Un punt estratègic

Un estudi coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) Gabriel Songel apunta a l'existència d'un observatori astronòmic de l'Edat mitjana en la localitat valenciana de les Alcubles. En el treball, Songel assenyala que algunes de les fites de les Alcubles estan disposades en un ampli arc i que la seua alineació amb l'Alt dels Molins està orientada cap a diferents punts d'Orient Mitjà com ara Jerusalem o la Meca, o cap a punts més pròxims a la Comunitat Valenciana com el Montgó i el Penyagolosa.

El descobriment del catedràtic de la UPV Gabriel Songel es va produir en preparar un projecte d'activació del turisme cultural amb l'ajuntament de les Alcubles, liderat per l'alcaldessa Blanca Rosa Pastor, i gràcies a la recopilació de diferents estudis que el consistori ha anat publicant en els últims anys.

El treball de documentació aportat per l'historiador Miguel Fernández Aragó i la labor de camp de Rafael Casaña Martínez, que situa geogràficament totes les fites, van ser el punt de partida per a esbossar la hipòtesi de l'existència de l'observatori astronòmic. “Va resultar definitiu el poder accedir al mapa del terme d'Andilla i les Alcubles del segle XVI de l'Arxiu Històric d'Altura, i comprovar que arreplega la disposició de les fites”, assenyala Songel.

L'origen del nom de les Alcubles

A més, en aquest estudi preliminar, cercant l'origen del nom de les Alcubles, Songel explica que, ja en el segle XVII, Escolano apuntava que podia venir del nom àrab Alqibla, l'orientació cap a la Meca.

“La sorpresa va venir quan va aparèixer la possibilitat que poguera ser l'astrònom del segle X especialitzat en l'orientació de l'oració i la construcció de mesquites orientades cap a la Meca, Sahib Al Qibla al balansi (el valencià) el que li va donar nom a la vila. L'esmentat Abi Ubayda al-Layti al-Balansi (el valencià) va poder establir-se en la vila i convertir-la en un centre d'observació i càlcul astronòmic en el segle X. La vila va poder prendre llavors el nom de l'astrònom, conegut com Sahib al-Qibla, Alqibla”, explica el catedràtic de la UPV.

Un punt estratègic

Songel assenyala també que la muntanya de l'Alt dels Molins, des d'on es veuen les fites, és realment un “observatori extraordinari que domina des del Penyagolosa a la província de Castelló fins al Montgó a Alacant, i el camp del Túria fins a la mar i Cullera”.

Aquest punt estratègic es va convertir un segle més tard en frontera entre les taifes de València, Alpont, Dènia i Albarrasí. Es dóna la circumstància que, realitzant comprovacions sobre els mapes de l'Institut Geogràfic Nacional i l'Institut Cartogràfic Valencià, les Alcubles es troba a la mateixa latitud que Toledo (paral·lel 40) i en la mateixa longitud que Saragossa (meridià 1 oest).

Cercar l'alquibla, el deure de l'astrònom andalusí

En l'estudi, es detalla com la disposició radial de les fites suggeria diferents orientacions en l'espai i era fàcilment relacionable amb el deure de l'astrònom de cercar l'alquibla, és a dir, l'orientació perfecta cap a la Meca, o altres llocs rellevants en la cultura andalusina com Jerusalem. A més, altres fites estan orientades cap a Còrdova, Lleó, Burgos i les mateixes Saragossa i Toledo, totes elles ciutats importants en Al Ándalus i en els regnes lleonès i castellà.

Una roca amb càlculs geogràfics gravats

“Una altra dada que confirma la hipòtesi de l'observatori de les Alcubles i les disposicions de les fites és la marca en una roca a cinc metres de la Fita Cerro que reprodueix una línia vertical direcció nord, una línia horitzontal direcció aquest-oest, i una línia inclinada a 42° que, en el mapa, ens porta a l'Alt dels Molins. Algú va plasmar en la pedra els seus càlculs geogràfics des d'aqueix pujol cap a un punt que no veia, però si sabia on estava”, apunta Songel.

Els mesuraments de les orientacions de les fites han sigut realitzades per Luis Blanch, professor del departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València.