•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de València (UV) i la Clínica Oftalmològica Aiken (a través de la seua fundació d'investigació) ha dissenyat i avaluat als seus laboratoris un nou implant, pioner a nivell mundial, per a corregir la presbícia o vista cansada. Fruit del treball de cinc anys d'investigació, han creat el primer implant intracorneal trifocal que, a més, és totalment transparent. Aquest implant permetria una bona visió tant des de lluny, com a distàncies intermèdies (ordinador, dispositius mòbils) i de prop a aquelles persones que pateixen presbícia. El seu treball ha sigut publicat en la revista Scientific Reports, del grup Nature.

“Aquest implant podria ser una alternativa per a persones amb presbícia que vulguen oblidar-se de les ulleres o les lents de contacte. A més, seria completament compatible amb la cirurgia refractiva amb làser en pacients miops i hipermetrops, com també amb possibles intervencions posteriors de cataractes. Estem proposant una cosa totalment nova que, a més, no és incompatible amb cap altra teràpia ocular”, destaca Juan Antonio Monsoriu, investigador del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València.

En aquest sentit, el Dr. Salvador García-Delpech, de la Fundació Aiken, assenyala que aquest implant, al contrari d'uns altres que hi ha actualment, no impediria l'estudi posterior de la retina o la màcula i, fins i tot, les intervencions quirúrgiques si foren necessàries en un futur.

García-Depech agrega, a més, que en aquests moments, les pantalles, els mòbils, els dispositius electrònics… han passat a ser una necessitat bàsica en el nostre dia a dia, i el nombre de persones que acudeixen a consulta sol·licitant eliminar la dependència de les ulleres per a la vida diària no para d'augmentar. “Tinguem en compte a més “l’efecte màscara”: molta gent no pot exercir les seues funcions en el seu dia a dia amb unes ulleres entelades per culpa de l'ús de les màscares i acudeixen demanant una solució pràctica a aquest problema”, afig García-Delpech fent referència als canvis als quals es veu sotmesa la població en aquesta “nova normalitat”.

Primer implant difractiu totalment transparent

L'implant està compost per una lent difractiva fabricada amb un material biocompatible, “És extremadament prim –menor de 5 micres–, per la qual cosa, s'implantaria dins l'estroma corneal, bàsicament sense afectar-ne l’estructura, en una cavitat creada amb un làser de femtosegon. La lent està microperforada i és això el que permet el flux dels nutrients necessaris en aquesta part de la còrnia”, explica Walter D. Furlan, investigador del Departament d'Òptica i Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat de València. Però la principal novetat del treball del grup investigador va més enllà, en tractar-se del primer implant difractiu totalment transparent.

Una altra característica que el diferencia dels implants actuals és que l'àrea on hi ha flux de nutrients és major. “Això faria que, una vegada implantat en la còrnia del pacient, es reduïren les possibilitats de rebuig”, destaca Vicente Ferrando, investigador també del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València.

A més, alguns dels seus paràmetres de disseny poden variar-se, la qual cosa obri una nova via per al tractament de la presbícia, amb el desenvolupament d'implants corneals trifocals totalment personalitzats, és a dir, a la mida de cada pacient.

Supera tots els hàndicaps dels implants corneals actuals

Fins ara, el tractament per a la vista cansada passa per l'ús d'ulleres, lents de contacte bifocals i progressives. Per als tractaments quirúrgics existeixen les lents intraoculars multifocals que generalment substitueixen el cristal·lí i els implants intracorneals. En aquest últim cas, actualment, segons explica l’equip investigador, hi ha de dos tipus: implants de petita obertura i implants refractius. “Els del primer tipus produeixen una extensió de la profunditat de focus, amb la qual cosa, es guanya visió intermèdia, però la seua eficiència lluminosa, per ser parcialment opacs, és baixa. Els del segon tipus aconsegueixen bifocalitat, per la qual cosa tenen un bon rendiment per a la visió de lluny i de prop, però perden qualitat en distàncies intermèdies. El nostre disseny, segons les proves que hem desenvolupat, supera tots aquests hàndicaps”, destaca Juan Antonio Monsoriu.

En aquestes proves, l'equip de la UPV i la UV va demostrar la viabilitat d'aquest pioner disseny d'implant intracorneal trifocal. Amb aquesta finalitat, van avaluar la seua qualitat òptica comparant-la amb un altre model utilitzat actualment en la pràctica clínica, primer numèricament amb un programari comercial i, posteriorment, de forma experimental en un ull artificial amb un simulador visual que utilitza òptica adaptativa.

Aquests assajos formen part de la tesi doctoral de Diego Montagud Martínez, presentada recentment a la UPV.

Després dels resultats obtinguts, el següent pas serà l'inici dels assajos en pacients –de manera no invasiva amb el simulador visual abans esmentat– i es duran a terme en col·laboració amb la Clínica Oftalmològica Aiken.

Referència

Furlan, W. D., Montagud-Martínez, D., Ferrando, V. i al. A new trifocal corneal inlay for presbyopia. Sci Rep 11, 6620 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-021-86005-8

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu