esport pràcticament masculí”.

 

En la seua investigació, recull que “la dona sempre ha estat infravalorada en l'esport”. A més, assegura que, aquesta no és una tendència actual, sinó que ve des de lluny, “les dones han hagut de lluitar per fer-se un buit en el panorama esportiu, una pràctica entesa com una cosa exclusiva dels homes”.

 

 

“Popularment, i com formularia Amparo Rubiales, consisteix en una nova ideologia que es va estenent per tindre por a la igualtat, equiparant masclisme amb feminisme. Nova manera de sostindre les posiciones masclistes de sempre, però amb nous discursos i continguts”, ha declarat la doctoranda de la UPV. 

 

Ara, i sota la direcció del professor Diego Álvarez i la professora Ariadna Fernández, del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art de la Universitat Politècnica de València, Judit ha decidit investigar sobre el neomasclisme en les xarxes socials, a través de l'esport femení. “Són molts els estereotips que influencien a la societat, reflectint els rols que tenen assignats homes i dones, i això s'extrapola a les xarxes socials, denigrant la dona esportista, incomodant-la i fins i tot infravalorant-la”, ha assegurat.

 

 

“Si centrem el focus en les xarxes socials, s'observa com en els últims anys s'han convertit en un espai fàcil per a opinar o exposar un pensament. A Espanya, l'ús de les xarxes socials ronda el 87% en 2020, segons dades de l'informe d’IAB Spain”. En aquest context connectat, “algunes persones utilitzen aquest ciberespai per a enviar missatges ofensius, amenaçar i insultar. Raó per la qual, són molts els delictes que apareixen en les xarxes socials, des d'amenaces, coaccions, assetjament, discriminació i, fins i tot, delictes violents”.

 

“Els haters, són haters, però realment el pes que tenen davant de la comunitat d'una dona esportista són una cosa minúscula, insignificant, però per això caldrà defensar sempre el respecte i la integritat d'una persona, abans de res”, ha subratllat Judit Férez.