Un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha desenvolupat una nova tecnologia que ajudarà a lluitar, de forma natural i respectuosa amb el medi ambient, contra les plagues i els patògens que afecten els cultius.
L’equip de l’IBMCP, coordinat per José Antonio Darós, investigador científic del CSIC, ha patentat un nou mètode que permet produir, de manera ràpida i econòmica, grans quantitats d’àcid ribonucleic bicatenari (dsRNA), una molècula natural que pot actuar d’una forma extraordinàriament selectiva i eficient contra patògens i plagues, tot silenciant-ne els gens i evitant que afecten els cultius.
“Si un nematode, un insecte o un altre artròpode ingereix aquestes molècules de dsRNA”, explica Darós, “pot acabar morint o veient alterat el seu creixement. Com que silencia els seus gens, la molècula de dsRNA pot arribar a posar fi a la vida del patogen o la plaga, o almenys espantar-la perquè no trie aquesta planta per alimentar-se”, afig.
Aquestes molècules, per tant, constitueixen una alternativa natural que té un gran potencial enfront dels pesticides químics. Es tracta d’una nova generació de productes fitosanitaris respectuosa amb el medi ambient; el problema habitual que tenen aquest productes és que per a obtenir-los, siga per transcripció in vitro, siga per síntesi química, cal pagar un preu prohibitiu.
“El nostre mètode”, destaca Darós, “permet superar aquest handicap i obtenir aquestes molècules a un cost realment baix si el comparem amb els mètodes tradicionals”.
Per a l’obtenció d’aquestes molècules, l’equip de l’IBMCP ha utilitzat com a biofactoria bacteris Escherichia coli (E. coli), un organisme model en biologia molecular que es pot cultivar i manipular d’una manera molt senzilla.
Quant a la forma d’aplicar-los als cultius, l’investigador de l’IBMCP assenyala que es tracta d’un camp en ple desenvolupament. La idea de l’equip és que les molècules puguen aplicar-se sobre les plantes de la mateixa forma que es fa amb altres fitosanitaris o reguladors del creixement, de manera que romandrien sobre la fulla del cultiu, i actuarien directament contra els insectes.
“També”, afig Darós, “es poden associar a nanomaterials que els faciliten l’entrada a la planta. En aquest cas, podrien atacar selectivament els patògens que s’implanten en el cultiu, així com altres tipus de plagues, com ara insectes xupladors o picadors. Seria una mena de nanomedicina que allibera de forma controlada el fitosanitari natural –el dsRNA– i així protegeix el cultiu”, conclou
Notícies destacades