•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Tretze dies va estar Espanya pendent del rescat del nen Julen, al municipi malagueny de Totalán. Van ser jornades d'intens treball ininterromput i va suposar una obra d'enginyeria civil humanitària sense precedents. Per la complexitat del terreny i de les labors de salvament, va resultar una operació "inèdita a tot el món". Així l'ha definida Ángel García, enginyer de camins i coordinador del rescat, que ha impartit avui una conferència a la Universitat Politècnica de València, on ha exposat els detalls d'aquella delicada intervenció.

"A l'endemà del succés, vàrem rebre la telefonada de socors de les autoritats, que estaven vivint una situació dificilíssima. A Màlaga, disposem d'un grup de WhatsApp que inclou 200 del total de 700 enginyers de camins que té censats la província. Vaig escriure un missatge: "El que entenga d'això, que vinga". Com si algú poguera entendre d'alguna cosa així! A la mitja hora, ens presentarem en el pou 14 companys. L'equip va quedar finalment integrat per 8 enginyers".

Els molts condicionants d'una operació extremadament complexa

"Vàrem tenir moltíssims condicionants que van fer que l'operació fóra encara més complexa. Començant per l'orografia del terreny, que era molt abrupta. Després, els terribles accessos fins al pou. També, les peculiaritats geològiques i geotècniques de la zona van resultar un inconvenient, ja que vàrem trobar uns materials molt variats, però sempre d'una gran o extrema duresa", ha precisat.

"Hi havia un xiquet a 71 metres en un pou de 25 centímetres de diàmetre. I no se'l veia", ha continuat García. "Vàrem treballar, doncs, a cegues, però sempre amb la hipòtesi que estava amb vida, per la qual cosa tots els procediments constructius havien d'assegurar la integritat física del xiquet. Havia de preservar-se la inestabilitat del tap de terra i evitar que descendira encara més, fins a la cota final de 114 metres. Havíem d'emprar solucions tècniques amb fiabilitat contrastada en enginyeria civil".

Solucions que poden servir per a abordar un problema similar

El responsable del rescat ha parlat de l'equip humà. "Tots teníem experiència. Acumulàvem molts anys de professió. Però ningú estava preparat per a un treball així. Com t'enfrontes a això? Tires mà dels teus coneixements, de la teua formació, dels teus anys de pràctica i tota la resta deixa d'importar. Totes les pròpies disquisicions de si estic o no preparat per a això desapareixen. I et centres únicament i exclusivament en el problema en què estàs treballant i en el fet que un munt de persones hi estan deixant la pell".

Finalment, García ha conclòs sobre el que va ocórrer a Totalán: "Mai ens havíem trobat en una situació com aquesta i espere no tornar a fer-ho. Construírem en 12 dies allò que, en condicions normals, hauria costat 5 o 6 mesos. Però cal acceptar que pot tornar a ocórrer, perquè les catàstrofes existeixen. Així que, si la nostra manera de procedir o les tècniques que varem emprar serveixen en el futur per a abordar un problema de característiques similars, doncs... benvingut".

Un accident que va mobilitzar tot un país

D'altra banda, Mauricio Delgado, l'enginyer de camins de la UPV que va participar en el rescat, ha aclarit que, arran del succés, la Junta d'Andalusia està prenent mesures per a la localització de pous que no estan segellats. "L'accident ha sensibilitzat prou l'opinió pública com perquè, a més, cada propietari de terreny, de manera particular, prenga aquest tipus de decisions".

Delgado ha posat en valor el temps rècord en què es va dur a terme la construcció. "S'explica per la col·laboració de totes les autoritats. Vam tenir telefonades del Ministeri, de conselleries, d'empreses privades, de particulars... Ningú va preguntar quant costava. Va ser un país sencer bolcat a salvar un xiquet. I vàrem treballar en unes circumstàncies úniques, sota una carpa de tela improvisada, amb molt de fred, sense wifi, amb els bombers, els miners d'Astúries i la Guàrdia Civil apareixent cada poc de temps per veure què havíem decidit. I les solucions que vàrem adoptar allí els enginyers, les vàrem prendre de forma col·legiada. I això és molt important".

Com a tancament, Delgado ha oferit un consell a l'alumnat. "En una situació com aquesta, cal emprar el sentit comú i aplicar els coneixements que s'aprenen a l'Escola. Aquesta capacitat que t'ensenyen a l'aula per a resoldre problemes complexos amb pocs mitjans és el que et permet enfrontar-te a esdeveniments com el de Totalán. D'ací, eixireu formats. En algun moment, la vostra ignorància us bloquejarà, però descobrireu que només és una percepció, i que sou els menys ignorants de la sala i els més aptes per a emetre un judici tècnic".

La conferència impartida per Ángel García i Mauricio Delgado ha servit per a clausurar els actes commemoratius del 50 aniversari de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de València.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu