 |
I aquell paradís cerquen,
en fila llunyadana,
per un costat la serra
que de Sagunt arranca
i a terra aragonesa
culebrajant se llança;
per altra part, la vila,
d'un castell coronada
al ponent esta Llíria,
i allà per a on surt l'alba
al fi de la planura
el Puig i la mar blava.
|
