Tipografía Tamaño mediano Tamaño grande

Tablón de actividades

Compra / Venta


Torna l'Exposició "Des de l'esclavitud negra fins a l'alliberament animal". A la Societat Coral El Micalet.

17 - Setembre - 2013

 

Newsgroups:: UPV.compra-venda

From:: Manolo Sáez<masaez@cc.upv.es>

Date:: Tue, 17 Sep 2013 12:27:53 +0200

Organization:: U.P.V.

Message-ID:: <l19ar9$jbl$1@merope.cc.upv.es>


 

Torna l'Exposició "Des de l'esclavitud negra fins a l'alliberament animal". A la Societat Coral El Micalet.
Bon dia.


Ens posem en contacte amb vostès perquè volem convidar-los a la
inauguració de l’exposició "De l'esclavitud humana a l'alliberament
animal", que tindrà lloc dilluns 16 a les 20h, a la sala d’exposicions
de la Societat Coral El Micalet, C/Guillem de Castro 73 de València.

En esta inauguració contarem amb la participació de Jacques Louviers i
Movses Mkhitaryan, responsables de La cadena trencada: la història
oculta, i Encarna Canet i Jesús Frare d’Iniciativa Animalista.



L’exposició De l’esclavitud humana a l’alliberament animal està formada
per dues de diferenciades: La cadena trencada: la història oculta, i
L’esclavitud especista.

Formen una unitat que es pot recórrer en les dues direccions, ja siga
començant per la part referida a l’esclavitud moderna perpetrada contra
les persones negres d’Àfrica, o per la part referida a l’etern Treblinka
de l’ús i l’explotació animal.

Així, en el pas d’una a l’altra, es trenca simbòlicament amb la barrera
de l’espècie. És una barrera que, en eixir de l’exposició, tothom haurà
trencat. Moltes persones, potser, per primera vegada.

En trencar eixa barrera, l’espècie humana pot viure sense usar,
esclavitzar, torturar ni matar els altres animals amb capacitat de
sentir i patir.

L’esclavitud converteix els individus en propietats, en inversions de
les que s’espera la màxima rendibilitat. Es dota d’una ideologia
justificadora per a passar per sobre de les vides i els interessos dels
éssers que sotmet i explota, i els fa patir vides miserables des del
moment que naixen.

És un genocidi permanent. Com tots els genocidis, naix i es reprodueix
de cervells que l’ideen i el justifiquen, de mans que l’executen, de
butxaques que recullen els beneficis i de societats que no volen veure,
que no volen escoltar, que no volen pensar, que no volen parlar.
Aquestes societats sempre estan formades per homes i dones que la
ideologia esclavista situa a la banda bona de la seua línia imaginària,
sense cap fonament racional ni, per suposat, ètic.

L’exposició vol mostrar aquesta realitat. La cadena trencada, la
història oculta fa justícia als homes i dones que patiren l’esclavitud
moderna, senzillament, per ser negres d’Àfrica. La major part d’estudis
calculen el nombre total de víctimes entre els 10 i els 28 milions,
mentre que alguns el situen per sobre dels 60 milions.

Jacques Louviers, l’ànima d’aquesta exposició, resumeix l’esclavitud
d’una forma senzilla: és que tu pots fer de mi el que vulgues, perquè jo
sóc negre. La seua empatia esclata quan té a les mans uns grillons molt
xicotets i et conta que eren per a xiquets i xiquetes, considerats molt
rebels, i que diverses fonts parlen d’haver-los vist als canells
d’infants de 3 anys. Aquest lluitador contra l’oblit ens posa al davant
dels objectes que, un dia, serviren per a torturar homes i dones,
xiquets i xiquetes, avis i àvies de carn i ossos com els que ens miren
des de les fotografies. Un lluitador que, armat d’eixa gran empatia,
també ha trencat la barrera de l’espècie.

A L’esclavitud especista podem veure altres esclaus i esclaves,
envoltats d’eines de tortura molt semblants a les que es troben a
l’exposició. Els podem veure en el moment en que perden la llibertat o
capcots darrere les reixes. En el moment en que pateixen martiri públic
i no compten, no són res ni ningú. En el moment en el que el seu
patiment ja s’ha acabat per sempre.

Només són objectes que han d’engreixar el més ràpidament possible, posar
més ous, “donar” més llet amb el menor cost, generar molta llana, tindre
molta pell. Ocupar el menor espai possible, menjar el més poc que siga
possible, morir el més ràpid possible. Divertir i entretenir, donar
resultats dignes d’un Premi Nobel.

Són propietats, i tenen el valor que els dóna el mercat capitalista.
Per aquesta causa, moren més de 3.000 animals per segon al món. Uns
95.000 milions cada any.

Res del que han de patir és necessari, i tot el que pateixen respon a
grans interessos econòmics sustentats en l’especisme, eixa fina línia


--
INICIATIVA ANIMALISTA i Plataforma Pels Drets dels Animals Carles Pinazo.
www.iniciativaanimalista.cat
iniciativaanimalista@gmail.com

http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/
plataformacarlespinazo@gmail.com


 



Universitat Politècnica de València