1. Doblets amb alternança entre les vocals a/e
Hi ha alguns verbs que tenen una doble forma, amb a i e:

nàixer	néixer
nadar	nedar
arrancar	arrencar
xarrar	xerrar
traure	treure
llançar	llençar

En aquests casos cal utilitzar de manera general les formes amb a.

2. Doblets amb les terminacions -re/-er
Són preferibles les formes en -re dels infinitius de la segona conjugació que tenen una doble forma: acabats en -re i acabats en -er.

caldre	caler
doldre	doler
valdre	valer

3. Els verbs tenir/tindre i venir/vindre
Recomanem l'ús de les formes tindre i vindre per tal com són formes genuïnes del català utilitzades arreu del domini lingüístic.

4. Participis amb doble terminació -it/-ert
Alguns verbs de la tercera conjugació presenten doble terminació en el participi: la forma regular en -it i la forma irregular en -ert. Com a norma general són preferibles les formes en -it.

complit	complert
establit	establert
oferit	ofert
omplit	omplert
reblit	reblert
sofrit	sofert

5. Pretèrit imperfet de subjuntiu
Aquest temps verbal té les formes en -r i les formes en -s. Són preferibles les formes en -r:

1a. CONJUGACIÓ	2a. CONJUGACIÓ	3a. CONJUGACIÓ
cantara	temera	patira
cantares	temeres	patires
cantara	temera	patira
cantàrem	temérem	patírem
cantàreu	teméreu	patíreu
cantaren	temeren	patiren

6. Verbs incoatius
En els verbs incoatius, són preferibles les formes en -isc a les formes en -esc en la primera persona del present d'indicatiu i en el present de subjuntiu, i les formes en -eix en la segona, tercera i sisena persones del present d'indicatiu:

PRESENT D'INDICATIU	PRESENT DE SUBJUNTIU
1 agraïsc	1 agraïsca
2 agraeixes	2 agraïsques
3 agraeix	3 agraïsca
4 agraïm	4 agraïm
5 agraïu	5 agraïu
6 agraeixen	6 agraïsquen

7. La concordança del participi passat
En els temps verbals compostos precedits per un pronom feble amb funció de complement directe (el, la, els, les i en), s'ha de mantenir la concordança entre els pronoms i el participi:

Ex.:	Ja m'ha donat la notícia
	Ja me l'ha donada	en comptes de	Ja me l'ha donat
Ex.:	T'has comprat molts llibres?
	Te n'has comprats molts?	en comptes de	Te n'has comprat molts?
Ex.:	He tingut les revistes a les mans.
	Les he tingudes a les mans	en comptes de	Les he tingut a les mans
Ex.:	Has posat els pastissos al forn?
	Els has posats al forn?	en comptes de	Els has posat al forn?

8. Les formes veure/vore
El verb veure presenta en valencià la variant vore, forma que hem de reservar exclusivament per als usos orals i poc formals de la llengua.

9. L'ús de ser i estar
Llevat del castellà, les altres llengües romàniques fan un ús més aviat restrictiu del verb estar. En aquest cas, el català no l'utilitza tant com el castellà, però sí amb més freqüència que altres llengües romàniques. Per tant, cal anar amb compte i no emprar estar en els casos en què tradicionalment hem utilitzat ser.

Per regla general, en els contextos on pot donar-se una alternança entre ser i estar, utilitzarem ser quan no tenim en compte el pas del temps i estar quan incidim en la durada de l'acció verbal.

Ex.:	La biblioteca és tancada (vaig a tornar un llibre i la trobe tancada).
	La biblioteca està tancada els dissabtes (tots els dissabtes la tanquen).

• A. SER
  
  • Indica identitat.
    

    Ex.:	Aquesta és la metja del poble.

  • Indica pertinença o procedència.
    

    Ex.:	La carpeta que has agafat és meua.
    	La nova professora és de València.

  • Expressa qualitats permanents, tant en subjectes animats com inanimats.
    

    Ex.:	El cel és blau.
    	Aquell polític és casat.

  • Expressa qualitats transitòries de subjectes inanimats, sense indicació quantitativa de temps.
    

    Ex.:	La cadira és coixa.

  • Indica presència en un lloc, sense indicació quantitativa de temps; llavors equival a es troba.
    

    Ex.:	Els llibres són a la prestatgeria.
    	La meua germana és al menjador.

  • Expressa el temps en què ocorre una cosa.
    

    Ex.:	La festa del Tirant és al novembre.

• B. ESTAR
  
  • Indica qualitats transitòries de subjectes inanimats, amb especificació quantitativa de temps.
    

    Ex.:	El cel està negre durant la tempesta.

  • Expressa qualitat transitòria de subjectes inanimats amb un complement que en conserva la qualitat; llavors, equival a es manté.
    

    Ex.:	Ex.: La sopa està calenta a la cuina.
    	L'habitació està freda amb l'aire condicionat.

  • Indica qualitats transitòries de subjectes animats, com ara l'estat físic, professional, de salut, etc.
    

    Ex.:	Està deprimida perquè està aturada.

  • Expressa qualitats derivades de la situació del subjecte en un lloc concret; aleshores equival a col·locat.
    

    Ex.:	Estaven asseguts al final de la sala.
    	El telèfon està penjat a l'entrada.

  • Indica presència en un lloc amb especificació quantitativa de temps.
    

    Ex.:	Estaré a casa fins a les nou.

  • Expressa permanència habitual en un lloc i equival a viure.
    

    Ex.:	Està a casa dels seus pares, però els caps de setmana no hi és.

  • Indica el temps durant el qual es fa una cosa.
    

    Ex.:	Estarem d'acampada per les vacances de Nadal.

• C. SER i ESTAR
  Quan volem expressar situació geogràfica, podem utilitzar indistintament ser o estar per tal com el primer equival a trobar-se i el segon a ser situat; és a dir, la diferència de matís no és molt significativa.
  

  Ex.:	Benigànim és a la Vall d'Albaida (es troba a la Vall d'Albaida).
  Ex.:	Benigànim està a la Vall d'Albaida (és situat a la Vall d'Albaida).

  
  

10. L'ús de ser i ésser
Tot i que tenim dues formes per a anomenar l'infinitiu del verb ser, convé usar ser com a verb i ésser com a substantiu. Hem de recordar, llavors, que és preferible la forma sigut del participi en comptes d'estat i la del gerundi sent en comptes d'estant.