•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha participat en el desenvolupament d'un sistema de combustió que ajudaria a aconseguir motors de gasolina d'alt rendiment, que consumisquen menys combustible i generen menys emissions contaminants. Aquest és el principal resultat del projecte europeu EAGLE, coordinat pel centre d'investigació IFPEN (França) i entre els participants del qual es troba l'Institut CMT-Motors Tèrmics de la UPV.

En el projecte, que s'ha dut a terme durant els últims quatre anys, s'han desenvolupat i avaluat diferents tecnologies de forma experimental i computacional, entre aquestes: un nou sistema d'encesa i de combustió ultrapobra, nous materials en els catalitzadors per a l'eliminació dels NOx i d'aïllament tèrmic per a reduir les pèrdues de calor en el motor. Tot això amb un objectiu: millorar l’eficiència tèrmica i reduir les emissions fins a menys de 50 g de CO₂/km durant el cicle de conducció, segons el Procediment mundial harmonitzat per a assajos de vehicles lleugers (WLTP n’és la sigla en anglès), que determina les emissions i els consums homologats dels cotxes a la venda a la Unió Europea.

Més eficiència, menys emissions de NOx i de partícules

Segons explica Alberto Broatch, investigador responsable del projecte per la part del CMT de la UPV, el rendiment màxim dels motors de gasolina oscil·la avui al voltant del 40%, i la resta, és energia que es perd. “El nostre objectiu fonamental era reduir aquestes pèrdues energètiques, que es produeixen ja des de la combustió, i augmentar així l'eficiència del motor. Les proves que s'han dut a terme ofereixen resultats prometedors, amb una eficiència per damunt del 48%, així com una reducció de les emissions de NOx i de partícules”, destaca Broatch.

“El treball del CMT-Motors Tèrmics de la UPV es va centrar en l'avaluació de revestiments intel·ligents que permeten reduir les pèrdues de calor en la cambra de combustió. El nostre equip va realitzar estudis paramètrics i càlculs avançats per a definir les principals característiques tèrmiques d'aquests revestiments”, precisa Pablo Olmeda, investigador de l'Institut CMT.

Les tecnologies desenvolupades pels socis del projecte (precambra, injector, recobriments…) es van integrar en un motor monocilíndric fabricat per Renault, que va ser avaluat a l’IFPEN.

Col·laboració internacional

En el projecte han participat també Vitesco Technologies, que va optimitzar el sistema d'injecció per a la precambra del prototip, i la Universitat de Nàpols Frederic II, que va contribuir al calibratge i l’optimització del motor EAGLE multicilíndric. Per part seua, l'Institut VKA de la Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (RWTH Aachen University) va realitzar, juntament amb FEV Europe GmbH, estudis de càlcul avançats per a dissenyar el nou sistema d'encesa de la precambra, i va desenvolupar un innovador catalitzador d'emmagatzematge de NOx (NSC); i Saint-Gobain Research Provence i Saint-Gobain Coating Solutions van crear el recobriment robust per projecció tèrmica, que després es va aplicar en peces de dos motors d'investigació de prototip a l’IFPEN.

“Les investigacions experimentals sobre el motor Renault multicilíndric dutes a terme a l’IFPEN han validat l'innovador sistema de sobrealimentació en dues etapes amb assistència elèctrica, així com el sistema de posttractament necessari per a assolir emissions molt baixes de NOx i partícules (fins a 10 nm) en el tub d'escapament. I les simulacions de vehicles realitzades per la Universitat de Nàpols Frederic II apunten al fet que l'aplicació EAGLE PHEV, usant el sistema de propulsió del Renault E-Tech, podria arribar a 50 g de CO₂/km”, conclou Xandra Margot, també del CMT-Motors Tèrmics de la UPV.