Màster Universitari en Enginyeria de Telecomunicació

L'enginyeria de telecomunicacions és una branca de l'enginyeria que resol problemes de transmissió i recepció de senyals, i d'interconnexió de xarxes. Un enginyer o enginyera en telecomunicacions està capacitat per a assessorar, dissenyar, administrar, instal·lar i mantenir la infraestructura i l'equip d'electrònica i de telecomunicacions de qualsevol empresa.

Els principis i les tècniques associades al tractament i la transmissió de la informació són el centre de la formació dels enginyers en telecomunicacions. Les ciències físiques i matemàtiques, a més de les tècniques d'enginyeria, la informàtica i l'electrònica, són les eines que té a l'abast per a exercir la professió en camps com, per exemple, comunicacions òptiques, satel·litàries, per microones, xarxes sense fil, radiodifusió, etc.

En el nou marc de les titulacions adaptades a l'espai europeu d'educació superior (EEES), les competències per a l'exercici professional s'adquireixen, en alguns casos, amb la titulació de grau i, en d'altres, amb la titulació de màster. El Màster Universitari en Enginyeria de Telecomunicació habilita per a l'exercici de la professió d'enginyer o enginyera de telecomunicació.

A més a més, ha sigut dissenyat tot prenent com a referència el Grau en Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació, i així, formar una trajectòria acadèmica integrada per a la consecució de les atribucions de la professió d'enginyer o enginyera de telecomunicació.

El Màster Universitari en Enginyeria de Telecomunicació ha sigut dissenyat tot prenent com a referència el Grau en Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació; per tant, les persones titulades en aquest grau tenen accés directe al màster.

Qui tinga titulació en altres graus del mateix àmbit d'estudis, tant de la UPV com d'altres universitats, nacionals o estrangeres, també té accés al Màster Universitari en Enginyeria de Telecomunicació, sempre que els graus d'origen complisquen el que s'exposa en l'apartat 4.2.1., de l'Ordre ministerial CIN/355/2009.