•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un estudi realitzat per Cristina Lull, Inmaculada Bautista, Antonio Lidón, Antonio del Camp, María González i Alberto García Prats, totes i tots personal investigador del Grup de Ciència i Tecnologia Forestal (Re-ForeST) de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i el Medi Ambient (IEAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), conclou que la gestió forestal adaptativa no afecta negativament les propietats del sòl i que és necessari articular mesures forestals de base ecohidrològica que ajuden a mitigar l'impacte del canvi climàtic als boscos mediterranis.

El treball, publicat en la revista científica Forest Ecology and Management, parteix de la realitat que les reserves de carboni orgànic del sòl tenen un paper important en el manteniment dels ecosistemes com a font de nutrients i energia per als microorganismes del sòl, que tenen un paper essencial en el cicle de nutrients.

“Les propietats biològiques i bioquímiques del sòl”, explica Lull, “són essencials per a la descomposició de la matèria orgànica. No obstant això, aquestes poden veure's afectades pel tractament forestal que es considera sostenible quan les propietats del sòl es mantenen o milloren”. Per aquest motiu, la investigació ha avaluat els efectes de la gestió forestal adaptativa sobre diferents propietats del sòl.

Tractament silvícola a La Hunde

L'estudi s'ha desenvolupat en un bosc semiàrid marginal localitzat a la muntanya pública La Hunde, catalogat com “un dels pocs boscos d'alzines ben conservats de la Comunitat Valenciana i el més gran de la província de València”, afirma la professora de la UPV.

La investigació va consistir a analitzar l'efecte d'un tractament silvícola sobre, d'una banda, les propietats del sòl mineral i de l’humus relacionades amb el cicle del carboni i, d'una altra, l'activitat enzimàtica del sòl.

Una vegada obtingudes les dades, es van comparar –durant un període que ha oscil·lat entre cinc mesos i set anys després del tractament silvícola– amb les d'una àrea no gestionada. En concret, l'àrea no tractada presenta una densitat alta d'alzines (1.059 peus/ha), mentre que en la tractada aquesta es va reduir a 289 peus/ha, a més d'eliminar la massa arbustiva.

Sostenibilitat demostrada

“En una primera etapa”, indica Lull, “en la parcel·la tractada detectem, en el sòl mineral, un lleuger major contingut de carboni orgànic del sòl i carboni orgànic soluble en aigua, probablement a causa de les restes de la tala de menor grandària que es van deixar a la parcel·la tractada en fer el tractament silvícola”.

“No obstant això”, afig, “set anys després del tractament, es va observar que aquest no afectava el carboni del sòl. Tampoc la respiració del sòl mesurada mitjançant incubacions en laboratori, ni les activitats enzimàtiques, en concret, ni l'activitat de la fosfatasa del cicle del fòsfor, ni la ureasa del cicle del nitrogen; dona suport així a la sostenibilitat d'aquest tipus de gestió del bosc”.

Durant l'última dècada, Re-ForeST ha desenvolupat estudis i projectes d'investigació que cerquen millorar la resiliència dels boscos semiàrids al canvi climàtic.

“Aquest estudi”, conclou Lull, “es complementa amb altres duts a terme pel grup Re-foreST a la mateixa zona, relacionats amb la caracterització hidrològica de l'estructura forestal per a la implementació d'una silvicultura adaptativa i amb l'estudi de mesures forestals de base ecohidrològica per a l'adaptació al canvi climàtic. Tot això amb una finalitat: promoure pràctiques que milloren l'adaptació i conservació dels nostres boscos”.