- -
UPV
 

PLD llançarà Arion 1 en 2019

Raúl Torres, ex estudiant UPV, prepara la revolució comercial de la indústria aeroespacial europea: "Hem de fer l'espai accesible"

[ 08/02/2018 ]

Mentre el llançament del Falcon Heavy de SpaceX retorna la mirada de la humanitat a l'espai, Raúl Torres, un jove estudiant d'Enginyeria Aeronàutica de la Universitat Politècnica de València (UPV), segueix acostant-se al seu somni. En 2011, al costat de Raúl Verdú (UMH), va crear PLD Space, una llançadora espacial amb un doble objectiu: generar indústria aeroespacial d'ús comercial i posar en òrbita experiments científics i tecnològics. Llavors, molts van creure que era una bogeria.

Avui, l'Agència Espacial Europea utilitza els seus serveis, han rebut ja 9 milions d'euros entre finançament públic i inversió privada i, si tot segueix marxant segons el previst, en 2019 posaran en òrbita des de l'Arenosillo (Huelva), el seu coet Arion 1.


-Era un xiquet dels què somiaven amb ser astronauta?, en quin moment decideix dedicar-se a l'enginyeria aeroespacial?


-(somriu) Sí, la veritat és que sí. De xicotet somiava amb ser astronauta, amb l'espai... I tota la vida he estat pensant en l'exploració espacial. M'agradava molt la ciència ficció, sempre que hi havia un llançament intentava veure-ho en les notícies, quan ja va haver-hi internet cercava informació i veia els llançaments dels transbordadors espacials, que eren espectaculars... I no obstant açò, quan vaig arribar a la universitat, vaig començar a estudiar biologia en lloc d'enginyeria aeronàutica. Ho vaig fer pensant a dedicar-me a temes d'exploració espacial, però aplicats a cercar vida en altres planetes, que era alguna cosa que també m'agradava molt, seguint missions que la NASA havia fet tipus Spirit, Opportunity... Però la realitat és que, mentre estava estudiant la carrera, em vaig adonar que a Espanya anava a ser un poc complicat i potser calia anar a Estats Units. I una vegada vaig entrar a mirar el que es feia allí, em vaig adonar que la recerca científica en aquest camp estava molt bé, però al final tot depenia que hi haguera un coet que llançara aqueixes sondes a la Lluna, a altres planetes, o fins i tot a orbitar al voltant de la Terra. Va ser llavors quan vaig començar a apassionar-me pels coets. Tota la vida m'havien agradat, però va arribar el moment en què a més vaig veure que era necessari desenvolupar aqueixa tecnologia per a no dependre del planeta Terra i poder eixir d'ell. Per açò, quan vaig acabar els meus estudis en Ciències Biològiques vaig començar els meus estudis en Enginyeria Aeronàutica en la UPV.


-Haurà seguit amb especial atenció el llançament del Falcon Heavy...


-Sí, clar, per descomptat. Despús-ahir, de fet... (somriu de nou). Ho vam veure tots emocionadíssims. Sens dubte, va ser una cosa espectacular de veure, però també increïble per a la humanitat. Que un llançador tan gran haja sigut llançat amb èxit obri unes possibilitats enormes...


-Demostrant que es camina en la direcció en la qual vostè vol anar...


-Clar. Encara que en aquest cas Falcon Heavy és un llançador pesat, molt gran, fa poc es va llançar l'Electron, de l'empresa Rocket Lab, que era un coet molt xicotet, com el què serà Arion 2 (el llançament del qual està previst per a 2020). Es va llançar amb èxit, té una cartera de clients enorme i la veritat, es veu que tot va en aqueixa línia. Un poc aquell somni que jo tenia de xicotet, que després d'adolescent em vaig adonar que podia ser realitat i que més endavant em va portar a crear PLD amb Raúl Verdú, va fent-se realitat.


-Parle'm de l'origen de PLD, quan i com naix?


-Doncs naix just en el meu primer any estudiant Enginyeria Aeronàutica en la UPV. Vaig fer fins a tercer i després no vaig poder continuar amb els estudis, perquè aconseguirem una ronda d'inversió, començarem a treballar i açò no ens va permetre acabar ni a Raúl ni a mi. Però per descomptat, tinc tota la intenció d'acabar els meus estudis allí, compte amb el suport per a açò d'Enrique, el nostre director de l'escola. L'inconvenient és que el pla d'estudis, amb Bolonya, està estructurat d'una manera presencial que, amb el que tinc ara entre mans, és comprensible que no puga ser a dia d'avui.


