•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Universitat Politècnica de València (UPV) acull la major exposició realitzada a Espanya sobre la història de la imatge digital, les consoles i els videojocs. Sota el títol “Consoles. Democràcia per a la imatge digital, 1972-2003”, podrà visitar-se a la sala d'exposicions del Rectorat de la UPV fins al pròxim 7 de maig.

La mostra, que reuneix més de 70 consoles històriques (amb els seus perifèrics, manuals i cartutxos respectius, eleva el nombre de peces exposades a quasi 300) i prop d'un centenar d'obres audiovisuals (partides de videojocs, documentals, cinema, art, videoclips, publicitat, pel·lícules científiques, etc.), ofereix un recorregut històric des dels orígens militars de la imatge digital fins a l'actual societat ludificada.

“La imatge digital, pels seus orígens militars, es veu en els primers anys de vida restringida a un ús militar, posteriorment tecnològic, més tard científic i, després d'aquests passos previs, artístic. Però tot això canvia quan les consoles de videojocs entren en la narració dels esdeveniments. En aquesta exposició es relata la trajectòria històrica de la imatge digital a partir del concepte fonamental que vertebra tot el segle XX: el maquinisme”, destaca Abraham San Pedro, comissari de la mostra.

Així, el/la visitant pot trobar les obres fonamentals de la imatge digital: des de la primera fotografia escanejada, els primers gràfics i la primera pel·lícula generats per ordinador, el primer personatge animat digitalment, el primer ús de vectors per a l'animació, el primer escàner tomogràfic automatitzat o les primeres animacions en 3D, entre altres.

Tal com explica Abraham San Pedro, aquesta evolució tecnològica es veu profundament alterada amb l'aparició de les consoles i els videojocs, que passen a ser el principal motor d'innovació tecnològica i porten la imatge digital fins a les actuals cotes d'hiperrealisme. “Però, també el que és encara més important, van ser les consoles les que van democratitzar tant la informàtica com la imatge digital, ja que van passar de ser elements elitistes a productes massius per a, finalment, convertir-se en el paradigma social de l'actualitat en haver ludificat la societat mateixa”.

Des de la primera consola de la història fins a la més venuda de tots els temps

La rigorosa selecció de les màquines i artefactes exposats inclou totes les consoles i ordinadors orientats al videojoc que han sigut significatives en el període 1972-2003: des de la primera consola de la història, la Magnavox Odyssey del 1972, fins a la PlayStation 2 del 2001 (la consola més venuda de la història, amb 152 milions d'unitats). Junt amb aquestes, s'exposen autèntiques joies de la història dels videojocs, com la Atari Home Pong, les Coleco Telstar (que van inundar el mercat amb milions de productes de baix cost), l’Atari 2600 (una icona que, per a qualsevol generació, representa en si mateixa el concepte de videojoc), la Microvision (la primera consola portàtil), la Vectrex (l'única consola vectorial), la Colecovision, la Nintendo Famicom (i la seua descomunal sèrie de perifèrics, que inclouen fins un robot), la Intellivison (amb el seu generador Intellivoice, que oferia per primera vegada veus humanes), el Commodore 64 (el microordinador més venut de tots els temps, amb 32 milions d'unitats), el Amstrad CPC 64, les SEGA Màster System, l'extravagant Nintendo Virtual Boy (el primer intent d'endinsar el videojoc en la realitat virtual i la producció del qual va ser un rotund fracàs que va durar mesos) o la SEGA Dreamcast.

L'exposició de la UPV permet també al/a la visitant gaudir de vídeos d'un gran nombre de partides autèntiques de videojocs històrics –jugades en el seu maquinari original, no en emulacions actuals– en els vells monitors de tub, i d'una projecció de jocs de màquines Arcade del 1971 al 2003; i també analitzar l'evolució cultural del nostre món a través d'una selecció de publicitat televisiva de consoles des del 1972 fins al 2003.

“I per a fer la visita encara més enriquidora, s'exposen manuals d'ús, cartutxos, overlays, disquets, caixes originals de les consoles històriques (extremadament cobejades per gent col·leccionista) i altres complements originals de l'època.

Així mateix, hi ha un espai dedicat al llibre amb publicacions sobre art digital, tecnologia, gràfics per ordinador, sociologia, catàlegs, videojocs”, apunta Abraham San Pedro.

I entre els/les artistes que formen part de la mostra hi ha figures clau de la història de l'art digital, com A. Michael Noll, Georg Ness, Frieder Nake, Herbert W. Franke, Kenneth Knowlton, Edward Zajac, Ivan Sutherland, Stan VanderBeek, el Computer Technique Group Japan, John Whitney, Manuel Barbadillo, Manfred Mohr o Nelson L. Max.

Exposició en línia

A més, mentre dure l'exposició, s'obrirà al públic la seua versió digital en la xarxa. “En la web consolasimagendigital.org, la usuària o l’usuari trobarà el contingut audiovisual de la mostra en la seua mateixa resolució i definició (únic cas en el món), i podrà així repetir o ampliar la visita amb material extra que no es troba a la sala, gaudint d'aquesta experiència des de qualsevol lloc del món, cosa que, de moment, ningú s'atreveix a fer en l'àmbit de l'art”, destaca Abraham San Pedro.

Horari de l'exposició

“Consoles. Democràcia per a la imatge digital 1972-2003” es podrà visitar fins al 7 de maig, en horari de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, i els dissabtes de 10 a 14 h. L'aforament estarà controlat en tot moment, atesa l'actual situació sanitària. L'aforament màxim de la sala és de 42 persones i l'atenció a visites de grups (màxim 30 persones) haurà de gestionar-se a través de vace@upv.es.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu


Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu