•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

És possible consumir carxofes fresques i de qualitat durant tot l'any? Avui en dia, no. Però en no gaires anys, no serà tan desgavellat. I per aconseguir-ho i revolucionar així el cultiu d'aquesta verdura, treballa un equip de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb l'empresa BASF Vegetable Seeds, líder global al mercat de varietats híbrides de la carxofa, amb seu a Holanda. Els resultats obtinguts fins ara són més que prometedors i obrin una via a aquesta producció ininterrompuda durant tot l’any.

“La carxofa és una font excel·lent de fibres alimentàries i antioxidants. Aconseguir estendre’n la producció, garantint-ne la qualitat òptima, augmentaria la venda i el consum d'un dels aliments més saludables de la nostra dieta, com és aquesta verdura. I en això és en el que ja estem treballant més de 20 anys a la nostra empresa”, apunta Peter Visser, director d'R+D en carxofa per a BASF Vegetable Seeds.

El 2018, BASF Vegetable Seeds va impulsar un estudi científic amb l'equip de Francisco Madueño, investigador científic del CSIC a l'IBMCP, per entendre millor les claus moleculars de la iniciació de la floració a la carxofa. L'objectiu era poder seleccionar millor aquelles fonts de diversitat genètica que hi ha a la natura i incorporar-les al seu programa de millora genètica de carxofa, per avançar així cap a aquesta meta de producció durant els dotze mesos de l'any.

“El nostre objectiu és identificar gens que permeten seleccionar varietats de carxofa precoces, amb floració primerenca, per aconseguir un període de producció més estès a l'any, especialment a les collites precoces d'abans de l'hivern, sense haver de forçar la floració de la planta amb reguladors de creixement, com es fa avui dia”, assenyala Rick Berentsen, especialista en millora molecular de l'empresa BASF Vegetable Seeds. Per respondre aquest repte l'empresa va contactar directament amb l'IBMCP.

L'equip d'aquest centre mixt de la UPV i el CSIC treballa des de fa més de 20 anys en l'estudi dels circuits genètics que controlen la floració en espècies model, com ara Arabidopsis thaliana. “D'aquestes plantes model ja coneixem molts dels secrets de les rutes genètiques reguladores de la floració i això és la base per conèixer el funcionament de les rutes en altres espècies com, per exemple, la carxofa”, assenyala Vicente Balanzá, investigador del CSIC, IBMCP.

Primers resultats

I el treball conjunt entre el personal investigador de l'IBMCP i l'empresa ja ha començat a donar fruits. Un estudi dut a terme per Rick Berentsen, de BASF Vegetable Seeds i ara estudiant de doctorat a l'IBMCP (supervisat per Vicente Balanzá, Francisco Madueño i Reyes Benlloch –actualment professora, investigadora i líder del SignalFlow Lab, Universitat de València), conclou que mentre que en les varietats tardanes de carxofa la vernalització –tractament durant un temps prolongat en condicions de fred per escurçar el període vegetatiu de les plantes– avança la floració significativament, en les varietats primerenques no té efecte.

“És la primera vegada que s'estudia la regulació de la floració a la carxofa controlant la temperatura mínima durant tot el cicle de la vida de la planta i utilitzant una aproximació genòmica. Per identificar els gens que determinen que una varietat de carxofa siga precoç, hem intentat confirmar si el fred és necessari per a la floració i hem pogut mostrar que la resposta al fred de les varietats precoces és clarament diferent de la de les varietats tardanes. Ara ens centrem a identificar els gens responsables d'aquesta resposta a la vernalització, amb la vista posada en un futur, en què els hiverns seran cada cop més càlids i les plantes hauran de respondre a aquest nou escenari”, destaca Reyes Benlloch.

En aquest estudi, l'equip de l'IBMCP-BASF Vegetable Seeds està usant la genòmica per mesurar l'expressió de tots els gens de més de 380 plantes de varietats primerenques o tardanes –en total ha analitzat l'expressió de diversos milions de gens–, sotmeses o no a vernalització, en mostres que ha recollit al llarg de tres campanyes de cultiu. Aquesta anàlisi massiva, que s'està fent en col·laboració amb la professora de Recerca del CSIC Ana Conesa, líder del laboratori de Genòmica de l'Expressió Gènica-I2SysBio (CSIC-Universitat de València), hauria de permetre identificar gens que controlen la floració en resposta a la vernalització en carxofa.

“Ja n'hem identificat alguns de molt prometedors, però cal més temps i validació per estar segurs que siguen veritablement interessants”, apunten Reyes Benlloch i Rick Berentsen. En aquest sentit, Francisco Madueño i Peter Visser conclouen que el camí per a obtenir varietats de carxofa que no necessiten molt de fred a la tardor és encara llarg, “i encara més la nostra visió o somni de crear un ventall de varietats per cobrir una producció domèstica durant tot l'any, però ja hem fet les primeres i prometedores passes”.