-Quan es converteix generar indústria aeroespacial d'ús comercial en un objectiu?


-Des de la mateixa fundació de PLD. El nostre objectiu va ser desenvolupar un llançador comercial que puga proporcionar accés a l'espai, cosa que ara mateix a Europa en extremadament complexa. Als Estats Units cada vegada està sent més fàcil, amb empreses com SpaceX, Blue Origin... Però a Europa no, ací seguim depenent de l'Agència Espacial Europea, dels seus llançadors Ariane 5 i VEGA, i no hi ha res més. No hi ha una alternativa comercial, que és la idea de Raúl i meua. Hem de fer l'espai accessible, que tothom puga llançar les seues tecnologies, experiments... És una cosa que perseguim i en la que estem treballant ara mateix.


-A més, 2018 és un any important para PLD, ja que va a fer-se el 'rodatge' d'Arion 1 per al llançament de l'any que ve...


-Així és, perquè a la fi d'enguany estarà el coet integrant-se ja. Es veurà l'Arion 1 que va a volar, muntant-se. Anem a rebre materials, components, anem a començar la qualificació dels subsistemes... Va a ser un 2018 molt intens abans del, esperem, primer gran any de la història de PLD, amb el nostre primer llançament.


-La idea és que aqueix primer llançament incorpore ja una sèrie d'experiments en els quals no sé si també està implicat pel seu vessant com a biòleg...


-Sí. Una de les meues funcions en l'empresa, a part de gestionar la companyia i treballar en l'arquitectura del llançador, és estar amb l'equip que porta les càrregues de pagament, que al final és el que el client vol posar dins, per a estudiar el millor servei que se li pot oferir. Solen estar relacionats amb experiments físics, biològics... coses que requereixen accés a condicions d'ingravitació, que no es poden simular en la Terra més enllà d'uns pocs segons. Si necessites minuts, has d'utilitzar un coet de sondeig com Arion 1, que vaja a l'espai i després retorne la càrrega. És un laboratori espacial, que porta els experiments allà dalt i després els retorna.


-Tinc entès que un dels seus objectius finals d'Arion 2 és situar satèl·lits al voltant de la Terra, quines funcionalitats preveu per a ells?


-Aquests satèl·lits poden pesar entre 1 i 150 quilos, i Arion 2 pot llançar diversos alhora. Si ho fa, es denominen constel·lacions, i l'objectiu d'una constel·lació quan està en òrbita és fer el que normalment fa un únic satèl·lit gran, però amb més possibilitats. Per exemple, si disposes de diversos satèl·lits, pots fotografiar des de diferents angles alhora, donar serveis de connectivitat, d'Internet o de telefonia, gràcies a aquests xicotets satèl·lits, que fan una espècie d'eixam al voltant de la Terra. Açò era inviable fa 10-15 anys, perquè tot era més gran, i la tecnologia, l'òptica, no permetien aquest nivell de miniaturització que a dia d'avui sí tenim, i que permet descentralitzar i augmentar prestacions.


-Què recorda de la UPV?


-Recorde que vaig entrar amb molta il·lusió. Venia d'una carrera no tècnica com biologia, i em vaig haver de posar molt les piles. Va ser dur al principi, perquè feia molts anys que no estudiava física, matemàtiques... I recorde professors (emfatitza) molt bons, que em van animar a continuar amb l'interès que jo tenia per la ciència de coets. I m'agradaria ressaltar a molts professors del CMT-UPV, que van fer una labor excepcional. Després, doncs com tot, també vaig trobar altres departaments no tan agradables, però la meua estada a València aqueixos tres anys va ser molt bona i sens dubte, el meu objectiu és acabar la carrera i poder dir amb honor que sóc graduat per la UPV.


-PLD naix en un moment de greu crisi, i ha tirat endavant d'una manera sensacional, què li diria a qui tem fer el pas avui vostè, com a referent que és per a molta gent?


-Bé, és veritat que hi ha moltes expectatives i molta gent confiant en el que estem fent Raúl i jo. Som conscients i sempre intentem donar el millor de nosaltres mateixos. Quan nosaltres començarem, la crisi financera era brutal i en demanar diners per a fer coets ens deien 'però si la gent no arriba a fi de mes'. I la nostra estratègia va ser ser molt cabuts, açò cal aconseguir-ho sí o sí, i és igual la situació econòmica, política, ho anem a aconseguir. Ser tenaç, no donar-se per vençut és una de les claus de l'èxit. I després, jo anime a la gent al fet que ho intente. És millor intentar-ho i fracassar a no fer-ho i quedar-se amb el dubte.


-El que és clar és que hi ha dificultats econòmiques que sortejar.


-La gent a Espanya no té cultura d'invertir, i les institucions estan bastant arrasades des de la crisi financera. Costa bastant alçar capital per a un projecte espacial. Nosaltres el que vam fer va ser dividir el projecte en dos, amb l'inconvenient que ho allargues, però estem prop d'aconseguir els 9 milions d'euros addicionals que ens fan falta per a Arion 1, i el dia que ho aconseguim, serà històric, perquè ja tindrem els recursos, i llavors tot dependrà ja de nosaltres.


-Després estan les dificultats logístiques, majors a Europa que als Estats Units...


-La realitat és que no tenim un port espacial com SpaceX té amb Cabo Cañaveral. La gran sort que tenen els nord-americans és que disposen d'un lloc privilegiat per a poder llançar, ja siga allí o en Vanderberg, en l'altra costa. Açò, a Espanya, no ho tenim. Hi ha llocs que serien molt atractius des del punt de vista tècnic, fins i tot polític, econòmic i social, però a dia d'avui no existeixen, perquè en el nostre país no hi ha hagut una gran cultura de la ciència fins a ahir, i han prevalgut les inversions en turisme i altres, que no han afavorit el desenvolupament tecnològic i científic del nostre país. Als Estats Units s'inverteix en aquestes infraestructures perquè es concep que ha de ser així. Estem davant situacions extremadament diferents, davant mentalitats molt diferents. Nosaltres, en certa manera, estem espentant perquè açò canvie. Veig a amics que treballen en un altre sectors i m'agradaria que el país canviara pel bé de tots. Estats Units ens porta anys llum d'avantatge, i amb el llançament de despús-ahir es veu.


-Què hi ha de Raúl Verdú, l'altra part d'aquest binomi?


-Raúl és una persona que ha estat amb mi des del primer moment. Jo crec que es va enamorar de la idea perquè compartia la visió de futur de la ciència en el nostre país i, en aqueix sentit, ha sigut molt més fàcil emprendre sumant la seua tenacitat a la meua, i la seua manera de ser. Crec que som un equip perfecte quant a com dur a terme un projecte tan complex. Per a mi, la unió de tots dos ha sigut clau perquè estiguem on estem avui.


-Si tot va bé, Arion 1 pujarà a una altura de 150 quilòmetres abans de recórrer 45 en horitzontal i retornar a la superfície¿ quantes vegades ha somiat amb aqueix dia?


-(respira profund) Buff... Mira, m'ho preguntes i m'entren fins a esgarrifances. No sabria dir-te quantes... Moltíssimes. Des de xicotet. El dia que açò ocórrega, tant si és un èxit total o parcial -en lloc de cridar-ho fracàs, perquè de tots els errors s'aprèn-, va a ser el dia més important de la meua vida. I si ix bé...


-Tant de bo siga així. Moltes gràcies. I moltíssima sort.


-Igualment. Moltes gràcies a vosaltres.


Notícies destacades


Projectes REMDE i DEBIO Projectes REMDE i DEBIO
La UPV demostra la usabilitat dels humans virtuals en el seu camí cap al reconeixement automàtic de símptomes depressius
"L'exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera" "L'exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera"
Obres gràfiques de creadors com Paco Roca, Manel Granell, Jordi Peidro o Ana Penyas, es converteixen en poderoses eines per a la transmissió de silenciades històries d'exili
La UPV desenvolupa un geoportal per a la prevenció de violència de gènere en els espais públics urbans La UPV desenvolupa un geoportal per a la prevenció de violència de gènere en els espais públics urbans
Segons l'ONU, l'assetjament sexual en els espais públics és un problema quotidià al qual s'enfronten dones i xiquetes en tots els països del món
Nova edició del CHALLENGE STEAM en la UPV Nova edició del CHALLENGE STEAM en la UPV
La iniciativa pretén acostar a l'alumnat infantil i juvenil a l'apassionant món de la programació, la robòtica, la impressió 3D, etc.
Un any de rècord Un any de rècord
La UPV va ingressar 116 milions d'euros en 2023 gràcies a la seua activitat en I+D+I, la xifra més alta de la seua història
El Santuario i Torrecilla El Santuario i Torrecilla
La UPV porta l'electricitat a dos llogarets d'Hondures construint plantes solars fotovoltaiques i capacitant a la població local



EMAS upv