•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El prestigiós físic del Massachussets Institute of Technology (MIT) Pablo Jarillo Herrero, pioner del grafè i de l'electrònica quàntica i les seues aplicacions, oferirà dilluns que ve, 23 de desembre (10.45 h, 3a planta del Cub Groc de la CPI, accés lliure), un col·loqui obert, especialment destinat a investigadors de la UPV, titulat "Electrònica quàntica, nanofísica, grafè i nanotecnologia. Investigació i aplicacions".

Per mitjà d'aquest, Jarillo explicarà de primera mà la seua manera d'investigar i liderar el seu equip en l'Àrea de Física de la Matèria Condensada del Departament de Física del MIT, i com és el dia a dia de la seua investigació d'avantguarda. Així mateix, científics de la UPV li exposaran com estan investigant a la nostra Universitat i podran preguntar-li lliurement.

Alternatives al silici i a la computació clàssica

La llei de Moore (que expressa que aproximadament cada dos anys es duplica el nombre de transistors en un circuit integrat) està arribant als seus límits físics, motiu pel qual els científics actuals estan cercant ja alternatives al silici, material amb el qual es fabriquen els xips d'avui dia.

Simultàniament, s'estan cercant alternatives a la computació clàssica -que utilitza la càrrega de l'electró i està basada en el sistema binari- alternatives basades en altres tipus de bits quàntics o qbits, i que utilitzen altres graus de llibertat com ara l'spin dels electrons.

En aquest sentit, en l'actualitat hi ha enormes expectatives posades sobre el grafè, material amb el qual Pablo Jarillo ha realitzat algunes aportacions pioneres, com per exemple els treballs publicats en la revista Nature sobre transistors quàntics en nanotubs de carboni o transistors superconductors bipolars en grafè.

Les sorprenents propietats electròniques i mecàniques del grafè i els nanotubs de carboni

Es dóna la circumstància que el Premi Nobel de Física va ser concedit el 2010, precisament, als dos investigadors que van realitzar els primers experiments sobre el grafè, els físics de la Universitat de Manchester Andre Geim i Konstantin Novoselov, i reconeix el treball iniciat fa menys d'una dècada sobre un material que des de llavors ha estat utilitzat per a desenvolupar transistors rompedors de rècords i elèctrodes elàstics.

El grafè és una làmina de gruix monoatòmic de grafit, el material amb el qual es fan els llapis. Tant el grafè en si com els nanotubs de carboni (que resulten d'enrotllar una làmina de grafè en una geometria cilíndrica) tenen propietats electròniques i mecàniques sorprenents.

Per exemple, en el grafè, els electrons poden circular amb una mobilitat milers de vegades superior a la que assoleixen en el silici i a temperatura ambient. Això dóna com a resultat la propagació d'electrons de manera balística, és a dir, sense colidir i, per tant, sense dissipació d'energia, al llarg de distàncies de prop de diversos micròmetres, una escala gegantesca comparada amb les dimensions dels transistors actuals.

És per això que les expectatives generades pel grafè i els nanotubs de carboni en aplicacions d'electrònica quàntica i d'altres camps són immenses: xips que funcionen milers de vegades més ràpid que els actuals sense generar calor, cables de nanotubs de carboni cinc vegades més resistents que l'acer i vint vegades menys pesants, dispositius nanofotònics basats en plasmons, etc.

La física mesoscòpica, l'àmbit de treball de Pablo Jarillo

Pablo Jarillo-Herrero és físic i treballa en l'Àrea de Física de la Matèria Condensada del Departament de Física del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Els seus experiments tenen lloc a l'escala de la física mesoscòpica, règim intermedi entre la física atòmica i la física macroscòpica, i que es dedica a l'estudi de les propietats quàntiques que emergeixen en els sistemes microscòpics, molt diferents de les dels sistemes macroscòpics.

Aquest camp es troba totalment integrat dins del que avui dia es denomina nanofísica, és a dir, l'estudi de les propietats físiques de materials les dimensions dels quals són de prop d'1-100 nanòmetres (un nanòmetre és una unitat de longitud que equival a una milmilionèsima part d'un metre).