•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe (HUP La Fe) han creat un nou sistema d'ajuda al diagnòstic que contribueix a reduir riscos en els embarassos llargs -més enllà de la setmana 40- i permet, al mateix temps, optimar els recursos hospitalaris.

Es tracta d'un equip portàtil i compacte que monitoritza el senyal del múscul uterí i que, a partir de la informació registrada, ajudaria a predir si es produirà un part espontani o si, per contra, ha de ser induït. Els resultats de la recerca s'han recollit en un article publicat en la revista Computer Methods and Programs in Biomedicine.

García Casado: "Permet saber si cal avançar la inducció, i evita així que la gestació avance innecessàriament"

Aquest sistema, per tant, ajudaria al personal mèdic i a les dones a prendre una decisió, basada en informació clínica, sobre la prolongació de l'embaràs. "En definitiva" -apunta Javier García Casado, investigador del Centre de Recerca i Innovació en Bioenginyeria (Ci2B-UPV)- "permetria saber si cal avançar les induccions, i evitar que la gestació avance innecessàriament cap a la setmana 41 o 42 perquè no es preveu que el part siga espontani".

Per la seua banda, Alfredo Perales, director de l'Àrea Clínica de la Dona de l'HUP La Fe i investigador associat del Grup de Medicina Reproductiva de l'Institut d'Investigació Sanitària (IIS) La Fe, assegura que "el part espontani sempre és millor que el provocat, però si fins i tot amb aquest temps addicional, l'embaràs acaba en inducció, és millor fer-ho en la setmana 40 i evitar els riscos addicionals derivats d'una gestació tardana, com la hipòxia, taquicàrdies, etcètera".

No afecta la pràctica habitual en les sessions de monitors

L'equip desenvolupat pels investigadors de la UPV i l'HUP La Fe incorpora dos elèctrodes similars als utilitzats en els electrocardiogrames del cor, i una unitat central que rep tota la informació i l'envia de forma sense fil al metge.

Entre els principals avantatges que té, es troba el fet que no afecta ni interromp la pràctica clínica habitual en les sessions de monitors. Així, al mateix temps que altres equips registren la freqüència cardíaca, les contraccions i altres, els elèctrodes es col·loquen sobre l'abdomen de la pacient per a registrar així el senyal del múscul uterí.

Millora la capacitat de predicció de l'índex Bishop

"Actualment", assenyala García Casado, "els clínics valoren en quin estat gestacional es troba la mare i si es requerirà la inducció del part, fonamentalment, amb l'índex Bishop, que avalua des de la dilatació, la consistència i la posició cervical, fins a l'encaixament del fetus. No obstant això, aquest mètode presenta bastants deficiències. En aquest sentit, la informació derivada del múscul uterí complementa aquest indicador i millora significativament la capacitat de predicció".

Així, per al desenvolupament i l'avaluació de models predictius, els investigadors han utilitzat tant dades obstètriques tradicionals com paràmetres electrofisiològics derivats del senyal de l'úter. "A partir dels senyals registrats, són aquests models els que permeten avançar si hi haurà o no part espontani", afig García Casado.

La predicció de l'èxit en la inducció del part, la seua labor actual

En l'actualitat, el treball dels investigadors de la UPV i el Servei d'Obstetrícia de l'HUP La Fe se centra a ser capaços de predir si la inducció al part eixirà bé o si, per contra, l'embaràs acabarà sent una cesària.

"Amb aquesta finalitat", explica García Casado, "es col·loquen els sensors, i veient la resposta al fàrmac d'inducció durant les tres primeres hores, se'n pot predir el resultat. N'hi haurà prou amb observar l'evolució de diferents paràmetres. El nostre objectiu final, en qualsevol cas, és millorar el benestar maternofetal".

Optimació de recursos hospitalaris

Finalment, pel que fa a l'optimació de recursos hospitalaris, el doctor Perales assenyala que aquest sistema aporta més informació a ginecòlegs, matrones i personal implicat en el part. "Amb aquest", conclou, "avançaríem parts que sabem que es donaran de manera espontània. A més, en poder predir si una inducció tindrà èxit o no, evitem la despesa derivada d'aquelles que finalment acabarien sent cesàries".

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu