Eva Peral, enginyera de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de València (UPV), ha rebut la Medalla a l'Èxit Públic de l'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai (NASA), atorgada a aquelles persones que possibiliten la culminació de missions de l'agència espacial estatunidenca.
Peral, que ha afirmat que es tracta de 'un gran honor', ha sigut guardonada per les seues aportacions a RainCube, la primera missió espacial amb radar realitzada en un tipus de microsatèl·lit que s'ha batejat amb el nom de CubeSat.
Els CubeSats són satèl·lits de les dimensions d'una caixa de sabates, amb grans limitacions de potència i massa, que fins avui només s'havien fet servir per a instruments passius. Gràcies al treball de Peral, però, se n'ha pogut fer ús en radars, "instruments actius, que transmeten un senyal i després reben un ressò de la Terra, per la qual cosa solen ser grans i pesats, i necessitar una gran quantitat de potència", explica l'enginyera per la UPV.
"Per a RainCube", afig, "hem inventat una nova arquitectura que permet reduir-ne la massa, la potència i el volum d'un factor entre 10 i 100", la qual cosa es tradueix en "un estalvi significatiu del cost d'enviament del satèl·lit a l'espai".
RainCube és un radar atmosfèric que mesura la precipitació de forma global. Anteriorment, s'havien enviat a l'espai satèl·lits similars a RainCube, però amb un pressupost tan elevat que fins i tot per a la NASA només era possible posar-ne en òrbita un cada cert nombre d'anys.
"Amb RainCube", indica Peral, "el cost ha disminuït tant que podrem enviar una constel·lació d'aquests petits satèl·lits, i així incrementar el mostreig temporal i espacial de la precipitació a nivell global. Això permetrà, en un futur, millorar els models climàtics, i així obtenir prediccions més precises del clima".
A més de la seua responsabilitat en RainCube, Eva Peral, que treballa actualment en el Jet Propulsion Lab de la NASA a Pasadena (Califòrnia, els Estats Units), és l'enginyera de sistemes del radar de la missió SWOT, "que té com a objectiu millorar el nostre coneixement de la topografia dels oceans i dels canvis hidrològics a nivell global".
Eva Peral va viatjar als Estats Units amb una beca de La Caixa per fer-hi el doctorat, i poc després va rebre i acceptar una oferta per a treballar-hi. Del seu pas per la UPV, recorda "professors excepcionals, com ara José Capmany, Javier Martí i Juan Ramón Torregrosa, i les paelles a l'aire lliure. La formació teòrica va ser molt bona, i després, la part pràctica l'he apresa durant el doctorat i a la faena".
En aquest sentit, l'enginyera valenciana afirma que "la carrera no s'acaba a la Universitat, sinó que és un procés d'aprenentatge continu al llarg de tota la vida professional. No és tan important la carrera que u tria com la motivació i el desig de superació personal".
Notícies destacades