•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Alejandro Martínez, investigador del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC, sigla en anglès) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha dut a terme una anàlisi, publicada per Science, segons la qual recents avanços en nanotecnologia i nanofotònica permetran, en breu, la creació de polarímetres d'altes prestacions en xips fotònics.

Es tractaria, sens dubte, d'un avanç de gran rellevància, tenint en compte que avui dia el camp de la polarimetria és una excepció en la fotònica, atès que encara no es disposa de components integrats -al contrari que en molts altres components fotònics com ara els moduladors electroòptics, els sensors fotònics o els fotodetectors- i durant dècades científics i enginyers han hagut de fer ús de polarímetres macroscòpics -utilitzant una combinació de polaritzadors i làmines de quart d'ona- que, encara que funcionen bé, són equips cars i voluminosos.

Polarímetres integrables en un xip de silici

"Quan treballes en nanofotònica", comenta Martínez, "t'adones que una de les majors dificultats que tens és que les nanoestructures es comporten de forma molt diferent per a diferents polaritzacions de la llum, la qual cosa és un inconvenient per als enginyers, atès que sempre cerquem crear dispositius que es comporten igual amb independència de la polarització".

"Els últims anys", prossegueix, "hem fet d'aquest problema una virtut: si la resposta de les nanoestructures depèn de la polarització, es poden implementar polarímetres en la nanoescala que siguen, a més, integrables en un xip de silici".

Així, com comenta Martínez en el seu treball, hi ha hagut nombroses demostracions experimentals de nanopolarímetres els darrers anys. N'hi ha que fan ús de metasuperfícies en les quals es disposa una sèrie de nanoantenes en una superfície la grandària o la forma de la qual es van variant per obtenir la polarització de la llum que hi incideix. És possible, també, tenir nanoantenes plasmòniques que absorbisquen només la llum per a certes polaritzacions; i finalment, arriba el polarímetre basat en el fenomen conegut com interacció espín-òrbita.

Un dispositiu que ho té tot

"Nosaltres", indica l'investigador de l'NTC-UPV, "contribuïm al camp de la polarimetria demostrant un dispositiu que ho té tot: mesura la polarització en temps real, localment, en una regió molt més xicoteta que un micròmetre quadrat -similar a la grandària de molts virus-, a qualsevol longitud d'ona, i pot ser integrat en silici sense l'ús de metalls que introdueixen pèrdues".

En opinió de Martínez, "els polarímetres en xip haurien de substituir ràpidament els dispositius comercials actuals: tenen un cost baix, és senzill fabricar-los, es poden integrar amb microelectrònica, treballen en temps real... No tenen inconvenients. Per a posar-los en un satèl·lit i monitorar l'activitat solar, per exemple, serien ideals pel mínim pes que tenen; o també, per a monitorar la polarització en xarxes òptiques d?alta velocitat o en la futura Internet quàntica".