•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La classe mitjana espanyola s'ha reduït dràsticament i continuarà fent-ho els pròxims anys. No en va, per al 2021 es preveu un augment de la precarietat a Espanya, que assolirà el 38,88% de la població espanyola. Aquestes són les principals conclusions d'un estudi matemàtic desenvolupat per personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de la Universitat de València (UV).

Lucas Jódar, director de l'Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV, explica que, "en aquest estudi, vam mostrar l'evolució de la classe mitjana espanyola i de la precarietat al país d'ací al 2021. Malgrat l'anunci de l'augment del salari mínim a 1.000 euros per al 2020, i de les pujades salarials acordades per sindicats i patronal, aquest estudi prediu que la població precària a Espanya augmentarà en els pròxims anys; quantifica la seua grandària i recomana solucions".

Ingressos insuficients per a tenir una vida independent

A nivell conceptual, els autors i autores de l'estudi expliquen que engloben com a precàries aquelles persones que manquen de suficients ingressos estables per a portar una vida independent i poder fer plans a llarg termini (tenir fills, adquirir un habitatge...).

"Tradicionalment", afirma Elena de la Poza, investigadora del Centre de Recerca d'Enginyeria Econòmica de la UPV, "el concepte de precari estava lligat a la falta d'estabilitat en el contracte laboral. No obstant això, en l'actualitat, la població precària engloba també totes aquelles persones que, fins i tot tenint contractes de durada indefinida, reben salaris molt baixos i no veuen que la seua situació millore o vaja a millorar, malgrat l'escenari macroeconòmic de recuperació".

En el cas d'Espanya, segons l'estudi, el cas és d'especial gravetat. "Per primera vegada", afig De la Poza, "generacions amb alt nivell de qualificació professional no tenen accés a un treball en condicions, ni a un salari digne que permeta portar aquesta vida independent. Com a tal, entenem el que supere els 1.250 euros d'ingressos mensuals".

Variables i categorització

El treball té en compte valors com els ingressos percebuts, l'economia submergida, la legislació laboral, la digitalització (robotització) i la demografia, així com altres variables de tipus més personal, com els índexs de consum d'alcohol i drogues, o l'estrès laboral i emocional.

Estructuralment, l'estudi divideix la població en diverses categories: jubilada sense risc de precarietat, prelaboral, emprenedora (autònoms vertaders), precària, empleats fixos amb salaris dignes (no precària) i oculta fiscalment, al·legal o marginada.

D'aquesta manera, a partir de les diferents variables i grups de població, el personal investigador ha construït un model matemàtic poblacional dinàmic discret que es tradueix en un sistema d'equacions en diferències.

Augment d'un milió i mig de persones en situació precària

Els resultats mostren que la població precària a Espanya augmentarà pràcticament en 1,5 milions de persones des de desembre del 2017 (14.938.735) fins a desembre del 2021 (16.475.509).

Paloma Merello, investigadora del Departament de Comptabilitat de la UV, afig que, "amb aquest treball, volíem dimensionar la quantitat i qualitat de la recuperació macroeconòmica, i evidenciar el deteriorament important de la classe mitjana espanyola, així com cridar l'atenció sobre la necessitat d'aprofundir en les reformes laborals".

L'estudi ha sigut presentat en el marc de les jornades sobre modelització matemàtica que cada any organitza l'Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV, realitzades a la Ciutat Politècnica de la Innovació, parc científic de la institució que dirigeix Francisco Mora.