•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d’investigadors de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha desenvolupat una nova nanomedicina teranòstica per al diagnòstic i el tractament del càncer de pròstata, basada en l’ús de nanopartícules poroses orgàniques COF (covalent organic frameworks), i que destaca per ser més eficient i menys agressiva que no la quimioteràpia convencional.

El seu funcionament es basa en interaccions específiques de tipus antigen-anticòs, que permeten la destrucció selectiva de cèl·lules canceroses a la glàndula prostàtica i els ganglis limfàtics locals.

La nova nanomedicina està composta per una nanopartícula de COF en la qual s’insereix la molècula d’un agent terapèutic –en aquest cas, docetaxel, el fàrmac més usat per al tractament del càncer de pròstata resistent a l’hormonoteràpia-; un anticòs monoclonal anti-FOLH1, que interacciona selectivament amb receptors de membrana FOLH1 de cèl·lules de càncer de pròstata; i un agent d’imatge, generalment, un radionucli per a tomografia d’emissió de positrons (PET).

Administració per via intratumoral

També és nou el protocol d’administració de la nanomedicina teranòstica, ja que aquesta es duu a terme per via intratumoral, la qual cosa en limita la incidència en la resta de l’organisme, amb la qual cosa es minimitzen els efectes secundaris del docetaxel.

D’aquesta manera, el tractament desenvolupat per investigadors de l’ITQ resol els problemes de toxicitat generats per l’administració intravenosa del docetaxel, que habitualment limiten tant la dosi com la duració de la teràpia, la qual cosa en redueix sensiblement l’eficàcia antitumoral.

“Amb la nostra nanomedicina”, apunta Pablo Botella, científic titular del CSIC a l’ITQ, “la dosi necessària és menor que en la quimioteràpia convencional, i l’efecte terapèutic és major. De fet, en els estudis in vitro sobre cèl·lules de càncer de pròstata, el sistema ha aconseguit millorar fins a 15 vegades l’activitat antitumoral del docetaxel”.

Més avantatges

A més, el sistema teranòstic permet identificar les cèl·lules tumorals i destruir-les alhora, la qual cosa ajuda a seguir l’evolució del càncer i l’especificitat del tractament de manera simultània.

Tot això és possible gràcies a l’ús d’una molècula directora, a receptors específics a les cèl·lules tumorals, i a la tècnica d’imatge PET, que ajuda a localitzar el teixit maligne a la pròstata amb precisió unicel·lular, la qual cosa facilita el diagnòstic de la malaltia en els primers estadis.

A banda d’això, es pot monitorar l’alliberament de l’agent terapèutic durant hores o dies, i la nanopartícula utilitzada és de composició 100% orgànica, de manera que, com que és completament biodegradable (a diferència d’altres de naturalesa inorgànica o hibrida), se’n facilita l’eliminació completa.

El càncer de pròstata, la 2a causa de mort per càncer en homes

La rellevància d’aquest avanç és significativa. No podem oblidar que el càncer de pròstata és la forma més comuna de càncer entre els homes europeus, amb una incidència que supera els 100 casos per cada 100.000 individus. De fet, en l’actualitat, és la segona causa més comuna de mort per càncer en homes.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu