- -
UPV
 

Michael López-Alegría

Doctor Honoris Causa por la Universitat Politècnica de València. Investit el 28 de setembre de 2010


Paraules del Rector

Honorable Senyor Conseller d'Educació;
Senyor Rector Magnífic de la Universitat de València;
Senyor Rector Magnífic de la Universitat Jaume I de Castelló;
Senyor President del Consell Social;
Senyor Secretari General de la UPV;
Digníssimes autoritats;
Senyores i senyors claustrals;
Membres de la comunitat universitària;
Senyores i senyors.

Agraïsc una vegada més la presència de tots en aquest acte inaugural del curs 2010-2011.

Les meues primeres paraules són de benvinguda molt especial i alhora de felicitació a qui ara s'incorpora com a nou membre d'aquesta comunitat com a doctor honoris causa, Michael López-Alegría. És un luxe poder sumar-lo a la ja il·lustre nòmina d'honoris d'aquesta universitat, la qual va des de personalitats del món de la ciència i la tecnologia fins a personalitats de la cultura i les arts.

Avui creix, una vegada més, amb la incorporació d'aquest prestigiós astronauta -vertader cavaller de les estreles- que reuneix mereixements sobrats com tan bé ha exposat el nostre també honoris, el senyor Pedro Duque. Li agraïm la seua eloqüent laudatio i la seua vinculació creixent amb aquesta Universitat. Només vull recordar que és el padrí de la nostra primera promoció d'enginyers aeronàutics.

És, sens dubte, una coincidència feliç que precisament enguany, any en el qual ix de la Universitat Politècnica de València la primera promoció d'enginyers aeronàutics de la Comunitat Valenciana i la Ciutat Politècnica de la Innovació és seu del Laboratori Aeroespacial Europeu, dos personalitats rellevants d'aquest interessant món, dos honoris causa de la nostra Universitat Politècnica de València, participen en aquest acte.

Avui, l'aeronàutica no sols és una activitat socialment i econòmicament d'interès estratègic, sinó que constitueix una oportunitat de negoci magnífica en el millor dels sentits i una bona alternativa per a la diversificació del nostre teixit productiu. La Universitat Politècnica de València, des de la formació i la generació de coneixement en aquest camp disciplinar, hi pot contribuir d'una manera significativa, principalment amb la col·laboració inestimable de personalitats com les esmentades.

Reben també la nostra benvinguda més afectuosa tots els professors i professores, personal d'administració i serveis i alumnes que s'incorporen a la nostra comunitat universitària.

Felicitacions a tots els membres de la nostra comunitat universitària que durant el curs acadèmic han aconseguit progressar en la carrera professional, fet que els ha afavorit per a la seua estabilització o promoció laboral. De la mateixa manera, felicitacions i agraïment als companys que en aquest acte acabem de reconèixer per la seua trajectòria investigadora, que acumula ja més de 25 anys, i ha merescut per cinquena vegada el reconeixement de la CNEAI, trajectòria en la qual feliçment la nostra universitat millora any rere any, la qual cosa es correspon amb la nostra millor posició en producció científica, que ja ens situa entre les 10 més importants del sistema universitari espanyol. I continuem com a líders de transferència, ja que és la que més drets reconeguts per R+D del sistema universitari espanyol té, i inclús, l'any passat, tot i la crisi aquests van créixer més del 8%.

Volem felicitar també els nostres alumnes premiats en aquest acte, per l'esforç i el rendiment acadèmic, felicitació que faig extensiva a tots els familiars que ens acompanyen. No podem deixar de reconèixer la cultura de l'esforç que demostren amb la seua dedicació en una universitat com aquesta que cerca l'excel·lència.

En aquest capítol de reconeixement a l'element més essencial de tota institució universitària: les persones que la conformen, no podem desgraciadament deixar d'expressar el nostre condol més profund per la trista pèrdua, l'agost passat, de la professora i directora del Departament de Química, Maria Dolores Climent, una persona molt activa apreciada i respectada per la comunitat valenciana.

