Siguen les meues primeres paraules d'agraïment a tots per la seua presència hui ací, en un acte acadèmic de tan notable significació per a les relacions de dos grans països: Colòmbia i Espanya. També per a les universitats colombianes i per a la Universitat Politècnica de València que col·laboren entre si des de fa més de deu anys. Creiem que no és exagerat parlar de fita històrica, a la vista dels resultats.
Tinc el gust i honor de presidir en esta bella i acollidora ciutat de Bogotà, la investidura de doctors colombians formats en la Universitat Politècnica de València, i el Doctorat "Honoris Causa" per a l'Excm. Sr. D. Belisario Betancur, nomenament que honra al Claustre de la nostra universitat i a la comunitat universitària iberoamericana.
Les cerimònies cobren major sentit i comprensió, quan, superant les formalitats de la litúrgia o el protocol, intentem aproximar-nos a l'origen, evolució i conseqüències d'uns esdeveniments la culminació del qual celebrem ací i ara.
Voldria il·lustrar succintament el procés de formació dels doctors presents, en el marc de l'educació superior a Colòmbia i Espanya. Procés en què s'han desenvolupat les gestes individuals d'estos investigadors, totes tan encomiables com productives, algunes inclús verdaderament heroiques.
En relació amb els seus inicis, cal mencionar:
-A Colòmbia, el seminari internacional sobre doctorats a Amèrica Llatina, promogut per la Universitat Nacional, realitzat a Bogotà a l'abril de 1990 i conegut com el Fòrum de la Fontana.
-A nivell iberoamericà, la Primera Cimera realitzada a Guadalajara, Mèxic, al juliol de 1991.
En la "Declaració de Guadalajara", produïda en la Cimera que va obrir una nova etapa en les relacions entre els països iberoamericans, es Deia que:
"representem un vast conjunt de nacions que compartixen arrels i el ric patrimoni d'una cultura fundada en la suma de pobles, credos i sangs diversos... estem decidits a projectar cap al tercer mil·lenni la força de la nostra comunitat..."
Prometedores paraules que han cobrat un sentit de fecunda actualitat, una vegada realitzada, fa pocs dies, la XV Cimera a Salamanca, amb la creació de la Secretaria Iberoamericana i la concreta agenda de treball acordada en la mateixa.
Del Fòrum de la Fontana, podem comptar amb les seues ponències i conclusions, de les quals va fer una cuidada publicació Tercer món editors, dirigida pel Dr. Jorge Hernán Moradenques, però cal destacar la iniciativa presa pels rectors d'importants universitats públiques i privades de visitar universitats espanyoles a la recerca de suport per a la impartició de programes de doctorat centrats en temes d'interés a Colòmbia i que, procurant la màxima qualitat acadèmica, no representaren el desarrelament i els elevats costos de la formació doctoral tradicional en l'exterior.
D'esta pionera i visionària iniciativa dels rectors d'universitats tan importants com la d'Antiòquia, EAFIT, la Universitat de la Vall, la del Nord i UPTC, entre altres, i de la calorosa acollida que va rebre en la UPV, liderada pel llavors rector D. Justo Nieto, va sorgir l'acord Marco de Col·laboració que es va firmar a Bogotà el 4 d'octubre de 1993. Este acord Dió lloc als convenis específics per a desenvolupar 17 programes de doctorat cooperatius i semipresencials, en els quals s'han format, fins a la data, 82 del total de 104 doctors colombians. Molts d'ells estan presents en este auditori, tots amb el reconeixement acadèmic i científic en les seues universitats i diversos amb importants responsabilitats institucionals o en investigació.
Per a il·lustrar el nivell de compromís de la nostra universitat amb la cooperació interinstitucional a Colòmbia, iniciada fa quasi 20 anys, però impulsada de manera àmplia i sostinguda a partir de la firma del mencionat Acord Marco, permeten-me només assenyalar que en la UPV, amb 2.700 professors (1.500 d'ells doctors) distribuïts en 44 Departaments, hi ha 229 professors, vinculats als Programes semipresencials com a docents o directors de tesi, i més de 60 en els programes presencials.
L'ambaixadora, Excma. Sra. Sra. Nohemí Sanín Posada, va assenyalar generosament, en l'acte commemoratiu dels 10 anys de l'Acord Marco, realitzat a l'octubre del 2003 a València, que encara que hi ha moltes universitats a Espanya i el món que desenvolupen programes de cooperació amb universitats colombianes, "no hi ha una altra universitat que tinga el compromís que ha mostrat la UPV", i açò ens honra i obliga a perseverar amb rigor i humilitat en l'interés i, com bé va dir el Vicerector D. Francisco Morant en la seua presentació, a reiterar la nostra immensa gratitud a les persones i institucions que a Colòmbia han confiat en el nostre compromís i capacitat per a compartir responsabilitats, esforços i èxits en andadures que ens són comú.
Quant a les perspectives de futur que ens interessen a tots, crec que un horitzó a tindre en compte és el de l'any 2019, formulat en la Proposta que el Departament Nacional de Planeación i la Presidència de la República, han presentat a la discussió a Colòmbia amb el títol de Visió Colòmbia, II Centenari.
En l'apartat "Fonamentar el creixement en el desenvolupament científic i tecnològic", es diu que "per a aprofitar els avantatges comparatius de Colòmbia i poder transformar-les en avantatges competitius, la ciència, la tecnologia i la innovació seran claus. A pesar de l'avanç dels últims anys, existixen encara impediments al desenvolupament d'estes activitats, incloent les fonts de finançament públic, insuficient suport i apropiació del sector privat i l'escassa relació entre universitat i empresa. Per estes raons, cap al 2019 l'economia haurà d'estar fonamentada en la producció, difusió i ús del coneixement per al ple aprofitament dels recursos humans i naturals".
Són altes les metes i grans els reptes que es plantegen en este exercici, realitzat en concordança amb el document Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2015), i que són vàlids també per a la Comunitat Valenciana i per a Espanya, però hi ha suficients elements per a pensar que redoblant esforços i unint voluntats i creativitats, puguem conjuntament assolir els seus objectius.
Per a això, no per sabut vull deixar de reafirmar-ho hui, este volgut país germà compte i podrà continuar contant, com iguals, amb la col·laboració d'institucions valencianes i espanyoles com la UPV. Val recordar amb gratitud en este punt, que per al finançament de les estances dels investigadors a Espanya en desplegament de les seues Tesis doctorals, s'ha comptat amb els aportes de l'Agència Espanyola de Cooperació (AECI) i de la Direcció General de Cooperació de la Generalitat Valenciana.
En relació a la formació doctoral, les modalitats poden ser altres, perquè l'adequació de la legislació espanyola al nou marc de l'Espai Europeu de l'Educació Superior (amb un primer horitzó en el 2010) està implicant importants transformacions en els continguts curriculars i en les metodologies de docència i investigació. A Colòmbia, la legislació respecte d'això també pot patir significatius ajustos i actualitzacions. En sengles processos nacionals de resposta als desafiaments en els nous contextos internacionals econòmics i tecnològics, s'obrin noves perspectives i possibilitats.
Amb el creixement de la massa crítica de doctors en diverses universitats colombianes, la qual cosa entenem que ha sigut factor determinant en l'acreditació de diverses d'elles per part del Ministeri d'Educació Nacional -fet que saludem calorosament perquè coneixem els seus esforços i mèrits i totes són també firmants de l'Acord Marco amb la UPV-, la modalitat presencial en l'exterior o semipresencial (amb títol de la UPV, en el nostre cas), està donant passe a programes amb doble titulació o a programes propis nacionals o regionals, molts d'ells amb el suport d'universitats espanyoles i d'altres països.
Des d'esta perspectiva, a més de les virtuts i executòries destacades en la "Laudatio" de l'honorable Padrí, cobra pertinència històrica el Doctorat "Honoris Causa" per al Dr. Belisario Betancur: la seua incansable labor per l'amistat i la cooperació entre Espanya i Colòmbia i entre tots els països iberoamericans en els àmbits de l'economia, la pau, la ciència i la cultura, troba en estos doctors colombians formats en la UPV, un paradigma incontestable, viu i carregat de futur.
Sabem que amb l'empremta de personalitats com el Dr. Belisario Betancur, amb voluntats i recursos humans com els ací presents, amb la col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat i l'activa participació de la societat civil, les fractures econòmiques, socials, polítiques, tecnològiques i culturals que afligixen no sols a Colòmbia sinó a quasi tots els països del món a diferents nivells i intensitats, podran ser superades i aconseguides les seues metes de pau, justícia i desenvolupament.
En 2019, Any del II Centenari, la XXIX Cimera Iberoamericana, podria realitzar-se ací a Bogotà, i tindre com un de les seues indicadors clau, la cooperació en investigació, innovació i desenvolupament. Fins llavors, esperem continuar compartint coneixements i experiències amb vosaltres.
Abans de finalitzar la meua exposició, voldria agrair personalment les atencions que sempre he rebut de les contraparts colombianes, des que a mitjan anys noranta vaig ser invitat per l'Institut d'Estudis Rurals de la Universitat Javierana de Santa Fe de Bogotà, i més tard en diverses visites posteriors, ja en el marc del nostre acord de col·laboració amb les universitats colombianes que hui com Deia ens plena d'orgull i satisfacció.
Enhorabona i moltes gràcies, doctors colombians, padrins acadèmics i familiars.
Gràcies rectors i autoritats.
Gràcies, Dr. Betancur.
Gràcies Colòmbia.
