• ADMISSIÓ
• ESTUDIS
• INVESTIGACIÓ
• ORGANITZACIÓ
• COMUNITAT UPV
• 

• • Començar a la universitat
  • Futur estudiant
  • Trasllats i intercanvis
  • Orientador
  • Després del grau
• • Estudis de grau
  • Estudis de postgrau
  • Oferta acadèmica
• • Estructures d'investigació
  • Iniciatives d'R+D+I
  • Innovació
• • La institució
  • Vida universitària
  • Escoles i facultats
  • Departaments
  • Serveis universitaris
• • Estudiant
  • PAS i PDI
  • Premsa
  • Titulats

• ADMISSIÓ  
  
  • • Començar a la universitat
    • Futur alumne
    • Trasllats i intercanvis
    • Orientador
    • Després del grau
• ESTUDIS  
  
  • • Estudis de grau
    • Estudis de postgrau
    • Academic offerings
• INVESTIGACIÓ  
  
  • • Estructures d'investigació
    • Iniciatives d'R+D+I
    • Innovació
• ORGANITZACIÓ  
  
  • • La institució
    • Vida universitària
    • Escoles i facultats
    • Departaments
    • Serveis universitaris
• PERFILS
   
  
  • • Estudiant
    • PAS i PDI
    • Premsa
    • Titulats

Madrid, octubre del 68

Mónica García Martínez, arquitecta, historiadora d'arquitectura i professora de la Universitat Politècnica de València (UPV), comissaria, juntament amb Abdelkader Damani, l'exposició "Madrid, octubre 68. L'escena experimental espanyola", que acull el FRAC Centre-Val de Loire (França) fins al pròxim 24 de febrer.

La mostra és una retrospectiva que presenta 138 obres de 16 arquitectes i artistes per a, en paraules de García Martínez, "retratar l'aventura del Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid, que va reunir artistes, arquitectes, enginyers, científics i intel·lectuals, i es va convertir en un dels espais més significatius per a la creació del final de la dictadura".

La mostra, que disposa d'obres de José María Yturralde, José Miguel de Prada Poole, Juan Navarro Baldeweg, Francisco Javier Seguí de la Riva, José Luis Alexanco, Manuel Barbadillo, Ana Buenaventura, Luis de Pablo, José Luís Gómez Perales, Ignacio Gómez de Liaño, Lugán, Abel Martín, Enrique Salamanca, Guillermo Searle, Eusebio Sempere i Soledad Sevilla, és "fruit d'un ampli treball de recerca" que arranca el 2012 amb la lectura de la tesi de la mateixa comissària, titulada Arquitectura experimental española 1965-85 i llegida al gener del 2016.

Retorn a l'origen

"La incorporació de l'ordinador als processos creatius va revelar la necessitat de tornar a l'origen de les coses, d'analitzar de forma lògica i sistemàtica els llenguatges dels diferents camps disciplinaris", indica García Martínez, comissària d'una mostra realitzada amb motiu del 50 aniversari del naixement del Centre de Càlcul.

L'exposició pretén, segons la comissària, "retre homenatge als pioners d'aquesta comunitat inconfesable, l'experiència de la qual -col·lectiva- reclama una altra fórmula de creativitat, fundada en el treball col·laboratiu i en l'encreuament de les disciplines. Aquesta exposició recupera les diferents manifestacions que van convergir en el Centre de Càlcul que, més enllà de vincular l'activitat creativa a la computadora, va tenir capacitat de canalitzar gran part de l'impuls artístic del moment. A través d'una visió de conjunt, es pretén donar a conèixer un episodi fonamental de l'escena espanyola i aproximar-lo a altres paisatges de l'experimentació, per inscriure'l així en el marc d'una cultura global".