Lola, com afectuosament l'anomenem els companys i companyes, va tenir una llarga trajectòria acadèmica en la nostra institució, en la qual va exercir la seua tasca des del començament. Va ser la primera dona catedràtica d'universitat de l'Escola d'Agrònoms i la primera de la nostra Universitat. Sempre estava disposada a participar en comissions i grups de treball quan els òrgans de govern de la Universitat i de l'Escola li ho demanaven. Volem des d'ací traslladar el nostre condol als familiars i amics.

Però la vida continua, i tenint present el record de tot el que va fer en aquesta institució, hem de continuar. La Universitat Politècnica de València, com he assenyalat unes quantes vegades, gràcies al treball continu de tots els seus membres, però també a l'indiscutible suport d'administracions, agents socials, empreses i institucions, en definitiva de la societat, s'ha consolidat com una de les institucions universitàries més bones. Fets i xifres ho corroboren, i n'he d'esmentar algun ací, amb l'objectiu de reconèixer i agrair en veu alta aquest important esforç col·lectiu.

Fa uns mesos es feia públic de nou el conegut rànquing de Xangai en el qual, una vegada més, la nostra Universitat és una de les deu universitats espanyoles incloses, i l'única universitat tecnològica espanyola que hi apareix. Si examinen aquest fet, registrant-se en la web del rànquing, podran observar com és una de les que en aquests darrers anys té una evolució més bona en els indicadors que el conformen.

El fet de figurar en aquest rànquing junt amb la Universitat de València, com el fet que les cinc universitats públiques valencianes hi apareguen, pel que fa a la seua producció científica, entre les millors del país, només ens pot alegrar, i testimonia la importància del sistema universitari valencià en el concert de l'Estat.

Una vegada arribat a aquest punt no puc deixar de referir-me a la pròxima resolució de la darrera convocatòria de CEI, en la qual, com bé deuen saber, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i el CSIC a València hem presentat un projecte, sota la denominació VLC-CEI, amb el qual confiem plenament a obtenir aquest segell d'una manera definitiva.

Cal dir que aquest projecte en el qual ara participem, suposa la conformació d'un dels tres majors agregats de producció científica i tecnològica del país, i un dels de més projecció internacional, i destaca el fet que és l'únic en el qual les universitats participants estan incloses any rere any en l'esmentat rànquing de les millors universitats del món. Per això que és molt difícil, per no dir impossible, pensar en una resolució que no siga altra que situar-nos en el resultat més bo.

També voldria destacar que considere que anem pel bon camí, en un moment de globalització econòmica com el que vivim, en el qual la internacionalització en totes les activitats cobra un interès especial i concretament en l'àmbit de les universitats. Fa poc s'han fet públiques les dades sobre intercanvis acadèmics del programa Erasmus, i cal remarcar el resultat magnífic de les universitats espanyoles, i en particular de les nostres universitats. Servisca com a apunt, que en el cas de la ciutat de València, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, se situen pel que fa a alumnes rebuts i enviats en segona i quarta, i quarta i tercera posició respectivament, de tot el sistema universitari espanyol. Només ens supera a Espanya la Complutense i la Universitat de Granada, les quals tenen un nombre d'alumnes més gran. És evident el lideratge de les dues universitats públiques valencianes pel que fa a mobilitat, les quals sumen a l'atractiu acadèmic i de prestigi, el valor afegit d'estar situades en una ciutat i en un territori dels més bells i interessants que hi ha a Europa.

Però en un acte com aquest hem de parlar necessàriament de futur, i en particular del més immediat: del curs acadèmic que comencem, en el qual afrontem reptes importantíssims en un entorn difícil des de la perspectiva social i econòmica.

Aquest curs, les universitats espanyoles implantem plenament la nostra oferta de graus i postgraus d'acord amb l'EEES, i ho fem amb un gran esforç personal i financer, perquè no sols es tracta d'adoptar una nova arquitectura curricular, sinó el que és més important, d'implantar una nova metodologia docent molt més participativa i compromesa amb la societat. A la Universitat Politècnica de València, hem entès que aquesta situació era una oportunitat per a millorar el servei que oferim i per a fer servir d'una manera més efectiva els nostres recursos.

L'important i difícil ajust emprés amb la nostra oferta de títols, passant de 45 a tan sols 33, ens ha permès, en primer lloc, que avui, sense estar tancada definitivament la matrícula, pràcticament tots hagen superat els mínims de nous ingressos que es recomanaven des de la Conselleria d'Educació i que incloíem -augmentats- en el nostre pla estratègic. En segon lloc, hem pogut comprovar que, per primera vegada en els darrers anys, hi ha un augment significatiu dels nostres nous ingressos d'alumnes. I, finalment, el que és més important encara, ha augmentat el nombre d'alumnes que trien algun dels nostres títols com a primera opció.

És inevitable referir-se al context tan advers que econòmicament vivim, del qual les universitats entenem que es deriva una necessària contenció pressupostària i l'exigència de la recerca de la màxima eficàcia en l'ús dels nostres recursos. Aquest fet explica l'orientació que han hagut de prendre algunes polítiques en l'ordre pressupostari que des de la nostra institució hem pres, i el compromís i la comprensió de tots els responsables de les estructures, òrgans de govern i, en definitiva, de la comunitat; fet que s'ha de remarcar.

Però, això no significa que compartim les contradiccions que contínuament observem en el discurs polític, les diferències marcades entre les paraules i els fets, i hem de recordar aquell refrany que diu: "calen fets, no paraules".

Vivim amb referències constants i missatges més o menys alarmistes sobre la necessitat urgent del canvi de model econòmic cap a una economia més sostenible i competitiva basada en el coneixement, coneixement tecnològic, en la qual la despesa en educació i en R+D es veja més com una inversió de futur per al nostre progrés. Al nostre ministre d'Educació, el senyor Ángel Gabilondo, l'hem escoltat declarar d'una manera contundent que si algú creu que invertir en educació és car, que pense com de realment cara resulta la ignorància. Però, com es poden explicar llavors les presumibles i temudes retallades en els pressupostos d'educació o en l'R+D al nostre país, quan en altres economies, com ara als EUA o a Alemanya, s'ha optat per tot el contrari?

Sol·licitem respectuosament a les nostres administracions coherència i consonància amb els discursos polítics perquè creiem que la nostra recuperació econòmica és ben difícil si no és amb aquest canvi necessari de model econòmic, en el qual la posada en valor del coneixement és obligada. Per tant, cal suport per a l'augment de la generació i la transferència de coneixement. En definitiva, fa falta una vertadera i compromesa política de suport a l'educació i a l'R+D. Ja que, com bé diu el nostre tantes vegades citat -i admirat- professor Barea: "no hi ha política sense pressupost".

Al setembre de l'any passat, i davant del president de la Generalitat i de tota la societat valenciana, vam retre compte de la nostra rendibilitat social i econòmica. No ens amaguem de la nostra responsabilitat, i per això estem legitimats per a sol·licitar el suport necessari que ens permeta exercir-la.

El Govern valencià, sens dubte, ha fet un esforç financer important en les seues universitats, esforç que clarament ha donat fruits. I, amb tot, no deixem d'agrair la bona lluna i disposició manifestada cap a les universitats, i la Politècnica en particular, de la Conselleria i el conseller d'Educació, cosa que ens anima a confiar en el fet que continue la seua aposta de millorar les nostres universitats.

La notícia de l'aprovació del tan anhelat pla pluriennal de finançament per a les universitats públiques valencianes és un fet que les nostres universitats acullen amb una gran satisfacció i és el resultat esperat d'un clima de diàleg i bona relació creixent entre la Conselleria d'Educació, la Presidència de la Generalitat i les universitats.

Les nostres universitats en general, i la Universitat Politècnica de València en particular, entenem que hem de donar més amb el mateix o inclús en algun cas amb menys recursos, i estem disposats a fer l'esforç, però tots han d'entendre que és ben difícil, quasibé impossible, situar-nos al nivell d'altres sistemes universitaris més competitius, i aportar valor en el canvi de model productiu, no sols sense les necessàries reformes i canvis en les nostres institucions, sinó, de més a més, sense els recursos econòmics necessaris.

Vull acabar manifestant una vegada més que la Universitat Politècnica de València és una institució acadèmica innovadora i emprenedora que té clara la voluntat d'estar al servei de la societat i del poble valencià, i vol contribuir des de la formació, la investigació i la transferència de tecnologia a la riquesa i el benestar del nostre territori.

Ara i ací refermem aquest compromís. Moltes gràcies.


EMAS upv